---
Joaquín
Cortés Olivares (1895-1979)
El 23 d'octubre de
1895 neix a Úbeda (Jaén, Andalusia, Espanya) l'anarquista i anarcosindicalista
Joaquín Cortés Olivares. Sos pares es deien Juan Cortés i Catalina Olivares. A
començament de la dècada dels deu s'integrà en els grups anarquistes i
anarcosindicalistes d'Andalusia i conegué les presons de Sevilla, Jaén, Linares
i Úbeda. Durant la vaga general de setembre de 1911 va ser detingut i
empresonat a Sevilla (Andalusia, Espanya). En aquesta època formava part, amb
Manuel Villegas i altres companys, del grup anarquista sevillà «Pro Ensenyament
Racionalista», que va ser dissolt per les autoritats arran de la citada vaga
general. Després d'una temporada a l'Argentina, en 1914 retornà a la Península.
Instal·lat a Catalunya, en 1916 va ser empresonat a Barcelona i en 1918
participà en una gira propagandística a Tarragona (Tarragonès, Catalunya), amb
Roser Dulcet Martí, Llibertat Ródenas Domínguez i Salvio Aiguaviva Vila. En
1919, per causes desconegudes, marxà cap a l'Argentina i residí a Buenos Aires
fins a 1927, anys que va ser expulsat d'aquest país a resultes de la seva
militància llibertària. Arribà a París (França), on trobà Francisco Ascaso
Abadía i Buenaventura Durruti Domínguez, amb els que havia estat lligat en la
seva etapa argentina. El gener de 1928 participà amb una trentena de militants
(Francisco Ascaso, Bruno Carreras Villanueva, Buenaventura Durruti, etc.) en
una assemblea de grups anarquistes de llengua espanyola del departament del
Sena amb la intenció de preparar un congrés nacional que s'havia de celebrar el
19 de febrer següent. Amenaçat d'expulsió, amb altres companys (Francisco
Ascaso, Liberto Callejas, Buenaventura Durruti, etc.), es refugià a Brussel·les
(Bèlgica), on hi restà fins a la proclamació de la II República espanyola en
1931. Representà Espanya en el Comitè Internacional de Defensa Anarquista
(CIDA), reconstituït en 1929, i que entre altres membres comptava amb Giuseppe Bifolchi,
Louis Lecoin, Nèstor Makhnò i Pierre Perrin (Pierre Odéon). De bell nou a Barcelona, amb la resta de companys
exiliats a Brussel·les, participà l'1 de maig de 1931 al gran míting del Palau
de Belles Arts de Barcelona. Poc després s'allunyà de les tesis defensades per
la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Després d'haver estat delegat del
Sindicat de l'Art Tèxtil i Fabril de Barcelona en el III Congrés Confederal (Extraordinari)
de la Confederació Nacional del Treball (CNT), celebrat entre l'11 i el 16 de
juny de 1931 a Madrid (Espanya), el juliol va ser un dels que, en l'assemblea
del Sindicat de l'Art Tèxtil i Fabril, reivindicant les posicions més radicals,
demanà l'ocupació obrera de les fàbriques per a forçar les negociacions amb la
patronal. No obstant això, poc després, participà en la reunió preparatòria de l'anomenat
«Manifest dels Trenta», que va ser publicat el 31 d'agost de 1931. En aquesta
època participà en nombrosos mítings de presentació d'aquest manifest i, a
finals de 1931, en una gira propagandística per la comarca de les Garrigues
(Vinaixa, el Vilosell, Arbeca, les Borges Blanques, etc.). El març de 1933, per
pressions dels sectors de la FAI dins de la CNT, com la resta de trentistes, va ser exclòs del Sindicat
de l'Art Tèxtil i Fabril confederal. Aleshores s'abocà en les activitats
d'Ateneu Sindicalista Obrer (ASO), fent conferències i mítings. Arran del cop
militar feixista de juliol de 1936, considerat com a un brillant orador, ja
reingressat en la CNT, participà en nombrosos mítings arreu Catalunya i el País
Valencià (Vic, Castelló, Reus, etc.) i l'any següent a Barcelona i a diversos
poblacions catalanes (Sant Sadurní d'Anoia, Caldes de Malavella, Igualada,
etc.). El novembre de 1936 va ser nomenat tresorer del Comitè Nacional de la
CNT i el gener de 1937 entrà a formar part del Comitè d'Enllaç format per la
CNT, la FAI, la Unió General de Treballadors (UGT) i el Partit Socialista
Unificat de Catalunya (PSUC), creat per coordinar l'esforç de guerra. El 10
d'abril de 1937 va ser designat pel Comitè Nacional confederal per formar part
de les Oficines de Propaganda Exterior de la CNT-FAI, de la qual també formaven
part Martynas Gudelis (Martín Gudell)
i Helmut Rüdiger, encarregades de la publicació de periòdics, fullets, llibres,
etc., en diverses llengües. Com a membre del Comitè Regional de Catalunya de la
CNT, en 1937 assistí a l'assemblea celebrada pels milicians d'Aragó oposats a
la militarització. Des de 1938 i fins el final de la contesa fou conseller de
Relacions Exteriors del Consell Nacional de la Infància Evacuada (CNIE),
depenent del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts. El febrer de 1939,
