---
Arturo Carril (1902-1990)
El 13 de juliol de 1902 neix a Corcubión (La Corunya,
Galícia) –alguns autors citen erròniament Malpica de Bergantiños (La Corunya, Galícia)–
el
periodista, dramaturg i militant anarquista Arturo Patricio Carril
Amigo. Sos pares es deien José María Carril Garrido i
Fermina Amigo Rodríguez. Fugint del
servei militar i de la inexorable Guerra d'Àfrica, emigrà
a Montevideo (Uruguai),
on treballà de linotipista i destacà com a periodista,
dramaturg i militant
anarquista. En 1920 fundà la revista Mundo Teatral. Assidu en les
reunions dels cercles galleguistes, en 1923 participà en la creació de la
«Irmandade Nacionalista Galega d'América do Sul», primera organització
nacionalista gallega de l'Argentina, però amb el temps se'n separà. També fou
redactor del butlletí de cultura gallega Terra i treballà en la revista Céltica,
amb Eduardo Blanco Amor i Ramón Suárez Picallo, que formaren el grup
politicocultural «Os Céltigos», que es reunia al cafè «La Armonía». En 1935
fundà la revista La Lectura i en 1937 va ser un dels promotors de
l'Editorial Mar, per a la qual traduí l'obra de Castelao Os dous de sempre.
En aquesta època estrenà i publicà diverses obres teatrals, com ara Los
clásicos y sus lectores, 3 variaciones sobre 1 tema (1938), etc. En
1942 va ser guardonat per la Societat d'Autors Teatrals de Montevideo; també
aconseguí el «Premio de Radiodifusoras Ariel». El 18 d'octubre de 1943
s'estrenà al Teatro Argentino de Buenos Aires, per la «Companyia de Nélida
Quiroga», la seva obra teatral de caràcter social La viuda de los vivos.
En la dècada dels cinquanta s'establí a l'Argentina, on milità en la Federació
Llibertària Argentina (FLA) i continuà amb les seves activitats teatrals i
literàries. En 1954 estrenà Nuestro hermano Florencio. En 1959 s'engegà
la publicació del Teatro completo de Arturo Carril, del qual es van
publicar dos toms. En 1966 va rebre el Premi Municipal «Faja de Honor de la
SADE» per la seva peça teatral Argentina hora cero, estrenada al teatre
San Martín; l'any següent, aquesta obra fou prohibida pel govern militar del
general Juan Carlos Onganía. Va fer donació de la seva biblioteca a la FLA.
Entre les seves obres destaquen Estoy sola y te espero (1942), Vida,
obra y trascendencia de Sebastián Marotta: juicios, semblanzas y anecdotario de
un precursor del sindicalismo (1971, amb altres), etc. Deixà nombroses
obres de teatre inèdites (Un banco en la plaza, No destruyan al mundo
todavía, Si las mujeres mandaran, etc.). Arturo Carril va morir d'un
infart el 9 de juny de 1990 a Buenos Aires (Argentina).
---
Arturo Patricio Carril Amigo
---
Caricatura d'Arturo Carril
---
Caricatura d'Arturo Carril realitzada
per Crestar per a Céltiga
---
---