---
Giovanni
Dettori (1899-1937)
El 29 de gener de
1899 neix a Orgosolo (Sardenya) l'anarquista i resistent antifeixista Giovanni
Antioco Dettori, conegut com Bande Nere.
Sos pares es deien Salvatore Dettori i Raffaella Puggioni. Sembla que abans
d'anarquista fou simpatitzant socialista. Fou molt amic de la mestra Angela
Maccioni i de la parella formada per Dino Giacobbe i Graziella Sechi, tots
destacats antifeixistes. En 1917 va ser cridat a files i lluità als fronts fins
al final de la Gran Guerra. En 1921 va ser condemnat a 15 dies de presó per
«ultratges» i en 1922 emigrà clandestinament a Marsella (Provença, Occitània),
on freqüentà el destacat anarquista Paolo Schicchi. Més tard s'establí a Gassin
(Provença, Occitània), on treballà d'obrer en una pedrera. Arran d'una explosió
d'un cartutx de dinamita a la feina, va perdre una mà. També va treballar a les
drassanes navals de La Sanha (Provença, Occitània). Segons la família, en
aquesta època s'hauria encarregat de preparar la passada a l'Argentina dels
militants anarquista italoamericans Nicola Sacco i Vartolemeo Vanzetti en una
eventual evasió. El novembre de 1926 es va instal·lar a Tunísia, sense deixar
de tenir relacions amb Paolo Schicchi. La policia en aquesta època el definí
com a «anarquista convençut i irreductible». Fou membre del grup anarquista
italià format per Emilio Atzori, Raimondo Mereu, Antonio Piras, Francesco Piras,
Nunzio Valenza i altres, i les autoritats feixistes locals l'involucraren,
juntament amb Emilio Atzori, Giovanni Curti i Alberto Tarchiani, en l'atemptat
al consolat italià i a la seu del periòdic feixista Unione, esdevinguts respectivament el 28 de desembre de 1928 i el
18 d'abril de 1929 a Tunis (Tunísia) –algunes fonts diuen que va ser aquí on va
perdre la mà. En aquesta època, segons la policia, també hauria intervingut en
intent d'evasió de l'illa de Lipari dels confinats polítics Emilio Lussu, Francesco
Fausto Nitti i Carlo Roselli. Abandonà Tunísia i el juliol de 1931 va ser
detingut a Ventimiglia (Ligúria, Itàlia); jutjat, va ser condemnat a un mes i
mig de presó per «possessió injustificada d'arma». Davant el dubte que la seva
repatriació respongués a motius polítics, el 20 d'agost de 1931 se li va
decretar el confinament per tres anys. Deportat a Ponça, el 10 de juny de 1933
va ser detingut i denunciat per haver participat en una protesta de 150
confinats contra una ordenança de la direcció de la colònia penitenciària.
Condemnat a 15 mesos d'arrest, va veure reduïda la condemna a quatre mesos en
l'apel·lació, però, segons les autoritats, no mostrà senyals de pediment i
continuà freqüentant «elements hostils al règim feixista». El 2 d'agost de 1934
retornà a Nuoro (Sardenya) i quatre dies després va demanar el passaport per
anar a reunir-se amb sa família a Tunísia. El 23 d'octubre de 1934 obtingué
aquest document i el 26 marxà des de Cagliari (Sardenya) cap a la colònia
francesa. A Tunísia treballà de venedor ambulant i fou un dels capdavanters de
la vaga dels pedrapiquers de Djebel Oust (Zaghouan, Tunísia), que es va
estendre a altres sectors (construcció, forners, moliners, etc.) durant les
setmanes següents. El juliol de 1936 participà en una manifestació
antifeixista, juntament amb altres companys (Luigi Damiani, Vicenzo Mazzone, Giovanni
Antonio Puggioni, etc.), on va ser detingut; acusat d'«incitació a l'odi de
classe», se li va decretar l'expulsió. Revocada la mesura, la tardor de 1936
marxà de Tunísia cap a Marsella, juntament amb altres companys (Giovanni
Fontana, Mario Giudice, Vincenzo Mazzone i Antonio Puggioni), i el 25 d'octubre
de 1936 arribà a Perpinyà (Rosselló, Catalunya Nord) i d'allà passà a la
Península per a lluitar contra el feixisme. Allistat en el Grup Internacional
de la «Columna Durruti» –altres fonts citen XIII Brigada Internacional
«Dombrowski»–, va ser ferit en diverses ocasions. Giovanni Dettori va morir en
acció de guerra el 15 de gener de 1937 al front de Terol (Aragó, Espanya). Sa
companya fou l'anarquista Giuseppina Puggionni, amb qui va tenir tres fills
(Giuseppe, Marius i Jean), els quals s'allistaren tots tres en les forces
armades de França Lliure durant la II Guerra Mundial.
---
Giovanni
Dettori
---
Giovanni
Dettori (al centre amb boina i corbata) i altres companys (Terol, desembre de 1936)
---
---