quan el triomf franquista era un fet, durant la Retirada, va ser detingut quan
dirigia un comboi d'infants refugiats cap a França; jutjat, va ser condemnat a
10 mesos de presó per «manca de visat». Finalment aconseguí embarcar cap a
Amèrica i el 16 de maig de 1940 arribà, a bord del vaixell De la Salle, a la República Dominicana i s'instal·là a la colònia
agrícola de refugiats espanyols de Pedro Sánchez (El Seibo, República
Dominicana), on treballà de pintor. A principis d'abril de 1941 desembarcà al
port de l'Havana (Cuba). En aquest país fou un dels principals animadors del
Cercle Republicà Espanyol i representà la CNT als país caribeny, participant
com a tal en nombrosos actes polítics. S'integrà com a assessor en la Comissió
Obrera del Partit Revolucionari Cubà (Autèntic), mantingué estrets vincles amb
els anarquistes cubans i sostingué posicions anticomunistes. El febrer de 1943
formà part de l'acabada de crear Comissió Organitzadora del Centre de
Divulgació Social (CDS) de l'Havana i va ser elegit secretari general de la
mateixa. A finals de 1943 s'establí a Mèxic, on va fer costat les tesis de Joan
García Olivar de la «Ponència» i de la seva «Nova FAI». En 1944 es reuní amb
ell la seva esposa, la comadrona María Lombardi Baldinoti, que havia restat a
Cuba. En 1945 s'integrà com a secretari dels ministres anomenats per la CNT en
el Govern republicà de l'exili encapçalat per José Giral Pereira. En 1945,
també, era secretari de l'Agrupació «Estudios Sociales» de Mèxic. En 1947 va
ser nomenat secretari de Correspondència de l'«Agrupació de Militants de la CNT»
de Mèxic i s'encarregà de les relacions amb l'organització confederal a
l'interior d'Espanya. L'11 de juny de 1953 representà la CNT en l'acte de
protesta contra el pacte entre Estats Units i la dictadura franquista celebrat
al Teatre Arbeu de Mèxic, on també parlaren Indalecio Prieto Tuero, per
l'Agrupació Socialista, i Manuel Albar Catalán per la UGT. En 1956 fou
l'administrador del periòdic mexicà CNT
(1955-1960), dirigit per Juan López Sánchez, òrgan de la tendència
«col·laboracionista». En 1956 també publicà el fullet La Confederación Nacional del Trabajo de España de España y la política.
En aquests anys realitzà diversos viatges a Cuba per assessorar els seus
companys en lluita. En 1963 publicà el llibre Por el sindicalismo hacia una España libre. També publicà, amb M.
González, Cartas libres. Després de
la reunificació del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) a començament dels anys
seixanta, trencà amb la CNT i el 21 de gener de 1966 fundà una nova «Agrupació de
Militants de la CNT» de Mèxic, la secretaria general de la qual assumí,
secundat per José Margelí Naudín (vicesecretari), Francisco Escolano
(tresorer), Santiago Bilbao (vocal) i Bruno Contreras (vocal). Aquesta nova
«Agrupació de Militants de la CNT» de Mèxic defensà les posicions
col·laboracionistes i va fer costat les negociacions cincpuntistes portades a terme a Espanya entre antics militants
confederals i la Confederació Nacional de Sindicats («Sindicat Vertical»)
franquista. Joaquín Cortés Olivares va morir el 30 d'agost de 1979 al Sanatori
Espanyol de la Ciutat de Mèxic (Mèxic).
---
Joaquín
Cortés Olivares
---
Notícia
de l'empresonament de Joaquín Cortés Olivares apareguda en el diari madrileny La Correspondencia de España del 22 de
setembre de 1911
---
Exiliats
anarquistes a Brussel·les (1929). D'esquerra a dreta: Liberto Callejas, Pedro
Orobón Fernández, Buenaventura Durruti Domínguez, Francisco Ascaso Abadía i
Joaquín Cortés Olivares
---
D'esquerra
a dreta: Francesc Isgleas Piarnau, Ramón Liarte Viu, Frederica Montseny Mañé i
Joaquín Cortes Olivares (Teatre Olympia, 21 de juliol de 1936). Tots puny en
alt, llevat de Liarte que fa la salutació llibertària
---
Joaquín
Cortes Olivares en la seva intervenció en el míting del Teatre Olympia de 21 de
juliol de 1936
---
D'esquerra
a dreta: Ramon Porté Dalmau, del Comitè Regional de Relacions Pageses de la
CNT; Joaquín Cortés Olivares, delegat del Comitè Nacional de la CNT; un pagès;
Adalberto Tejeda, ambaixador de Mèxic a Barcelona; l'esposa de Tejeda; un
periodista i un militant del Sindicat de l'Alimentació de la CNT; en una visita
a la zona d'Harmonia (1938)
---
Notícia
de la mort de la mare de Joaquín Cortés Olivares apareguda en el periòdic
tolosà España Libre del 10 d'abril de 1955
---
Presidència
del míting del clausura del VII Ple Confederal celebrat el 18 d'agost de 1957
al cinema ABC de Tolosa de Llenguadoc. D'esquerra a dreta: Francisco Romero
Gamis, Ramón Liarte Dalmau, Louis Mercier Vega, Helmut Rüdiger, Albert de Jong,
Ramón Álvarez Palomo i Joaquín Cortés Olivares
---
---