---
Aurelio
Chessa (1913-1996)
El 30 d'octubre de 1913 neix a Putifigari (Tataresu,
Sardenya) l'editor i propagandista anarquista Aurelio Chessa, també conegut com
Paratacca. Sos pares foren Antonio Chessa i Maria Angela Piras. L'1 de
desembre de 1931 s'enrolà en la marina i, després de ser novament cridat
nombroses vegades, fou llicenciat definitivament el 31 de juliol de 1945 –en
aquell període la seva nau es trobava a Egipte, on ensenyà a fer el pa als
egipcians. El 9 de novembre de 1939 fou condemnat a un any de reclusió per
insubordinació i enviat a la presó de San Francesco de Gènova, hi restà entre
el 24 d'octubre de 1939 al 27 de febrer de 1940. En 1945 va començar a recollir
diversos materials documentals sobre el moviment anarquista que sumà als que
havia rebut d'un oncle seu, l'anarquista refugiat a França Francesco Piras, que
va ser qui l'introduí en el moviment llibertari. Després de la II Guerra
Mundial esdevindrà funcionari dels ferrocarrils italians. Fou administrador i
col·laborador durant molts anys de la revista Volontà,
fundada en 1946
per Giovanna Berneri, vídua de Camillo Berneri. En 1947
creà, amb Giuseppe
Strinna, Franco Leggio, Bigallo, Borghesani i altres, el grup
«Gènova Centre»
de la Federació Anarquista Italiana (FAI). Partidari de la
tendència
«antiorganitzativa», participà en el Congrés
de Canosa de 1948. Entre l'1 i el
2 de maig de 1954 presidí a Liorna la Conferència
Nacional de la FAI, però hi
anà a «títol personal» i sense representar
cap grup. El 26 de maig de 1958 fou
jutjat a Gènova per apologia de la desobediència civil i
per campanya
abstencionista i condemnat a sis mesos de presó. El 23 de
desembre de 1958,
però, el Tribunal d'Apel·lació de Gènova el
multà només per «instigació».
Aquell any va escriure, sota el pseudònim Paratacca, articles sobre el
vot i la democràcia en el periòdic La Sveglia Repubblicana de Carrara.
El 8 de juliol de 1960 participà activament en les vagues a Gènova i per aquest
fet fou «amonestat» per l'administració ferroviària. Després de la mort de
Giovanna Berneri, el 14 de març de 1962, fundà, amb els arxius familiars cedit
per sa filla Giliana Berneri, el centre de documentació «Archivio Famiglia
Berneri», que tindrà com a missió divulgar el pensament d'aquest intel·lectual
anarquista i del seu llegat. L'arxiu es va anar enriquint (intercanvis,
donacions, compres, etc.) i canvià diverses vegades de lloc (Pistoia, Iglesias,
Gènova, Pistoia, Canosa, Cècina i, després de la seva mort, Reggio Emilia per
sa filla Fiamma). En aquests anys mantingué una estreta relació amb els
anarquistes italians residents a Amèrica, especialment amb el grup editor de L'Adunata
dei Refrattari de Nova York, i a Austràlia. Entre 1964 i 1967 va escriure
diversos articles sobre el procés a Ugo Mazzucchelli. El 19 de desembre de 1965
fou un dels creadors a Pisa, amb Michele Damiani, Ivan Guerrini i altres, dels
Gruppi d'Iniziativa Anarchica (GIA, Grups d'Iniciativa Anarquista), escissió de
la FAI oposada al «Pacte associatiu» d'aquesta, i del seu periòdic L'Internazionale
(1966). Col·laborà estretament en aquests anys amb les editorials RL i
Collana Vallera. El 4 d'abril de 1966 es jubilà, després de 22 anys de feina,
dels ferrocarrils, deixant Gènova i instal·lant-se a Pistoia. El 18 de maig de
1976 a Iglesias, on s'havia traslladat provisionalment, l'Arxiu fou escorcollat
per la policia. Edità en dos volums l'Epistolario inedito di Camillo Berneri.
En 1982 organitzà l'«Exposició de cartells sobre la Revolució espanyola
(1936-1939)» i en aquest mateix any publicà el catàleg del centre «Archivio
Famiglia Berneri», establert per Sara Pollastri i Alessandra Giovannini, sota
el títol Documenti e periodici dell'Archivio Famiglia Berneri.
L'hemeroteca d'aquest arxiu conserva unes 2.000 capçaleres de publicacions
periòdiques i la seva biblioteca uns 12.000 volums en diverses llengües,
especialment sobre història del moviment obrer, la Revolució espanyola i els
exiliats antifeixistes italians. A més de les obres de Camillo Berneri (Guerra
di classe in Spagna, Il peccato originale, Mussolini grande
attore, Mussolini normalizzatore e ildelirio razzista, Gli eroi
guerreschi come grandi criminali, etc.), l'arxiu ha editat la biografia Camillo
Berneri: un anarchico italiano (1897-1937), de Francisco Madrid Santos,
l'obra d'Alberto Ciampi Anarchici e futuristi: quali rapporti? i estudis
sobre Sante Pollastro, Leda Rafanelli, Clemente Duval i altres. Aurelio Chessa
va morir el 26 d'octubre de 1996 a Rapallo (Ligúria, Itàlia). En 1998 l'arxiu
prengué el nom d'«Archivio Famiglia Berneri - Aurelio Chessa». En 2007 es
publicà, a càrrec de sa filla Fiamma, Aurelio Chessa. Il viandante
dell'utopia –a més d'altres obres, com ara Storie di anarchici e anarchia,
Un attimo di verità, Camillo Berneri singolare/plurale i Leda
Rafanelli tra letteratura e anarchia.
---
El mariner
Aurelio Chessa (ca. 1935)
---
Aurelio
Chessa navegant (ca. 1935)
---
Aurelio
Chessa i sa companya Mazzina Antonelli el dia del seu matrimoni
(Gènova, 28 de
setembre de 1946)
---
Aurelio
Chessa i sa companya Mazzina Antonelli el dia del seu matrimoni
(Gènova, 28 de
setembre de 1946)
---
Aurelio
Chessa (amb bufanda) amb un grup de companys --a la seva dreta Umberto
Marzocchi i Pio Turroni (VI Congrés Nacional Anarquista. Senigallia, 1-4 de
novembre de 1957)
---
Aurelio
Chessa, Mazzina Antonelli i sa filla Fiamma (Gènova, 1958)
---
Aurelio
Chessa amb uns companys (Carrara, 1 de maig de 1960)
---
Germinal
García (Víctor García) i Aurelio Chessa (Pisa, sd)
---
Aurelio Chessa, amb uns papers a la mà, en una manifestació, amb Gino Cerrito a la seva dreta
---
Aurelio
Chessa a l'«Archivio Famiglia Berneri» (Pistoia, sd)
---
Aurelio
Chessa, primer per l'esquerra, i Pier Carlo Masini, primer per la
dreta, durant la presentació de l'epistolari de Camillo Berneri («Archivio
Famiglia Berneri». Pistoia, 1980)
---
Aurelio
Chessa i Antoni Téllez (1981)
---
Portada del
llibre Aurelio Chessa. Il viandante dell'utopia, de Fiamma Chessa (2007)
---
---