---
Manuel
de Castro (1896-1970)
El 26 de març de
1896 neix a Rosario (Santa Fe, Argentina) l'escriptor, poeta, periodista i
torero anarquista Manuel de Castro. Fou fill de Manuel de Castro Cobas, capellà
gallec, i de Soledad Pardiñas, concertista de piano i pintora; ambdós es
conegueren a la Corunya (Galícia) i enamorats fugiren a París (França) i d'allà
a la ciutat argentina de Rosario, on es casaren civilment. El fill de la
parella s'educà a Córdoba (Córdoba, Argentina) i després estudià al Seminari
Conciliar de Concepción (Concepción, Xile). De molt jove quedà orfe de mare,
primer, i de pare, després –vidu reingressà al sacerdoci–, i s'establí a
Montevideo (Uruguai), on restà definitivament. A la capital uruguaiana
participà de la bohèmia literària –va fer una bona amistat amb Ernesto
Herrera– i també s'introduí en els grups anarquistes, experiència que més tard
recrearà en la seva novel·la Oficio de vivir. Buenas y malandanzas de
Gabriel (1958). D'aquests anys juvenils publicà més tard la sèrie
«Cronicones montevideanos» en el «Suplemento Femenino» del diari La Mañana.
En 1928 publicà Historia de un pequeño funcionario, crítica a la
burocràcia estatal. Exercí el periodisme en diferents publicacions, com ara Mundo
Uruguayo (Montevideo), Ercilla (Santiago de Chile), Clarín
(Buenos Aires), etc.; però sobre tot conreà la poesia, la novel·la i el conte.
En els seus últims anys creà la seva pròpia editorial, Banda Oriental, on
publicà les seves obres. El seu art taurí recorregué les places de Montevideo,
Xile, Argentina i Espanya. A finals de la dècada dels trenta, convidat pel
British Council, viatjà a Londres per mediació de l'ambaixador britànic a
l'Uruguai. Formà part de diversos grups literaris i d'edició de revistes
culturals, com ara Teseo, Revista Oral, Cuadernos Julio
Herrera y Reissing, «Meridión», etc. Participà en les Jornades Poètiques
celebrades a Piriápolis. Alguns dels seus relats més aclamats van ser adaptats
al teatre i a la ràdio a l'Uruguai i a Xile. Entre les seves obres destaquen Canto
de oro (1917), Las estancias espirituales (1919), El padre Samuel.
Su vida sacra y profana evocada por un llamado su sobrino. Novela picaresca
americana (1937), Lámpara. Vigilias de la luz y la flauta (1938), Meridión.
33 cantos y 2 alabanzas (1946), Consagración de Hernandarias (1946),
Pregón lírico diciendo de la muerte de Manuel Rodríguez, Manolete
(1949), Retorno (1951), Hernandarias. Exploración poética on ocho
cantos (1951), Pastoral melacolía y otros poemas (1954), El
enigma del ofidio (1955), Encantamiento. Poesía sobre motivaciones
infantiles (1955), Festival y transfiguración de Helena. Treinta poemas
de amor (1957), Hernandarias. Exploración poética en XIII cantos
(1957), Espantapájaro. Poesía sobre motivos infantiles y un cuento
(1960), El nuevo encantador (1961), Laurel sangriento. Épica nativa
(1961), Humo en la isla (1962), Metafísica del vino y otros poemas
(1963), Goya y la fiesta de los toros. Estudio (1964), Víspera y
olvido. Doce nocturnos y otros poemas (1965), La vida bohemia.
Cronicones montevideanos (2005, pòstuma), etc. En les seves obres descriu
la impersonalitat burocràtica, la incomprensió que separa els éssers humans, el
món del treball i la pobresa aclaparadora, tot de manera realista i alhora
filosòfica. Manuel de Castro va morir el 8 de juny de 1970 a Montevideo
(Uruguai). El seu arxiu personal es troba dipositat a la Secció d'Arxiu i
Documentació de l'Institut de Lletres (SADIL) de la Facultat de Humanitats i Ciències
de l'Educació de la Universitat de Montevideo.
---
Manuel
de Castro
---
Manuel
de Castro (segon per l'esquerra) en la seva presentació a la plaça de toros de
Montevideo abans d'efectuar-se el passeig de la quadrilla (1937)
---
Manuel
de Castro torejant de capa a la plaça de toros de Montevideo (1937)
---
---