---
Gino Cerrito (1922-1982)
L'11 de febrer de 1922
neix a Messina (Sicília) el militant anarcosindicalista i historiador
anarquista Biagio Cerrito, més conegut com Gino Cerrito. Sos pares es deien Carmelo Cerrito i Basilia Timpanaro. Cap al 1943
començà a militar en el moviment llibertari amb Piero Butitta i Michela
Bicchieri, entre d'altres, i prengué part en la lluita antifeixista. Fou un
dels creadors del Grup Anarquista de Messina i participà en la reorganització
de la Borsa del Treball i del moviment sindicalista. Com a funcionari
municipal, fou elegit delegat sindical per la Confederazione Generale del
Lavoro (CGL, Confederació General del Treball). A més de fer feina, acabà els
estudis d'Història a la Universitat de Messina, on es llicencià amb la tesi
«Radicalismo e socialismo in Sicilia (1860-1882)». Amb altres companys, com ara
Alfonso Failla, Ugo Mazzuchelli, Mario Mantovani i Umberto Marzocchi, lluità
per la revifalla de la Federació Anarquista Italiana (FAI) i amb aquest
objectiu participà en nombroses reunions arreu d'Itàlia amb la finalitat de
redactar un nou Pacte Associatiu de la FAI, que finalment serà aprovat en el
Congrés de Carrara d'octubre de 1965. Aquest congrés implicarà una escissió
entre el sector proorganització i els anarcoindividualistes, els quals, reunits
a Pisa, crearen els Grups d'Iniciativa Anarquista (GIA). Cerrito serà acusat
per aquest grup i sobretot pels companys exiliats als EUA com el responsable
d'aquest viratge proorganització. Com a professor d'Història Contemporània a la
Facultat de Magisteri de la Universitat de Florència, realitzà una important
tasca d'investigació sobre temes llibertaris (insurreccionalisme,
antimilitarisme, organització, etc. En 1970 fou nomenat encarregat de la
Comissió de Correspondència i de les relacions exteriors de la FAI, però un
problema cardíac en 1971 l'obligà a frenar la seva activitat. Aleshores es
consagrà a la publicació de textos d'intel·lectuals anarquistes (Kropotkin,
Malatesta, Berneri, Pitrè, etc.), a estudiar l'emigració anarquista italiana
als Estats Units d'Amèrica i altres temes (Resistència, novel·la popular,
etc.). Entre les seves obres podem destacar La rinascita dell'anarchismo in
Sicilia (1956), Radicalismo e socialismo in Sicilia (1860-1882)
(1958), I Periodici di Messina. Bibliografia e storia (1961, edició), L'antimilitarismo
anarchico in Italia nel primo ventennio del secolo (1968), Le origini
del movimento operaio in Italia (1969, edició), Geografia
dell'anarchismo. Istantanee di mezzo secolo (1971), Anarchici e anarchia
nel mondo contemporaneo (1971, amb altres), Il ruolo dell'organizzazione
anarchica. L'efficientismo organizzativo, il problema della minoranza, il
periodo transitorio, classismo e umanesimo (1973 i 1998), Dall'insurrezionalismo
alla settimana rossa. Per una storia dell'anarchismo in Italia (1881-1914)
(1977), Antología anarquista (1980, recopilador), Andrea Costa nella
storia del socialismo italiano (1982), Gli anarchici nella Resistenza
apuana (1984, amb M. Pacini Fazzi), I fasci dei lavoratori nella
provincia di Messina (1989), etc. Biagio Cerrito va morir el 4 de setembre
de 1982 a Florència (Toscana, Itàlia). A l'Istituto Storico della Resistenza in
Toscana, del qual era assessor, existeix un «Fondo Gino Cerrito» de
documentació seva sobre la resistència llibertària.
---
Gino Cerrito
---
D'esquerra a dreta: Gino Cerrito, R. Guzzardi, Paolo Schicchi i A. Pucci
(Palerm, juliol de 1947)
---
Casal
de la FAI de Messina als locals ocupats del Palazzo Littorio.
Gino Cerrito és
el primer per l'esquerra, dret, al costat de la bandera
(Messina,
28 d'agost de 1947)
---
Gino Cerrito, al centre amb ulleres de sol, en una manifestació, amb Aurelio Chessa a la seva esquerra
---
Cartell d'una xerrada de Gino Cerrito (Imola, 1979)
---
Cartell d'un debat sobre Errico Malatesta ambla intervenció de Gino Cerrito (Ancona, 1982)
---
---