---
Clément
Duval (1850-1935)
L'11 de març –algunes
fonts citen erròniament el 12 de març– de 1850 neix a Cérans-Foulletourte (País
del Loira, França) l'anarquista il·legalista Clément Louis Duval, conegut com Le Père Duval. Sos pares es deien
Clément Duval, cafeter, i Magdeleine Duaire. Quan tenia 10 anys començà a
treballar de serraller. Ferit dues vegades durant la guerra de 1870, fou
destituït del grau de caporal per indisciplina. Va ser membre fundador, amb A.
Ritzerfeld, del grup anarquista «La Panthère des Batignolles», creat la tardor
de 1882 al XVII Districte de París (França), partidari de l'acció violenta i de
l'«expropiació revolucionària». Detingut el 17 d'octubre de 1886, a resultes
d'un robatori de joies i dargnet en una vil·la del carrer Monceau de París el 5
d'octubre, va ferir amb un punyal l'agent Rossignol al crit d'«En nom de la
llibertat!», mentre un dels policies el capturà «en nom de la llei». Tancat a
la presó parisenca de Mazas, el 24 d'octubre de 1886 va escriure al diari Le Révolté una carta, que va ser
publicada el 12 de novembre, on justificava les seves accions. L'11 de gener de
1887 va ser jutjat per l'Audiència del Sena i va ser condemnat a mort l'endemà;
el febrer d'aquell any la pena li va ser commutada per la de treballs forçosos
a perpetuïtat. La defensa havia editat 50.000 exemplars d'un fulletó (Le
Pillage de l'hôtel Monceau. L'anarchiste Duval devant ses juges. Défense que
devait prononcer le compagnon Duval) per crear una opinió pública
favorable. Sota el número 21.551 va arribar a la Guaiana Francesa el 24 d'abril
de 1887 a bord del vaixell L'Orne
provenint de Toló (Provença, Occitània) i va ser enviat a la penitenciaria de
les Illes de la Salvació, Caiena, Guaiana Francesa); hi restarà 14 anys
sobrevivint gràcies a la seva determinació llibertària. Després de 18 intents
d'evasió, va ser confinat a Saint-Laurent-du-Maroni (Guaiana Francesa). En 1890
es realitzaren diverses col·lectes amb la finalitat que sa companya Louise
pogués reunir-se amb ell i l'estiu d'aquell any, a punt d'embarcar-se a Le
Havre (Alta Normandia, França), renuncià en l'últim moment i de bell nou a
París lliurà els 450 francs de la recaptació al Cercle Anarquista
Internacional, diners que van ser lliurats a Paul Reclus amb la finalitat de
comprar una premsa d'impressió. El 14 d'abril de 1901 va aconseguir evadir-se
amb vuit companys i es va refugiar a Guyana i, gràcies a la solidaritat dels
anarquistes francesos i italians de Nova York (Nova York, EUA), va ser acollit
en aquesta ciutat en 1903, després de passar una temporada a San Juan (Puerto
Rico). Va redactar unes memòries que van ser publicades en 1907 en fulletó en
el periòdic italià novaiorquès Cronaca Sovversiva, traduïdes per Luigi
Galeani –algunes pàgines van ser publicades entre octubre de 1926 i maig de
1931 a França en L'En Dehors–, i que finalment van ser editades a Nova
York en 1929, sota el títol Memoire autobiografiche, pels editors de L'Adunata
dei Reffratari. Quan es desencadenà el cas de la «Banda Bonnot», defensà
aquesta anarquistes il·legalistes i criticà el moviment anarquista que restà al
marge. A partir de 1929 va col·laborar en La Revue Anarchiste de París.
Clément Duval va morir el 29 de març de 1935 al barri de Brooklyn de Nova York
(Nova York, EUA). Marianne Enckell, responsable del Centre Internacional de
Recerques sobre l'Anarquisme (CIRA) de Lausana (Vaud, Suïssa), va recuperar una
part del manuscrit original en 1980, que el vell militant anarcoindividualista
italià Raffaelle Schiavina (Max Sartin) conservava, i el va editar en
1991 sota el títol Moi, Clément Duval, bagnard et anarchiste.
---
Retrat
de Clément Duval aparegut en el periòdic parisenc Le Voleur del 3 de febrer de 1887
---
Clément
Duval escrivint a la seva taula de treball (Booklyn, ca. 1930)
---
Clément
Duval amb unes amigues (Brooklyn, ca. 1930)
---
Portada
de Moi, Clément Duval, bagnard et anarchiste (1991)
---
---