---

Jordi Conill Vall (1938-1998)

El 4 de maig de 1938 –algunes fonts citen erròniament 1939– neix a Barcelona (Catalunya) l'anarquista, i després comunista i socialista, Jordi Josep Lluís Conill i Vall –el segon llinatge a vegades citat erròniament Valls. Sos pares es deien Ramon Conill i Mercè Vall. Estudiant de ciències químiques a la Universitat de Barcelona, en 1958 entrà a formar part de les Joventuts Llibertàries de Catalunya, on portà a terme una important activitat. Membre de Defensa Interior (DI), segons algunes fonts, participà en un intent d'atemptat contra Francisco Franco el 19 d'agost de 1962 al Palau d'Aiete de Sant Sebastià (Guipúscoa, País Basc), fet desmentit per Octavio Alberola Suriñach. El 2 de setembre de 1962 va ser detingut a Barcelona, juntament amb Marcelino Giménez Cubas i Antonio Mur Peirón. Tots tres van ser acusats d'haver comès tres atemptats amb explosius els dies 29 i 30 de juny de 1962 (un en un local de Falange a la plaça Lesseps, un altre contra el Col·legi Major Monterols de l'Opus Dei i altre contra l'Institut Nacional de Previsió), reivindicats per la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL). Després de ser torturat durant 23 dies per policies de la Brigada Politicosocial dirigits per Antonio Juan Creix a la seu de la Via Laietana de Barcelona, va ser processat. El fiscal sol·licità la pena de mort acusat d'haver col·locat el 12 d'agost de 1962 una bomba a la basílica madrilenya del Valle de los Caídos, fet que provocà una forta mobilització internacional; Josep Benet Morell, l'abat de Montserrat Aureli Maria Escarré Jané i el cardenal arquebisbe de Milà (Llombardia, Itàlia) Giovanni Battista Montini (futur papa Pau VI) –després que el «Gruppo Giovanile Libertario» de Milà planegés el segrest de Jaime Corro Beneyto, comte d'Altea i cònsol general d'Espanya a la capital llombarda– demanaren la commutació de la pena. Jutjat en consell de guerra el 22 de setembre de 1962, va ser condemnat a 30 anys i un dia de presó (Marcelino Giménez Cubas a 15 i Antonio Mur Peirón a 18 anys). Tots tres van ser rejutjats el 5 d'octubre de 1962 a Madrid (Espanya) pel Consell Suprem de Justícia Militar que va confirmar les penes i incrementà a 25 anys la de Marcelino Giménez Cubas. Al penal de Burgos (Castella, Espanya), l'agost de 1963, després de l'afusellament del militant comunista Julián Grimau García, es va passar, juntament amb un altre militant llibertari empresonat, Eliseo Bayo Poblador, al comunisme. Posteriorment va passar per les penitenciaries de Jaén, Saragossa i la Presó Model de Barcelona. El 8 d'abril de 1972 va ser alliberat i passà a militar clandestinament en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), on va ser conegut sota el pseudònim de Camarada Bonet. En 1977 va ser nomenat membre del Comitè Central i del Secretariat del PSUC i responsable polític de Barcelona. Fou candidat del PSUC a l'alcaldia de Barcelona a les eleccions municipals de 1979 i 1983, i durant aquests anys fou portaveu del grup comunista i vicepresident de la Diputació de Barcelona. Militant del sector eurocomunista, a finals de 1986, quan era diputat provincial, dimití com a membre del PSUC, del Comitè Executiu i del Comitè Central del Partit Comunista d'Espanya (PCE), dimissió que va ser acceptada, restant com a diputat independent fins al final del mandat el juny de 1987. En aquest 1987 es passà al Partit dels Socialistes de Catalunya - Partit Socialista Obrer Espanyol (PSC-PSOE), mantenint responsabilitats polítiques a l'Ajuntament de Barcelona. Estava casat amb Assumpció Amelivia. Jordi Conill Vall va morir el 31 de març de 1998 a la Residència Geriàtrica Seguí de Barcelona (Catalunya) i va ser enterrat al cementiri de Montjuïc de la capital catalana. Sa filla, Joana Conill Amelivia, prepara un documental (La cigüeña de Burgos) sobre son pare.

---

Cartell d'un míting contra la pena de mor de Jordi Conill Vall celebrat el 5 d'octubre de 1962 a París

---

Notícia sobre el processament de Jordi Conill Vall apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 9 de desembre de 1962

---

Jordi Conill Vall  en un cartell electoral del PSUC (1979)

---

Jordi Conill Vall (segon per la dreta) en una reunió del PSUC (1984)

---

Jordi Conill Vall (1984)

---

Jordi Conill Vall de vacances a Almeria amb sa filla Joana Conill Amelivia

---

Noticia necrològica de Jordi Conill Vall signada per Antoni Gutiérrez Díaz (Guti) publicada en la revista comunista Iniciativa i Treball de maig de 1998

---

Escriu-nos

---