---
Second
Casteu (1876-1935)
El 27 de gener de
1876 neix al barri de Carras de Niça (País Niçard, Occitània) l'anarquista, anarcosindicalista
i activista neomaltusià Second Casteu –en la partida de naixement només figura
un únic nom, però en la partida de defunció figura el nom de Second Émile–, conegut com Second François Casteu –el primer nom
també citat a vegades Segond. Sos
pares, conreadors, es deien Jean Baptiste Casteu –Séraphin Casteu, segons la
partida de defunció– i Maria Ursula Prandi, italiana. Sa mare va enviudar amb
tres infants i els va educar en la fe catòlica. D'adolescent, però, Second
Casteu abandonà tota creença religiosa. Esdevingué obrer tipogràfic i milità en
la Confederació General del Treball (CGT). Quan tenia vint anys va entrar a fer
el servei militar, però passats 19 dies desertà i s'exilià a Lausana (Vaud, Suïssa),
on ja havia fet feina. El 17 d'octubre de 1895 es casà a Vevey (Vaud, Suïssa)
amb Louise Amélie Perrin, que tenia infants d'un anterior matrimoni i amb qui
entre 1896 i 1903 en tingué tres. En aquests anys col·laborà en el periòdic
sindicalista revolucionari parisenc Le
Réveil Typographique (1901-1909). Cap el 1905 milità activament en el
Sindicat de Tipògrafs, adherit a la Federació d'Unions Obreres de Suïssa
Romanda (FUOSR), d'orientació sindicalista revolucionària. En 1906 fou un dels
promotors de la Impremta Comunista, que estampà La Voix du Peuple, L'Exploitée,
Gutenberg, òrgan de la Federació
Suïssa de Tipògrafs, i altres publicacions. En 1908 vivia amb sa família al
número 1 del carrer Hôtel-de-Ville de Vevey. En 1909 aconseguí reagrupar els
sindicats de la construcció en una federació romanda que s'adherí a la FUOSR.
Quan la visita en 1910 a Suïssa del president de la República francesa Armand
Fallières, que havia rebutjat la gràcia a l'anarquista Jean-Jacques Liabeuf,
guillotinat aquell any, el tractà d'assassí a les pàgines de La Voix du Peuple de Lausana (Vaud,
Suïssa); detingut per aquet fet el 18 d'agost, va ser reclòs 20 dies en un
calabós i, després de 15 anys de residència i una esposa suïssa, expulsat de la
Confederació Helvètica el 29 d'agost d'aquell any. Després d'un temps a
Thonon-les-Bains (Alvèrnia), passà a París (França), amb la intenció de ser
contractat en el periòdic La Guerre
Sociale. El novembre de 1910 s'establí a Niça, on treballà de tipògraf en Le Phare du Littoral i en la impremta de
La Dépêche, i milità en la Borsa del
Treball, col·laborant en el seu òrgan d'expressió L'Union Syndicale. Vivia al número 4 de la plaça de la Halle aux
Herbes i rebia els companys de passada, fet pel qual va ser desnonat pel
propietari de l'immoble. En aquesta època imprimia i distribuïa fullets amb el
seu nom on atiava la gent a no tenir descendència i on posava la seva adreça
amb l'objectiu de vendre un llibre sobre mètodes anticonceptius. En la
primavera de 1911 residia al número 8 del bulevard de Mont Boron de Niça i,
segons la policia, era un «excel·lent obrer tipogràfic», a més de corresponsal
de La Guerra Social a Niça. En
aquella època era secretari del Grup d'Estudis Socials (GES), adherit al Comitè
de Defensa Social (CDS). El setembre de 1913 vivia amb sa família al número 119
del carrer Didot de París. El novembre de 1913 s'establí amb sa companya i sos
infants a «La Ruche», l'escola infantil i colònia llibertària que Sébastien
Faure havia fundat en 1904 a Rambouillet (Illa de França, França). El 25 de gener
de 1914 va enviudar i aquell mateix any va ser mobilitzat a Beauvais (Picardia,
França) i, després d'haver minat la seva salut per a no anar al front, restà
tres anys hospitalitzat intermitentment. El 8 de març de 1915 es casà a Antíbol
(Provença, Occitània) amb l'anarquista Eugénie Marie Aurélie Trébuquet, a qui
havia conegut en «La Ruche». A finals de 1918 esdevingué civil i s'establí amb
sa companya a Crillon (Picardia, França). En aquesta època col·laborà el
setmanari de la Federació Anarquista (FA) Le
Libertaire i esdevingué corresponsal de Germinal,
setmanari anarquista del qual va fer propaganda durant més de deu anys,
venent-lo cada dissabte al mercat de Beauvais i del qual assumí la gerència el
setembre de 1927 per a la seva edició del departament d'Oise. Cap el novembre
de 1919, després d'haver-s'hi oposat, s'afilià a l'efímer Partit Comunista de
Raymond Péricat. El 17 de setembre de 1920 participà amb Georges Bastien en la
fundació de la Federació Comunista Llibertària (FCL) del Nord, solidària amb la
Revolució russa, però oposada al bolxevisme. El 9 de febrer de 1921 va ser
jutjat pel Tribunal Correccional de Beauvais per unes paraules pronunciades el
12 de maig de 1920 en una reunió pública al teatre d'aquesta població i va ser
condemnat en absència a dos anys de presó. Una campanya es va desencadenar al
seu favor per aconseguir la seva llibertat provisional, però va ser novament
processat per «ultratges a gendarmes». El 13 d'abril de 1921 la pena va ser
confirmada, però obtingué la llibertat provisional amb una multa de 500 francs.
