---
Edoardo
Angeli (1903-1985)
El 29 de setembre
de 1903 neix a Mercato Saraceno (Forlì-Cesena, Emília-Romanya, Itália)
l'anarquista Edoardo Angeli, també conegut com Dino Angeli i Poupon.
Sos pares es deien Francesco Angeli i Giacoma Mazzotti. A partir de
1917 començà a militar en el moviment llibertari i en
aquesta època
es guanyava la vida com a segador. Després de la Gran Guerra,
participà en
totes les lluites socials d'aquells anys. Amb l'arribada del feixisme,
en 1923,
s'exilià amb tota sa família, a Suïssa. El 8 de
desembre de 1924 passà a França
i entrà a treballar a la fàbrica Peugeot de Montbelliard.
En 1926 s'instal·là a
París on restà fins al juny de 1932. Aquest mateix any,
després d'una estada a
Basilea, es traslladà a Marsella. El gener de 1933 va ser
detingut a Niça amb
altres companys antifeixistes per haver assistit a una reunió
considerada subversiva.
En 1934 participà amb altres llibertaris italians (Gino
Balestri, Cesare
Fietta, Horatio Del Condi, Emilio Predieri, Celso Persici, Pio Turroni,
Virgilio Fabrucci, Giulio Bacconi, etc.) en l'organització d'una
cooperativa
d'obrers de la construcció a Marsella la qual permeté la
col·locació de
nombrosos companys. Després milità al barri de la
Belle-de-Mai en el Grup
Comunista Anarquista de la Federació Anarquista del Sud-Est,
juntament amb
Giulio Bacconi, Celso Persici i altres. Durant els seus nombrosos
viatges a
Bèlgica conegué Armida Marchetini, que esdevindrà
sa companya. El juliol de
1935 entrà a formar part del Comitè de Coordinació
de Marsella contra la guerra
d'Abissínia i amb altres companys italians participà en
aquesta ciutat en la
manifestació del Primer de Maig de 1936 rera la bandera negra. A
començaments
de la guerra civil va estar a la Península, a Catalunya i a
Madrid, però no
participà en els combats pel seu antimilitarisme. El maig de
1937, pressionat
pels seus companys, retornà a França força
desencantat. Va fer feina en una
fàbrica de ciment que tenia una sucursal a Algèria i poc
després amb sa
companya s'instal·là a Orà. En aquesta
època el seu nom figurava en una llista
d'«activitats terroristes» de les forces de seguretat
franceses. En acabar la
guerra d'Espanya, participà en la xarxa d'evasió dels
refugiats que fugien del
franquisme cap a Algèria i per la qual cosa va ser detingut el
19 de juliol de
1939 amb Celso Persici i Edmond Lelli i no fou alliberat fins a dos
mesos després.
Després del termini de les hostilitats en 1940 i de la
instal·lació a Orà de la
Comissió Italiana d'Armistici, passà clandestinament, amb
Celso Persici i
Edmond Lelli, al Marroc on va ser acollit per altres companys italians
vivint
sota falses identitats espanyoles. El setembre de 1943, arran del
desembarcament aliat al nord d'Àfrica, retornà a
Orà. Amb l'Alliberament
participà en les activitats del grup «Libre Examen»,
amb els companys Jean
Ferri, José Giner i Fernando Mateo, entre d'altres, alhora que
publicà entre
1944 i1945 a Orà el butlletí trilingüe
(castellà, francès i italià) Libre
Examen. En 1962, arran de la independència d'Algèria, Angeli i Marchetini
retornaren a Marsella, on la parella participà en les activitats del Centre
Internacional de Recerques sobre l'Anarquisme (CIRA). Durant un dels seus
habituals viatges a Itàlia Edoardo Angeli va ser portat d'urgència a l'hospital
de Sant'Orsola de Bolonya (Emília-Romanya, Itàlia) on morí el 30 d'octubre de
1985.
---
Dino
Angeli als anys trenta
---
Edoardo
Angeli
---
Edoardo
Angeli (1935)
Edoardo
Angeli
Edoardo
Angeli
---