---
Antonio
Cavalazzi (1877-1915)
El 6 de setembre de
1877 neix a Lugo (Emília-Romanya, Itàlia) el propagandista anarquista i
sindicalista Antonio Cavalazzi, que va fer servir els pseudònims Hursus i Ursus. Sos pares es deien Sante Cavalazzi i Barbara Verlicchi.
Només va assistir fins al segon grau de l'escola primària i després es va
formar políticament escoltant conferències i llegint textos de propaganda. Ben
aviat, en l'adolescència, es decantà pel moviment llibertari, posant-se
immediatament en el punt de mira de les autoritats. En 1891, amb Fernando
Raulli, Serafino Raulli, Vivaldo Lacchini, Giovanni Marzetti i altres joves,
creà, dins el si del Partit Republicà de Lugo, el grup Giovani Ribelli (GR,
Joves Rebels), que es dedicà a publicar periòdics i opuscles revolucionaris. En
1893, després de diversos episodis repressius, va ser jutjat amb altres 14
companys, amb edats compreses entre els 17 i els 28 anys, pel Tribunal de
Ravenna (Emília-Romanya, Itàlia) sota l'acusació d'haver constituït una
«associació criminal», però els més joves van ser absolts per la seva curta
edat. L'any següent, arran de
l'aprovació el 19 de juliol de 1894 pel govern de Francesco Crispi de les Lleis
314, 315 i 316 «d'excepció antianarquistes», patí arrests domiciliaris, primer
a Porto Ercole (Toscana, Itàlia) i després a les illes Tremiti, on, amb
contacte amb altres anarquistes més experimentats, acabaren de madurar la seva
formació cultural i política. En 1900, per evitar una condemna de tres anys de
presó, passà a Suïssa. Visqué un any i mig a Biasca (Ticino, Suïssa), on
desenvolupà funcions sindicalistes, portant a terme les seves primeres tasques
periodístiques, col·laborant ocasionalment en la publicació francesa Lo Scalpellino. En 1901 es traslladà a
Ginebra (Ginebra, Suïssa), on participà en la fundació d'Il Risveglio, publicació en la qual col·laborà regularment sota els
pseudònims d'Hursus i Ursus. Un breu article publicat en la
seva secció habitual «Brevi Note» d'Il
Risveglio, aparegut el 18 de gener de 1902, contra el govern Crispi i la
monarquia italiana, provocà un incident diplomàtic entre Suïssa i Itàlia, amb
la crida dels ambaixadors Carlin, de Roma, i Silvistrelli, de Berna; Alemanya
concilià en el conflicte, amb la promesa per part de Suïssa de proclamar una
llei contra la propaganda anarquista. Aconseguí fugir de l'expulsió perquè la
policia pensà que l'autor de l'article incriminat era Luigi Bertoni, però pocs
mesos després, arran de la vaga general d'octubre de 1902, va ser expulsat de
Suïssa amb centenars de companys. S'instal·là a París (França), on exercí la
seva professió de barber, militant activament n el Sindicats de Barbers,
col·laborant assíduament en el periòdic Coiffeur
i participant en el moviment de les Borses del Treball, aleshores molt agitat. En
aquesta època continuà col·laborant en Il
Risveglio. Convidat pels companys nord-americans, deixà París i emigrà a
Barre (Vermont, EUA) amb la intenció d'ajudar Luigi Galleani en la redacció de Cronaca Sovversiva. Entre molts
d'articles, el 18 de maig de 1907 publicà en aquest periòdic una detallada crònica
del procés contra Galleani que va tenir lloc el 24 d'abril a Paterson (Nova
Jersey, EUA) pel seu paper durant la gran vaga del sector tèxtil de 1902. Substituí
Galleani en la redacció de Cronaca
Sovversiva quan aquest s'absentava per a realitzar gires propagandístiques
arreu dels Estats Units. Continuà col·laborant en Cronaca Sovversiva quan la seva seu es traslladà a Lynn
(Massachusetts, EUA). Traduí del francès a l'italià l'obra de Sébastien Faure Dio non esiste! Dodici prove della
inesistenza di Dio. Per mor de la influència de Galleani, passà de «sindicalista
anarquista» a «anarquista antiorganitzador». Molt malalt, restà durant 20 mesos
ingressat en un hospital de Tewksbury (Massachusetts, EUA), on morí el juliol
de 1915 després de tres mesos d'agonia.
---
---
---
---