---
Gino
Coletti (1893-1976)
El 30 d'octubre de
1893 neix a Adria (Vèneto, Itàlia) l'anarquista, i després filofeixista, Gino
Coletti. Sos pares es deien Dante Coletti i Giovanna Naccari. Músic itinerant, cap
a principis de 1910 es traslladà amb sa família a Bolonya (Emília-Romanya,
Itàlia). En aquesta època la Prefectura de Policia de Rovigo (Vèneto, Itàlia)
informà a la de Bolonya que en 1909 havia participat, en nom del «Partit
Anarquista», en la protesta celebrada a Adria contra l'anunciada visita del
tsar Nicolàs II. A Bolonya es guanyà la vida tocant el violí, alhora que
enfortia els vincles amb el moviment llibertari i desenvolupant una petita
activitat de propaganda anarquista. La feina l'obligà a realitzar continus
viatges i durant una estada temporal a Finale Emilia (Emília-Romanya, Itàlia)
conegué l'anarcoindividualista Oberdan Gigli, que dirigia la Cambra del
Treball. En 1911 intentà sense èxit marxar com a voluntari a Albània i l'any
següent a Grècia seguint Amilcare Cipriani en ocasió de l'aixecament antiturc. El
18 d'agost de 1912 publicà el seu article antimilitarista «Pro e contro la
guerra» en el periòdic L'Agitatore,
on defensava les seves idees garibaldines i anarquistes. El novembre de 1912
deixà Itàlia i s'instal·là a Bucarest (Romania), on trobà feina fixa en una
orquestra d'una cerveseria. Durant la tardor de 1914, quan esclatà la Gran
Guerra, s'enrolà com a voluntari en la VIII Companyia de la Legió Garibaldina
(«Garibalidini delle Argonne») i partí cap al front de l'Argonne (Lorena,
França). En aquesta època envià col·laboracions i correspondència al periòdic
anarquista L'Internazionale. Posteriorment,
en el fullet titulat Peppino Garibaldi e
la Legione Garibaldina (1915), declarà la seva ruptura amb l'anarquisme tot
reivindicant l'ètica garibaldina. El 28 de març de 1915, quan la Legió
Garibaldina va ser dissolta, es trobava a Bolonya i dos mesos més tard va ser
cridat a files i enrolat en el 80 Regiment d'Infanteria estacionat a Verona (Vèneto,
Itàlia). Combaté amb els «Arditi» i aconseguí el grau de sergent major.
Traslladat a Milà (Llombardia, Itàlia), s'adherí a l'Associació Nacional dels
Arditi d'Itàlia (ANAI), de la qual va ser nomenat secretari general polític de
la Secció de Milà, organització caracteritzada pel seu estret vincle amb el
moviment feixista. La seva vinculació amb el feixisme va ser sempre ambigua,
col·laborant amb ell però desconfiant d'ell. El 27 d'octubre de 1922 va ser
detingut i processat per haver-se trobar armes i municions no declarades a la
seu de l'ANAI, però finalment el 27 de novembre de 1923 va ser amnistiat. El
gener de 1923 dimití del seu càrrec de secretari general polític de l'ANAI de
Milà. El 13 de setembre de 1924 el seu domicili va ser escorcollat i es va
trobar un punyal no declarat. Les pretensions hegemòniques del feixisme el fan
acostar-se a la Federació Nacional de Legionaris del Fiume, dirigida per
Gabriele D'Annunzio, i al programa sindicalista d'Alceste de Ambris. Aquest nou
canvi d'estratègia el va fer topar amb el feixisme i milità en l'ANAI, però
quan aquesta es dissolgué s'apartà de l'escena política. El novembre de 1929
deixà Milà i s'establí a Sanremo, on trobà feina de segon violí al Casino Municipal.
Visqué la resta de la seva vida completament apartat de la política, però la
policia feixista el continuà vigilant. El 6 de març de 1931 publicà en el Giornale di Genova l'article «Tre Eroi
Sanremesi delle Argonne», sobre Fausto Zonaro, Luigi Corte i Emilio Lanteri. En
1933 va ser esborrat de la llista de subversius. Gino Coletti va morir el 3 de
setembre de 1976 a l'Hospital de Sanremo (Ligúria, Itàlia).
---
Gino
Coletti
---
Gino
Coletti
---
---