---
Robert Collino (1886-1975)
L'1 de maig –el certificat de defunció cita erròniament el 3
de maig en confondre l'acta de naixement amb la data de naixement– de 1886
neix a Marsella (Provença, Occitània) el pensador anarcoindividualista i
escriptor de literatura d'anticipació Baptistin Robert Collino, també conegut
com Ixigrec.
Sos pares es deien Eugène Albert Marie Collino, empleat
d'apotecaria nascut a Torí (Piemont, Itàlia), i Marie
Prévot. Cap al 1906 es va
interessar per les qüestions socials i filosòfiques, i
arran d'escoltar les
conferències en aquesta ciutat de l'anarquista individualista
Jean Marestan va
esdevenir anarquista i lector del periòdic L'Anarchie, de Libertad. A
començaments dels anys 1910 va participar a la colònia llibertària de Georges
Butaud a Bascon, a prop de Château-Thierry (Picardia, França), que va resultar
un fracàs. En aquesta època va col·laborar, sota el pseudònim Ixigrec, en el periòdic mensual La Vie
Anarchiste, publicat per Henri Richard i Georges Butaud entre juny de 1911
i agost de 1914. Després de la Gran Guerra es va instal·lar a París (França),
on va fer feina de decorador i va col·laborar en diferents periòdics
llibertaris, com ara L'Anarchie, de Simone Larcher i Louis Louvet; L'En-dehors,
d'E. Armand; La Revue Anarchiste, de Fernand Fortin; i Le Libertaire,
òrgan de la Unió Anarquista. El 8 de desembre de 1929, amb Soubervielle i
Armand, participà en el debat «Le travail sanctifiant et l'illégalisme
anarchiste» al Club Scientifique de la Semaille de París. El 24 de febrer de
1930 va fer la conferència «De la pratique de la sociabilité à l'ésotérisme de
la morale personnelle», el 28 de juliol de 1930, amb E. Armand, l'anomenada
«Discussion contradictoire sur les colònies comunistes et cooperatives et
certaines thèses y ayan rapport» i el 13 d'octubre de 1930 la titulada «Mon
point de vue du "Naturisme et de ses dérivés"», totes tres a la seu
parisenca de L'En-dehors. Va redactar
diverses entrades de l'Encyclopédie Anarchiste, de Sébastien Faure,
relatives a la mort i a la raó, que publicarà més tard en forma de fulletons –Qu'est-ce
que la mort? (1931) i Qu'est-ce que la raison? (1933). En 1935
il·lustrà, amb Lliano Florez, el llibre de Denis Parazols Rêve à Vénus. Anticipation sociale. En 1940 va publicar el llibre Panurge
au pays des machines, que és una obra de ciència ficció satírica contra el
totalitarisme, inspirada en Rabelais, que serà continuada en 1966 per Les
essais fantastiques du docteur Rob. En acabar la II Guerra Mundial,
instal·lat a Provença (Occitània), va reprendre les seves col·laboracions es
diversos títols de la premsa llibertària: L'Unique, L'Homme et la Vie,
Défense de l'Homme, Contre Courant, Ego, Le Monde
Libertaire, etc. Fou membre, amb altres destacats llibertaris (P.-V.
Berthier, Eugène Bizeau, Hem Day, René Guillot, Lauron-Néjean, Mauricius,
Marcel Sauvage, etc.), del grup «Amis d'E. Armand». Pintor amateur, va
especialitzar-se en natures mortes. Altres obres seves són L'avenir est-il
prévisible? (1949), Absolu et compromis (1956), Le vrai Sade (1957)
i Les problèmes de la cruauté (2002, pòstum). Casat, era pare d'un o dos
infants. Robert Collino va morir el 30 de setembre de 1975 al seu domilici de Les Turquières a Torretas, a prop
de Faiença (Provença, Occitània), quan preparava dues obres d'anticipació.
---
Robert
Collino, segons un gravat de Jean Lebedeff (1937)
---
Retrat
de Robert Collino (ca. 1966)
---
Necrològica
de Robert Collino apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 16 de novembre de 1975
---
---