---
Áurea
Cuadrado Castillón (1894-1969)
El 23 d'agost de
1894 –el certificat de defunció cita erròniament el 24 d'agost de 1903– neix a Ontinyena (Osca, Aragó, Espanya) la militant anarcofeminista Áurea
Cuadrado Castillón, també coneguda com Áurea Cuadrado Alberola. Sos pares es deien Miguel Cuadrado Villas i Antonia Castillón Bergel, llauradors. De molt
jove es va instal·lar a Barcelona, on va participar en diverses manifestacions
de dones que protestaven contra l'encariment de la vida. Modista de professió,
va pertànyer al Sindicat del Vestit de la Confederació Nacional del Treball
(CNT) des del 1916. Durant els anys posteriors es va formar una cultura i una
educació notables i va ser modista d'alta costura, d'on ve la seva proverbial
elegància. Cap el 1925 es va ajuntar amb un iugoslau amb qui a més d'un fill
sembla que va tenir alguns disgusts. Amb la proclamació de la II República va
sorgir una gran activitat sindical a Ontinyena animada pel mestre llibertari
Josep Alberola i sembla que va adoptar el seu segon en homenatge seu. Durant
els anys republicans va freqüentar els ateneus llibertaris barcelonins
(«Faros», «Idealistes Pràctics») En 1934 va participar en la creació del Grup
Cultural Femení, fonament de l'agrupació de «Mujeres Libres» de Barcelona,
fundada en 1936. Quan va esclatar la Guerra Civil va participar en l'ocupació
de la Casa de Caritat i va formar part del Comitè Revolucionari de les Corts i
en el de Gràcia. El 5 d'agost de 1936 va ser nomenada directora de la Casa de
la Maternitat de Barcelona, quan Fèlix Carrasquer va deixar el càrrec per
marxar a Aragó, on va impulsar tallers de «maternitat conscient». Va participar
en el Consell Nacional de la Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) i va
ser secretària d'Assistència Social de SIA en 1937. En representació de la CNT
va ser membre del Consell Plenari de l'Institut d'Adaptació Professional de la
Dona de Barcelona. Com a membre del Comitè Regional de Catalunya de «Mujeres
Libres», va col·laborar en la revista del mateix nom. En acabar la guerra, va
ser responsable de l'evacuació dels infants de les guarderies de SIA. Al camp
de concentració d'Argelers va crear «La Gota de Llet» pels infants que hi havia
al camp. Instal·lada a Perpinyà amb Paulino Díez i Domigo Rojas, va coordinar
el repartiment de medicaments i de queviures per als diferents camps de
concentració (Barcarès, Argelers, Sant Cebrià, Mars, etc.). A començaments de
1940, amb molta sort, va aconseguir un passatge per a Amèrica. Després d'un
temps a Santo Domingo es va instal·lar a Cuba. En 1943 a l'Havana treballava de
modista i poc després va passar a Nova York, on es va unir a Domingo Rojas
Fuentes, amb qui es va assentar a Mèxic, formant part del grup editor de Tierra
y Libertad.
Després de retornar a Catalunya i de partir una greu malaltia
en 1953 que la va deixar sense memòria, es va establir primer a Eivissa (Illes Balears) i després a
Mallorca. Áurea
Cuadrado va morir el 18 de febrer –algunes fonts citen
erròniament altres dates– de 1969 a la Clínica Mental de Jesús de Palma (Mallorca, Illes
Balears).
El 30 de setembre de 2005 es va inaugurar al barri de les Corts de
Barcelona el
«Jardí Áurea Cuadrado» en memòria seva.
---
Áurea
Cuadrado Castillón a la Casa de la Maternitat de Barcelona
Áurea
Cuadrado Castillón (Barcelona, 1938)
---
Áurea
Cuadrado amb sa filla i Paulino Díez (Santo Domingo, finals de 1939)
---
Áurea
Cuadrado amb Paulino Díez a l'exili mexicà
---
Nota necrològica d'Áurea
Cuadrado apareguda en el periòdic mexicà Comunidad Ibérica de març de 1969
---
Placa commemorativa al «Jardí Áurea Cuadrado» de Barcelona
---