El 20 de juliol de 1921 el seu domicili va ser embargat i els seus mobles
venuts. En aquesta època pertanyia al «Soviet de l'Oise». El desembre de 1921,
arran de l'escissió confederal, optà per la militància dins la Confederació
General del Treball Unitària (CGTU), dins de la tendència de Pierre Besnard, i
esdevingué secretari de la Unió Departamental Unitària (UDU) de l'Oise. En 1922
participà amb sa companya en l'enquesta sobre «el funcionariat sindical»
publicada en el número 3 de La Revue
Anarchiste, del març de 1922 , revista editada per Sébastien Faure en la
qual hi col·laborava. Entre el 2 i el 4 de desembre de 1922 representà la
Federació Anarquista de l'Oise en el III Congrés de la Unió Anarquista (UA),
celebrat a Levallois-Perret (Illa de França, França). Entre març i juliol de
1923 fou delegat en les reunions del Comitè Confederal Nacional i votà contra
la majoria de Gaston Monmousseau, amb qui mantingué una polèmica sobre Rússia
en el diari L'Humanité. L'abril de
1923 el seu nom figurava en la instrucció processal de Germaine Berton i la
policia el va interrogar, però no es va poder establir cap lligam entre ell i
l'assassinat del reialista Marius Plateau. Entre el 12 i el 13 d'agost de 1923
assistí al IV Congrés de l'UA que se celebrà a París. En aquesta època era el
portaveu de la minoria anarcosindicalista en el si de la CGTU. En el congrés de
l'UDU de l'Oise celebrat el 30 d'octubre de 1923 els comunistes es feren amb
control de l'organització i ell va rebutjar formar part de la nova comissió
executiva. En 1926 participà en la subscripció econòmica popular «Pour que vive
Le Libertaire» en suport del
periòdic. El 10 de maig de 1927 testimonià amb les llàgrimes als ulls en un
judici contra un dels seus fills, membre d'una banda de desvalisadors
anarquistes que havien assaltat una joieria i on son fill va ser condemnat a
cinc anys de reclusió i a cinc anys de residència controlada. En aquesta època
es guanyava la vida com a comerciant. El setembre de 1927 va ser denunciat per
l'abat Viollet de Beauvais per uns articles anticlericals publicats en Germinal; detingut el 26 de setembre, va
ser empresonat a Amiens i condemnat per difamació a pagar 7.503,20 francs de
multa. Detingut de constrenyiment, perquè no havia pagat els 1.000 francs per
danys i perjudicis als quals havia estat condemnat, durant 22 dies va fer vaga
de fam per obtenir el règim de pres polític a la penitenciaria d'Amiens
(Picardia, França) i finalment va ser alliberat. Continuà amb les seves
activitats en Germinal fins la
desaparició d'aquesta publicació en 1933. En 1928 era tresorer de la Federació
Anarquista de l'Oise. El 31 d'octubre de 1929 va ser condemnat en absència pel
Tribunal Correccional de l'Oise per difamació contra el metge de Clarmont
d'Alvèrnia (Alvèrnia, Occitània) Paul Rimetz, exregidor municipal d'aquesta
població, a dos mesos de presó, 100 francs de multa, 1.000 francs de danys i
perjudicis i a pagar diverses insercions de la condemna en la premsa;
posteriorment, el 12 de febrer de 1930, en el judici de revisió, se li van
afegir 20 dies de presó, 100 francs de multa, 1.000 francs de danys i
perjudicis i a pagar insercions en premsa. En 1931 va ser processat novament,
però va ser alliberat després de 10 dies d'empresonament i set de detenció de
constrenyiment. El 15 de maig de 1931 es va divorciar a Beauvais d'Eugénie
Casteau. Figurava en una llista d'anarquistes del departament de l'Oise
aixecada en 1935 i en aquesta època vivia a Milly-sur-Thérain (Picardia,
França). Second Casteu va caure malalt; deu mesos després, el 18 de maig de
1935 va morir d'esgotament a l'Hospital Broussais de París (França) i va ser
incinerat cinc dies després al cementiri parisenc de Père-Lachaise.
---
Second
Casteu
---
Notícia
de l'expulsió de Second Casteu publicada en el periòdic parisenc Les Temps Nouveaux del 17 de setembre de
1910
---
Notícia
de la condemna per difamació al doctor Rimetz publicada en el diari parisenc Le Temps de l'1 de novembre de 1929
---
Notícia
de la revisió de la condemna per difamació al doctor Rimetz publicada en el
diari parisenc Le Temps del 13 de
febrer de 1930
---
Notícia
de la condemna per difamació a l'abat Viollet publicada en el diari parisenc Le Temps de l'11 d'octubre de 1930
---
Necrològica
de Second Casteu publicada en el diari parisenc L'Humanité del 22 de maig de 1935
---
Necrològica
de Second Casteu publicada en el diari parisenc Le Populaire del 23 de maig de 1935
---
Necrològica
de Second Casteu publicada en el periòdic parisenc Le Libertaire del 31 de maig de 1935
---
Necrològica
d'Eugénie Casteu publicada en el periòdic parisenc Le Libertaire del 10 de juny de 1937
---
---