---
Carlo
Colombo (1855-1911)
El 17 de març de
1855 neix a Merate (Llombardia, Itàlia) l'anarquista Carlo Luigi Colombo. Sos
pares es deien Serafino Colombo i Giuseppa Consonni. Es guanyà la vida fent de
sabater i de porter i fou un dels anarquistes més actius de Milà, mantenint
correspondència amb els llibertaries d'altes ciutats italianes i estrangeres,
sobretot a Londres (Anglaterra) i Paterson (Nova Jersey, EUA). Es va fer amb la
flor i la nata dels anarquistes del seu temps, com ara Pietro Gori, Giovanni
Baracchi, Enrico Carrara, Felice Mazzocchi, Giovanni Vignati, Francesco
Cafassi, Amos Mandelli, Carlo Frigerio, Arcangelo Faccà, etc. Signà, amb
centenars d'anarquistes d'arreu d'Itàlia, la crida «Al popolo italiano!», que
aparegué com a suplement del periòdic d'Ancona (Marques, Itàlia) L'Agitazione del 31 de març de 1898. El
30 de juliol de 1900 va ser detingut i involucrat en l'atemptat de Gaetano
Bresci acusat de complicitat amb el regicidi, però va ser absolt per manca de
proves. A la presó va contreure una greu pleuresia que minà irremissiblement la
seva salut. Quan en 1902 s'inicià la publicació del setmanari Il Grido della Folla, la policia considerà
aquest «perillós anarquista individualista» com el «capità» del seu grup
editor, encara que, com sabem, foren altres els encarregats de l'edició, però
com que era un dels màxims difusors de la premsa anarquista (L'Avvenire Sociale, L'Agitazione, etc.), se li encolomà l'autoria. Repetidament
incriminat i empresonat, i malmenat per diaris locals (Il Tempo, L'Italia del Popolo,
etc.), fins el punt que son advocat parlés de «persecució sistemàtica», el maig
de 1902 va ser sorprès, amb Artur Vaj, quan volia enviar 1.500 exemplars d'un
número segrestat i condemnat a un mes de presó. L'any següent, amb Giovanni
Straneo, va ser condemnat més durament per difusió d'un manifest programàtic d'Il Grido della Folla. El maig de 1903,
també va ser detingut, amb altres companys (Giovanni Straneo, Gaetano Abbiati,
Ricciotti Longhi i els germans Mazzocchi) pels anomenats «Fets del carrer
Legnano». El desembre de 1905 marxà cap a Ginebra (Ginebra, Suïssa) i visqué al
domicili de l'anarquista Diego Bottazzi. A Ginebra formà part del grup
«Germinal» i col·laborà en el mensual L'Azzione
Anarchica, destacant la seva posició antisindicalista, contraposada amb la
d'Il Risveglio Socialista Anarchico,
de Luigi Bertoni. Després passà un temps a Berna (Berna, Suïssa). De bel nou a
Milà el setembre de 1906, assumí la gerència d'Il Grido della Folla. Fugint d'una nova detenció, el juny de 1907
s'exilià a París (França), on visqué amb Angelo Emilio Scolari, i, després
d'una estada a Berna (juliol), passà a Lugano (Ticino, Suïssa), on visità el 29
de juliol sa filla Silvia acompanyat de Giuseppe Campagiorni, i a Niça el
setembre i octubre de 1908 (País Niçard, Occitània), fins que retornà a Milà,
on va ser novament detingut el 12 d'octubre de 1908 amb un fullet sobre
fabricació d'explosius a la butxaca, passant un mes a la presó a causa d'una
vella condemna. El 29 de març de 1909, durant la campanya electoral, va ser detingut,
amb Armando Luraghi, Angelo Ambrosoli i altres 16 anarquistes, per haver xiulat
un míting del socialista Filippo Turati. Les dificultats, la mala salut i l'obsessiu
control policíac li van produir una mena de mania persecutòria que el va portar
a viure enfollit i de manera clandestina. A Milà restà hospitalitzat per la
seva tuberculosi durant dos mesos. El març de 1910 el trobem a Roma i després
novament hospitalitzat a Milà. El 5 d'abril de 1910 assistí a una conferència
de Lorulot a Ginebra i el maig de 1910 passà a París, on visqué malalt i ajudat
econòmicament pels companys. El 6 d'abril de 1911 tornà a Milà amb sa filla
Silvia ja molt malalt. Carlo Colombo va morir el 2 d'octubre de 1911 a
l'Hospital Major de Milà (Llombardia, Itàlia). Sa companya fou Angela Molteni.
---
Foto
policíaca de Carlo Colombo
---
Necrològica
de Carlo Colombo escrita per Luigi Galleani apareguda en el periòdic
nord-americà Cronaca Sovversiva del
18 de novembre de 1911
---
---