---
Dionisio
Castillo Gómez (1898-?)
El 5 de gener de
1898 neix a Almedina (Ciudad Real, Castella, Espanya) l'anarcosindicalista i
resistent antifranquista Dionisio Castillo Gómez, conegut com Manuel i Macario. Sos pares es deien Francisco Castillo i Lázara Gómez. Durant les eleccions del 25 d'abril de 1933, com a membre
de la comissió de control de l'escrutini d'Almedina, trencà una urna després de
constatar que hi havia més paperetes que votants i els presents impediren que
llancés per la finestra el president de la comissió. En 1938 va ser nomenat
membre del Consell Municipal d'Almedina en representació de la Confederació
Nacional del Treball (CNT) i fou el president de la junta encarregada de
l'expropiació de les granges abandonades del poble. Amb el triomf franquista,
va ser detingut i tancat a la presó de Salamanca (Castella, Espanya). El 30 de
juliol de 1940 va ser jutjat en consell de guerra i condemnat a 12 anys i un
dia de presó. Cinc anys després, va ser alliberat. A mitjans de 1954 entrà en
contacte amb la resistència antifranquista, organitzà un comitè de l'Aliança Nacional
de Forces Democràtiques (ANFD) i posà el seu domicili a disposició de la
guerrilla, esdevenint agent d'enllaç i participant sobretot en l'ajuda als
fugitius de les zones de Navalcaballo i de Villamanrique. Al seu domicili es
realitzaren diverses reunions d'organització del Partit Comunista d'Espanya
(PCE) i era el lloc de distribució de la propaganda enviada des d'Albacete i de
la qual n'era responsable Antonio Esteban Garvi. Una nit de juny de 1947 el seu
domicili va ser encerclat per forces de l'ordre i membres de la Falange, però
aconseguí fugir i marxà a les muntanyes, integrant-se en el grup guerriller
encapçalat per Eugenio Sánchez Diéguez (Fernando),
responsable d'una de les unitats de la V Agrupació Guerrillera del Centre,
comandada per Cecilio Martí Borjas (Timochenko).
Després de la rendició i la col·laboració d'alguns d'aquests guerrillers de la
V Agrupació Guerrillera del Centre amb la Guàrdia Civil, l'octubre de 1947 les
autoritats franquistes delmaren aquesta guerrilla. El 24 d'octubre de 1947 va
ser capturat amb altres quatre companys –Eugenio Sánchez Diéguez (Fernando), Eduardo Carmona Martínez (Porrones), José Patón Moya (Tuertecillo) i Arcángel Alamo Romero (Palizas)– i l'endemà altres dos –Antonio
Esteban Garvi i Lister. El 17 de juny
de 1949 va ser jutjat en consell de guerra a Madrid (Espanya), juntament amb
altres guerrillers de la zona de Ciudad Real i Albacete, i fou condemnat, com
els altres companys, a la pena de mort. Totes les penes, a excepció d'Eugenio
Sánchez Diéguez que fou executat dos dies després, va ser commutades, la seva
per la de 20 anys de presó. El novembre de 1959, després d'haver purgat 12 anys
de tancament, va ser posat en llibertat condicional a la presó de Burgos
(Castella, Espanya). Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.
---
Dionisio Castillo Gómez
---
Dionisio Castillo Gómez i familiars
---
Detall de l'anterior fotografia
---
Dionisio Castillo Gómez
---
---