---
Efrén
Castrejón Marín (1895-1971)
Pel 1895 neix a
Churumuco (Michoacán, Mèxic) el magonista i propagandista anarquista Efrén
Castrejón Marín. Va fer cursos d'impremta i de sabateria a l'Escola d'Arts i Oficis
de Sant Nicolás de Hidalgo (Morelia, Michoacán, Mèxic). En 1915 s'enrolà en les
files de Luis Gutiérrez (El Chivo
Encantado), guerriller seguidor de José Doroteo Arango Arámbula (Pancho Villa), les forces del qual es
van dispersar arran de les successives derrotes que patí la seva facció.
S'instal·là a la Ciutat de Mèxic, on exercí l'ofici de sabater i entrà en
contacte amb les idees anarquistes, especialment les establertes pels germans
Flores Magón, i entaulà una estreta amistat amb l'anarquista Nicolás Tomás
Bernal Manjarrez (Nicolás T. Bernal, Nico).
En 1929 formà part del grup anarquista «Verbo Rojo» i edità la publicació Verbo Rojo. Periodico anarquista. Aquest
mateix any mantingué contactes amb el Centre de Cultura Proletària «Claridad»
de San Antonio (Texas, EUA). També participà en les activitats de la Casa del
Obrero Mundial (COM) i milità en la Confederació General del Treball (CGT) de
Mèxic, organització de la qual fou expulsat, amb altres companys, per
anarquista. En 1931 col·laborà en el periòdic ¡Paso! Publicación mensual de idees, doctrina y combate. Formà part
del Centre Racionalista «Tierra y Libertad» de la Ciudad de Mèxic i dirigí el
seu òrgan d'expressió Voluntad. Entre
1937 i 1938 publicà Regeneración.
Periódico libertario, que tractava especialment la Revolució espanyola i la
guerra que es lliurava, fent costat el moviment anarquista. Regeneración era l'òrgan del Grup
Anarquista «Regeneración», nou nom que havia agafat el Centre Racionalista
«Tierra y Libertad». En 1939, amb el triomf franquista, intervingué a favor
d'alguns exiliats, especialment els anarquistes, amb la finalitat que poguessin
trobar asil a Mèxic. En 1940 col·laborà en Insurrección.
Promotor i organitzador de la Federació Anarquista del Centre de la República
Mexicana (FACRM), a començament de 1942 fou detingut, amb altres companys, sota
l'acusació de complicitat amb grup il·legalista del refugiat anarquista aragonès
Mariano Sánchez Añón, que va cometre d'assalt a una camioneta de la Cerveseria
Modelo de Mèxic, entre altres accions, i processat amb Marcos Alcón Selma i
Agostino Confalonieri Capra. En aquesta època regentava una sabateria al número
38 del carrer Pensador Mexicano de Ciutat de Mèxic. Impulsà la Federació
Anarquista Mexicana (FAM) i entre el 26 i el 28 de desembre de 1945 assistí al
Primer Congrés d'aquesta organització, celebrat a la Ciutat de Mèxic, en nom
del Grup Anarquista «Espartaco» d'aquesta ciutat, on va ser nomenat secretari
de Correspondència del Secretariat de la FAM. El 17 de novembre de 1946 fou un
dels oradors del gran acte commemoratiu de les morts de Buenaventura Durruti i
de Ricardo Flores Magón que tingué lloc al Palau de les Belles Arts de la
Ciutat de Mèxic i on van intervenir refugiats anarquistes, com ara Liberto
Callejas, Jaume Magrinyà i Joan Papiol, i anarquistes mexicans, com Cecilio
López, i l'artista Concha Michel. L'1 d'agost de 1958 va fer la conferència «La
influencia de las idees anarquistes en el desenvolvimiento político y social de
México», organitzada per la FAM. A mitjans de 1959 assumí la direcció editorial
del seu òrgan d'expressió de la FAM Regeneración.
També treballà com a empleat a l'Hipòdrom de les Amèriques i milità en el «Sindicat
Praxedis G. Guerrero de Treballadors de l'Hipòdrom de les Amèriques». En 1963
col·laborà en Tierra y Libertad. Casat
amb Margarita Villar Resendiz, va tenir dos infants, Efrén i Apolo. Efrén
Castrejón Marín va morir el 24 d'agost de 1971 a la Ciutat de Mèxic (Mèxic).
---
Efrén
Castrejón (esquerra) i Nicolás T. Bernal a la Ciutat de Mèxic
---
Efrén
Castrejón
---
---