---
Renzo
Cavani (1901-1966)
El 30 de juny de
1901 neix a Novi di Modena (Emília-Romanya, Itàlia) l'anarquista Renzo Cavani, conegut
com Bruno, encara que va fer servir
diversos pseudònims (Aldo Rossi, Mario Branchi, Bruno Figuera, Evelino
Eglesias, Sebastiano Poli, etc.).
Sos pares es deien Sperandio Cavani i Marianna Iotti. Paleta de professió, després
de la Gran Guerra, quan tenia 17 anys, s'adherí al moviment anarquista. A
partir de la pujada del feixisme formà part, amb Luigi Evangelisti, Guido
Bucciarelli, Aldo Gilioli i altres, del Comitè d'Acció Anarquista (CAA), dedicat
a respondre les accions violentes dels escamots feixistes. El 21 de gener de
1921 aquest grup donà mort el feixista Mario Ruini, el qual el dia anterior
havia apallissat juntament amb altres feixistes fins la mort un paleta
anarquista. El 17 de març de 1921, amb Evangelisti i altres companys, ferí
greument l'estudiant feixista Antonio Gozzi i l'11 de novembre d'aquell any,
amb Guido Bucciarelli, durant un enfrontament amb un escamot feixista quan
tornaven a casa, mataren el feixista Gino Tabaroni i en feriren un altre.
Ambdós companys fugiren a l'estranger i, després d'un llarg periple (França,
Suïssa, Països Baixos, Alemanya, Turquia, etc.), retrobaren Evangelisti a
Odessa (Ucraïna, URSS), el qual havia fugit d'Itàlia després de la mort de
Ruini. A Itàlia, el 19 de gener de 1923, Cavani i Bucciarelli van se condemnats
en absència pel Tribunal Ordinari de l'Audiència de Mòdena a 30 anys de
reclusió per l'assassinat de Tabarini. En aquests anys estava inscrit en el
registre de anarquistes perillosos de les llistes de la policia fronterera
d'arreu d'Europa. Visqué a Bèlgica, Luxemburg i França, on a començaments dels
anys trenta visqué clandestinament a casa de la família anarquista dels Gilioli,
a Fontenay-sous-Bois (Illa de França, França), establint una relació
sentimental amb Siberia Gilioli, filla de Onofrio Gilioli, amb qui tindrà un
infant (Jacques Cavani). En 1932, amb son germà Rivoluzio i Siberia Gilioli,
marxà cap a Barcelona (Catalunya), on visqué clandestinament i milità sota la
identitat falsa d'Aldo Rossi. Durant
la seva estada, distribuïa pamflets i manifests antifeixistes als mariners
italians que arribaven en escala al port de Barcelona. El març de 1933 retornà
a França, on continua vivint a casa dels Gilioli i treballà en la construcció,
alhora que distribuïa propaganda anarquista. Va estar constantment vigilat per
la policia italiana que el considerava un «tirador de pistola d'una gran
precisió» susceptible de preparar un atemptat contra Benito Mussolini –de fet
la història a demostrat que durant sa vida preparà dos atemptats contra Il Duce que no reeixiren. L'agost de
1936, amb Luigi Evangelisti i Equo Gilioli, marxà a Catalunya com a voluntari
per a lluitar contra l'aixecament feixista. Milicià en la Secció Italiana de la
«Columna Ascaso», el 28 d'agost de 1936 va ser ferit durant els combats de
Monte Pelado, al front d'Aragó, entre Osca i Almudébar (Aragó, Espanya).
Després de la seva convalescència, va ser nomenat comissari polític de la de
Federació Anarquista Ibèrica (FAI) al post fronterer de Portbou (Alt Empordà,
Catalunya). La policia francesa aleshores el tenia qualificat com a enllaç entre
la Península i França. El maig de 1937, després de participar amb altres
companys (Ernesto Bonomini, Enzo Fantozzi, Virgilio Gozzani, etc.) en els
enfrontaments contra la reacció estalinista, marxà clandestinament a França i,
amb Evangelisti, decidí emigrar a Amèrica. El juny de 1939 embarcà a La
Rochelle (Poitou-Charantes, França) cap a Cuba, on restà alguns mesos abans
d'instal·lar-se a finals de 1939 a Nova York (Nova York, EUA). Als Estats Units
visqué sota la identitat de Sebastiano
Poli. A finals dels anys cinquanta retornà a Itàlia, on participà en el
grup anarquista de Mòdena «Rivoluzio Gilioli», en la fundació del Col·lectiu
d'Estudis Llibertaris «Camillo e Giovanna Berneri» i en l'edició de la revista L'Avvenire Libertario (Mòdena,
1963-1964). Després d'assabentar-se que patia un tumor al cervell, Renzo Cavani
es va suïcidar ingerint un verí el 21 de gener de 1966 a Mòdena
(Emília-Romanya, Itàlia). Documentació seva es troba dipositada al «Fons Ennio
Manzini» de l'Istituto per la Storia della Resistenza e della Società
Contemporanea in Provincia di Modena.
---
Renzo
Cavani, tal vegada a Catalunya durant la Revolució
---
Renzo
Cavani (primer per la dreta) amb sa companya Siberia Gilioli (asseguda) i Luigi
Evangelisti
---
Renzo
Cavani
---
Renzo
Cavani
---