---

Fanny Clar (1875-1944)

El 17 de febrer de 1875 neix al IV Districte de París (França) la periodista i escriptora feminista i anarquista, i després socialista, Clara Fanny Oliver –diverses fonts citen erròniament el seu llinatge com Olivier–, coneguda com Fanny Clar i que va fer servir el pseudònim Francine. Néta d'un communard, sos pares, òptics de professió, es deien Guillaume Antoine Vincent Oliver i Estelle Blanche Goulancourt. Casada amb el comptable Émile Jean Célié, el 21 de febrer de 1897 va tenir un fill amb ell, Jean Clare Guillaume Célié. En aquesta època vivia al número 70 del carrer Batignolles de París. Posteriorment s'uní amb el dissenyador i escultor Charles Louis Diligent (Raphaël Diligent), qui li va dibuixar algunes de les portades dels seus llibres. En 1904 col·laborava en Le Libertaire sota el pseudònim Francine i entre 1910 i 1912 en Le Temps Nouveaux. Va està molt lligada a Miguel Almereyda. També formà part de la Lliga Internacional per a l'Educació Racional de la Infància (LIERI), fundada en 1908 per Francesc Ferrer i Guàrdia. A partir del 21 d'agost de 1912 va escriure setmanalment una crònica «femenina» per al periòdic La Guerre Sociale, sota el títol «Notre coin» (El nostre racó). Seguint les passes de Miguel Almereyda, l'11 de desembre de 1912 anuncià en La Guerre Sociale la seva adhesió a la socialista Secció Francesa de la Internacional Obrera (SFIO) i el novembre de 1913 entrà a formar part de Le Bonnet Rouge. Organe de la défense républicane, de Miguel Almereyda. En 1913 col·laborà en el periòdic L'Équité de Marianne Rauze. Durant la Gran Guerra va escriure textos pacifistes, fet pel qual alguns la titllaren de «derrotista». A partir del 6 d'octubre de 1916 publicà un fulletó sentimental en lliuraments (La Rose de Jéricho) en L'Humanité. Cap el 1920 s'establí amb son company Raphaël Diligent a Dampmart (Illa de França, França), on la parella jugà un paper important en la Federació Departamental de Sena i Marne de l'SFIO després de l'escissió sorgida arran del Congrés de Tours d'aquell any. Mantingué estrets contactes amb periodistes llibertàries, pacifistes i feministes com ara Alice La Mazière, Henriette Sauret, Séverine, Madeleine Vernet, etc. Durant el període d'entre guerres, juntament amb son fill, col·laborà en nombrosos periòdics feministes, socialistes i sindicalistes de la Confederació General del Treball (CGT), com ara L'Action FéministeL'Action féministe ,  La Bataille Syndicaliste, La Bourgogne Républicaine, Floréal, Gil Blas, La Lutte sociale de Seine-et-OiseLa Lutte sociale de Seine-et-Oise La Lutte sociale de Seine-et-Oise Le Midi Syndicaliste    Le Midi syndicaliste ·  ·  Le Midi syndicaliste Le Peuple, Le Populaire, Le Travail de Seine-et-Marne, etc. Entre 1923 i 1925 fou secretaria de redacció de la segona sèrie del periòdic L'Ordre Naturel. Journal des Peuples. En aquests anys col·laborà en nombroses publicacions anarquistes i llibertàries, com ara Cahiers des Amis de Han Ryner, Les Hommes du jour (1908-1913), La Mère Éducatrice (1917-1939), Notre Voix (1919-1920), L'Ordre Naturel (1920-1922), La Muse Rouge (1922-1926), L'En-Dehors (1922-1939), Le Semeur de Normandie (1923-1926), etc. Novel·lista reconeguda, també conreà la poesia, el teatre i la literatura infantil i en 1924 va ser admesa en la Societat de les Gents de Lletres (SGDL) de França. També va col·laborà molt en premsa literària i comercial, moltes vegades amb articles sobre art i femenins (L'Âge Heureux, L'Avenir de BougieL'Avenir de Bougie Comoedia, Le Courrier Européen, L'Éclair de l'Ain, L'Ère Nouvelle, Le MadécasseLe MadécasseLe Madécasse, Notre Voix, L'Oeuvre, Le Petit Journal Illustré, Le Peuple de Bruxelles, Pour Elle, Le Soir, La Vague, La Vie Féminine, La Voix des Femmes, Vouloir, Vu, etc.). En 1932 vivia entre Orgerus (Illa de França, França) i al número 27 del carrer Eugène Sue de París i en 1933 residia al número 3 del carrer Campagne-Première de París, el seu últim domicili. Publicà el poema «Bouche-d’Or» en Almanach de la paix 1934 (1933). En 1934 participà en un paper secundari en la pel·lícula L'Atalante de Jean Vigo, fill de Miguel Almereyda, amb qui tenia amistat, i ja havia participat l'any anterior en el rodatge de Zéro de conduite –son company Raphaël Diligent també participà en els dos films. Entre les seves obres podem destacar Céline, petite bourgeoise (ca. 1919), Les mains enchantées (1924, 1939, 1946 i 1959), Les Jacques (1926) La Maison des sept compagnons (1928 i 1947), Les trois souhaits de Babette (1928), Les trois biens du pauvre homme (1928), La ronde de la maison. Livre de lecture courante pour le cours préparatoire (1929) Vitivit et sa nichée. Histoire d’une famille de pinsons (1931), L'appel de l'homme de l'usine, du chantier, manifeste (1932), La colombe blessée (1932), L'enfant sans larmes (1932), L'île aux épouvantails (1935), Nous allons jouer... Théâtre des petits dédié aux grands (1935), Sans rimes… non sans raisons (1935), Dix-sept et un (1938) i Le jardin des mille soucis (1939). Fanny Clar va morir el 20 de febrer –diverses fonts citen erròniament el 24 de febrer– de 1944 al seu domicili del XIV Districte de París (França) i va ser incinerada.

---

Fanny Clar en L'Atalante (1934)

---

Necrològica de Fanny Clar apareguda en el diari parisenc L'Oeuvre del 25 de febrer de 1944

---

Escriu-nos

---