---
Pompeo
Crespi (1897-1971)
El 17 de desembre –algunes fonts citen erròniament el 19
de desembre– de 1897 neix a Sestri Levante (Ligúria, Itàlia) l'anarquista i
lluitador antifeixista Pompeo Crespi –en algunes fonts es citat erròniament com
Enrico Crespi. Sos pares es deien
Bartolomeo Crespi i Luigia Galli. Membre del moviment llibertari des de la
joventut, durant la Gran Guerra fou sotsoficial de Marina. Durant una escala a
Bakú desertà i participà en la Revolució russa, restant a la Unió Soviètica
fins al desembre de 1920. De bell nou a Itàlia, fou indultat d'una pena
de mort dictada pel govern de Francesco Saverio Nitti. En aquesta època
participà activament en les activitats dels «Arditi del Popolo» contra els
feixistes. En 1926, amb l'arriba de Mussolini al poder, es va veure obligat a
exiliar-se clandestinament a França i s'instal·là a Marsella (Provença,
Occitània). Sol·licitada l'ordre d'expulsió, aconseguí una moratòria, renovable
mensualment, fins al setembre de 1934, quan entrà a la Península. Es casà amb l'espanyola
Virtudes Zafra, amb qui tingué dos infants (Libero i Ibério). El juliol de
1936, com a membre del Comitè Anarquista Italià, amb altres companys, com ara
Enzo Luigi Fantozzi, va combatre les tropes feixistes als carrers de Barcelona
(Catalunya). En aquesta època era membre del grup anarquista «Angiolillo».
Després marxà al front d'Aragó com a milicià enquadrat en la Secció Italiana de
la «Columna Ascaso», participant en diverses batalles (Monte Pelado, Torre
Seca, Tardienta, etc.). El 22 de novembre d'aquell any, a Almudèver (Osca,
Aragó, Espanya), on comandava una bateria d'artilleria, fou ferit. Malgrat que
la bala, situada entre l'omòplat i el pulmó, no pogué ser extreta, marxà
novament al front. El 13 d'abril de 1937 fou novament ferit a Carrascal (Osca,
Aragó, Espanya). Rebutjà restà ingressat per recuperar-se i tornà al front el
22 de juliol de 1937, però dies després, les ferides l'obligaren a retornar a rereguarda.
Aleshores, a partir del 3 de setembre, aconseguí una feina de cuiner a Ribes de
Freser (Ripollès, Catalunya). L'octubre de 1937, arran de la repressió
antianarquista engegada arran dels fets de «Maig de 1937», fou detingut,
juntament amb sa companya i altres companys (Dante Armanetti, Carlo
Cocciarelli, Massimo Morisi, Santiago Pisani, etc.), per un escamot estalinista
i acusat d'espionatge i de deserció, va ser tancat a la Presó Model de
Barcelona. Després d'aquest fet, una campanya organitzada per les
organitzacions llibertàries exigiren la seva llibertat i la dels seus companys.
A finals de 1938, com que encara restava empresonat, el Comitè Anarquista
Italià de París demanà el seu alliberament i el d'altres companys (Giuseppe
Checchi, Salvatore Fusari, Gina Graziani, Libero Mariotti, Carlo Montresor, Ermanno
Neri, etc.). El 26 de gener de 1939, quan la caiguda de Barcelona a mans
feixistes, fou amollat i aconseguí passar a França amb son fill Libero Crespi,
on fou internat al camp de concentració de Gurs i passà tot tipus de penalitats
i malalties. Durant l'Ocupació s'integrà en la Resistència i entre el 15 de
juliol i el 17 de setembre de 1944 fou membre del Batalló «Liberté» de les Forces
Franceses de l'Interior (FFI) a París, participant en els combats contra els
alemanys. Pompeo Crespi va morir el 29 de setembre de 1971 a l'Hospital de Saint-Antoine
de París (França).
---
Secció
Italiana de la «Columna Ascaso»
---
Pompeo
Crespi, al centre de blanc amb corbata de llacet, de cuiner (Catalunya, 1937)
---
Pompeo
Crespi
---
---