---
Ángel Carballeira Rego
(1907-1963)
El 20 de març de 1907 neix a Lanzós
(Villalba, Lugo, Galícia) el militant i resistent anarquista Ángel Carballeira
Rego –a vegades citat erròniament com a Rejo. Sos pares, pagesos, es deien José Carballeira Oroza i María Ramona Rego Ramil. Quan tenia nou anys
emigrà tot sol a l'Havana (Cuba), on començà a treballar i aprengué l'ofici de
tintorer. A finals de 1928, per raons de salut, retornà a la Península i,
després d'un any en un batalló disciplinari a Tetuan (Marroc), en 1930 s'establí
a Barcelona (Catalunya), on milità en el moviment anarquista del barri de Gràcia
d'aquesta ciutat i en el Sindicat de Tintorers de la Confederació Nacional del
Treball (CNT). Detingut i apallissat per la policia nombroses vegades, en 1933
fou empresonat arran de l'aixecament de gener d'aquell any per la seva
militància en els Comitès de Defensa de la CNT i de la Federació Anarquista
Ibèrica (FAI) de Gràcia. Quan la vaga de tramviaires, de finals de 1933 a
començament de 1934, s'hagué d'exiliar 10 mesos a Besiers (Llenguadoc,
Occitània), on treballà en diversos oficis (rentaplats, veremador, etc.). Durant
la guerra civil desenvolupà càrrecs de responsabilitat en la CNT barcelonina,
com ara en la col·lectivització del sector de la tintoreria, en el Comitè
Revolucionari del barri de Gràcia i en la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la
II República espanyola. En 1937 fou un dels cinc membres fundadors del periòdic
clandestí i d'oposició Alerta,
lligat
a «Los Amigos de Durruti». En 1939, amb el triomf
franquista, passà a França i
va ser internat al camp de concentració de Vernet i
despre´s al de Maseras.
Després d'una estada a la colònia d'Aymare (Lo Vigan, Guiena,
Occitània), esdevingué
llenyataire al departament occità d'Òlt. En 1944 la
gendarmeria el lliurà a les
tropes alemanys perquè treballés a les fortificacions del
Mur de l'Atlàntic,
però poc després aconseguí fugir del camp de Lo
Mont (Aquitània, Occitània) amb
Mariano Sorinas. En acabar la guerra, treballà de paleta i
milità al Llenguadoc
i al Rosselló durant anys i defensor de les tesis ortodoxes, es
lliga als grups
d'acció, especialment al de Josep Lluís Facerias en 1947
i al de Ramon Vila
Capdevila en 1949. En 1948 fou delegat per la FAI de Tolosa de
Llenguadoc en un
Ple Nacional on va fer costat Josep Borràs Cascarosa en els seus
atacs a
Laureano Cerrada Santos. En 1951 fou nomenat secretari de la CNT en el
Ple de
Tolosa. En 1959 fou secretari de Coordinació i responsable de la
lluita
antifranquista del Secretariat Intercontinental (SI) i entre el 23
d'agost i el
3 de setembre de 1961 assistí al Congrés de
reunificació de Llemotges, on fou
reelegit secretari de Coordinació del SI. Arran de les campanyes
portades a
terme en els anys seixanta per la Federació Ibèrica de
Joventuts Llibertàries
(FIJL) contra els interessos franquistes, serà un dels pocs
militants que sospità
que Jacinto Ángel Guerrero Lucas –que acabà com a
assessor (amb sou i despatx)
del ministre socialista de l'Interior Rafael Vera en la lluita
antiterrorista–
era un infiltrat. Ángel Carballeira Rego va morir el 29 de juliol de
1963 al seu domicili de Tolosa (Llenguadoc, Occitània) –algunes fonts citen erròniament Perpinyà
(Llenguadoc, Occitània)– d'un càncer lligat al seu
primer ofici de tintorer. Sa companya fou Eulalia Montorio Prats, amb
qui
tingué tres infants.
---
Ángel Carballeira Rego
---
Ángel Carballeira Rego (en
primer pla) amb Salvador Sarrau Español
---
Necrològica
d'Ángel Carballeira Rego apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 8 de setembre de 1963
---
---