---
Suzy
Chevet (1899-1972)
El 25 de
setembre de 1899 –algunes fonts citen erròniament 1905– neix a
Montjean-sur-Loire (País del Loira, França) la socialista i resistent
antifeixista, i després anarquista, sindicalista llibertària i maçona Suzanne
Juliette Berthe Goubard, coneguda com Suzy Chevet.
Sos pares, mestres,
es deien Henri Alfred Goubard, militant sindicalista i mutualista
afiliat a la
Federació de l'Educació Nacional (FEN), i Juliette
Antoinette Triquet,
lluitadora feminista. Estudià a l'Escola Normal de Mestres
d'Angers (País del
Loira, França) i aconseguí la titulació,
però n'exercí molt poc. El 19 de
setembre de 1922 es casà a Les Ponts-de-Cé (País
del Loira, França) amb Robert
Louis Jacques Rauman. Començà a militar en el socialisme,
en la tendència
esquerrana revolucionària que Marceau Pivert animà en la
Secció Francesa de la
Internacional Obrera (SFIO). El 12 de novembre de 1932 es casà
a Saint-Maloù (Bretanya) amb Robert Étienne Chevet.
En 1938 s'afilià al
Partit Socialista Obrer i Pagès (PSOP) que creà aquest.
Instal·lada a
Saint-Maloù, treballà en una oficina del servei de
col·locació. En aquest port
bretó realitzà una important tasca sindical a la
«Casa del Poble» i organitzà
festes en suport als estibadors en vaga i als sindicats de la ciutat.
En
aquesta època participà activament en els Albergs de
Joventut i en creà un a
Saint-Maloù. En 1938 formà part dels Comitès de
Suport a la Revolució espanyola
i organitzà les ajudes als refugiats a Saint-Maloù i a
Trélazé. En 1941 el
règim de Vichy depurà el seu títol d'ensenyant i
li va assignar la residència a
Saint-Maloù. Sense recursos, va rebre el suport durant una
temporada pels
refugiats que ella abans havia ajudat. Mesos més tard,
després de col·locar sa
filla Claudette en un lloc segur, sota una falsa identitat,
organitzà, gràcies
al seu bilingüisme i el suport de mariners holandesos i d'exiliats
espanyols,
una xarxa d'evasions cap a l'illa anglonormanda de Jersey. En 1942 va
ser
detinguda per la Gestapo i traslladada a Rennes i a Angers per a ser
interrogada, però aconseguí fugir gràcies al
suport de la població local i
s'establí a Lorient (Bretanya), on sota falsa identitat i amb
l'ajuda de
companys espanyols treballà a les oficines del Serveri de
Treball Obligatori
(STO) fins a l'Alliberament. Aquesta feina en un lloc tan
estratègic i peculiar
li va permetre realitzar tasques força útils a la
Resistència. Després de la II
Guerra Mundial marxà cap a París on no pogué
trobar feina de mestra i finalment
entrà com a funcionària en el Ministeri de Treball. En
1945 conegué el destacat
intel·lectual anarquista Maurice Alexandre Joyeux, que
esdevingué son company i
amb qui es casà el 24 de juny de 1952 al XVIII Districte de
París, i al seu
costat milità en la Federació Anarquista (FA) i
animà el «Groupe de l'Ouest»,
el qual esdevingué «Grup Llibertari Louise Michel».
Després entrà a formar part
de la francmaçoneria enquadrada en la Lògia
«Raspail» del Dret Humà de París i
també a la Lògia «Louise Michel».
També formà part de la «Fraternelle»
maçònica
del 18 Districte parisenc i s'adherí a La Libre Pensée i
a la Lliga dels Drets
de l'Home, de la qual presidí la seva 18 Secció. En 1947
fou una de les
fundadores del Sindicat Força Obrera (FO) i esdevingué
membre de la seva
comissió executiva de la regió parisenca. Entre 1948 i
1971 participà en la
major part de congressos de FO. En el X Congrés de FO de 1971
intervingué en
nom de la minoria anarcosindicalista. També fou membre de la
Federació de
Funcionaris. Organitzà, amb el suport de Denise Glaser,
nombroses gales de
suport a la FA al Moulin de la Galette, on futurs grans cantautors
(Georges
Brassens, Léo Férre, Jean Yanne, etc.) debutaren. El maig
de 1968 prengué part
en la creació de la revista La Rue. Revue culturelle et littéraire
d'expression anarchiste, editada pel «Grup Llibertari Louise Michel», la
qual dirigí fins l'octubre de 1986. També col·laborà, sota el nom de Suzy,
en Le Monde Libertaire, del qual fou secretària de redacció. L'agost de
1968 participà amb Joyeux en el Congrés Internacional de les Federacions
Anarquistes celebrat a Carrara (Toscana, Itàlia). Vivia al número 24 del carrer
Paul Albert del XVIII Districte de París. Suzy Chevet va morir el 15 de setembre
de 1972 a Niça (País Niçard, Occitània) a resultes d'haver estat atropellada
per un automòbil a Port Grimaud i fou incinerada el 23 de setembre al cementiri
parisenc de Père-Lachaise.
---
Suzy
Chevet (al centre) en una concentració del Front Popular a Saint-Maloù (1938)
---
Suzy
Chevet
---
D'esquerra
a dreta: Wally Rosell, Claudette Rousseau, Thyde Rosell, Maurice Joyeux, Pepito
Rosell, Suzy Chevet i, acotada, Ninon Rosell
Suzy Joyeux
(Carrara, 1968)
---
---