---
Joseph
Capette (1838-1903)
El 27 de març de
1838 neix a l'antic VI Districte –actual IV Districte– de París (França)
l'anarquista Joseph Désiré Capette. Sos pares es deien Jean Louis
Capette i Marie Louise Tarcy, mercera. Es guanyava la vida com a marroquiner
i obrer cuireter a casa seva. El 22 de febrer de 1868 es casà al I Districte de
París amb la londinenca Anne Charlotte Thirion, que treballava d'obrera fent
abrics de pell per a la Casa Révillon de París, i amb qui tingué tres infants. En
aquesta època vivia al número 131 del carrer del Temple de París. L'estiu de
1888 participà en les reunions del Grup Anarquista de Belleville, fundat el
juny d'aquell any per Casimir Arthur Pennelier. A partir de desembre de 1888
assistí a les reunions del grup «Els Treballadors Comunistes Llibertaris del XX
Districte», fundat per Thomas. També participà en les reunions del Cercle
Anarquista Internacional celebrades a la Sala Horel. El 21 de maig de 1893, amb
una vintena d'anarquistes, assistí a una reunió a la Sala Voisin, al número 118
del carrer Flandres, sobre la necessitat de la propaganda antipatriòtica, ja
fos de manera escrita o de paraula. El 2 de juliol de 1893, amb son fill
Gustave Capette, assistí a una vetllada de germanor, celebrada a la Sala
Georget, al número 31 del carrer Aumaire, que arreplegà una cinquantena de
companys i una dotzena de companyes; la finalitat de la trobada consistia a
recollir fons per a muntar, el 8 de juliol, una gran vetllada familiar a la
Sala Commerce en memòria de l'execució de l'anarquista François Claudius
Koënigstein (Ravachol). El 13 d'agost
de 1893 assistí, juntament amb altres cinc-centes persones, al míting celebrat
a la Sala Favié, del carrer Belleville, organitzat pel Comitè de Vaga General.
El 31 d'agost de 1893, amb son fill Gustave Capette, va respondre a la crida
apareguda en el periòdic Le Père Peinard,
juntament amb una trentena d'anarquistes, per a una reunió abstencionista
celebrada al número 104 del carrer Bellville; però pare i fill abandonaren la
sala per la manca d'aforament alhora que qualificaven els electors de «cretins
i imbècils». El 25 de novembre de 1893 assistí, amb altres set-centes persones,
al míting anarquista celebrat a la Sala Commerce sobre l'atemptat amb bomba al
Teatre del Liceu de Barcelona (Catalunya). El 26 de desembre de 1893 el seu nom
figurava en un llistat d'anarquistes i des de l'octubre anterior vivia al
número 105 del carrer Belleville. Quan la gran agafada del 19 de febrer de
1894, aquest domicili va ser escorcollat pel comissari de policia Leygonie del
barri de la Roquette. Segons declaracions que va fer al diari Le Temps, no es declarava anarquista i
els periòdics llibertaris que la policia va trobar al seu domicili (Le Père Peinard, La Révolte, etc.) els tenia «per curiositat». El 7 de març de 1894
va ser fitxat pel registre antropomètric del laboratori policíac parisenc
d'Alphonse Bertillon i el 12 de març d'aquell any va ser posat en llibertat.
Assistí al míting del Primer de Maig celebrat al Théâtre de la République, on
més de 3.500 persones ompliren la sala. El 31 de desembre de 1894 figurava en
el llistat d'anarquistes i en aquesta època vivia al 47 del carrer Villette. El
8 de gener de 1896 es reuní amb altres companys (Amédée Charles Denechère, Latz
i Texier) en una destil·leria del carrer Faubourg du Temple amb la finalitat de
trobar treball a uns companys italians que havien arribat a París provinents de
Lió (Arpitània) i ell donà feina a un obrer marroquiner. El 2 de febrer de 1896
assistí, juntament amb un centenar de persones, a la gran vetllada familiar que
se celebrà al número 34 de l'avinguda Gambetta a benefici de l'insubmís Edme
Grangé. El 16 de març de 1896 era una de les 1.500 persones presents al míting
de protesta contra l'expulsió de Piotr Kropotkin. A principis de l'estiu de
1896 participà en la subscripció llançada pels companys de Roma (Itàlia) amb la
finalitat de publicar el manifest «Als anarquistes dels dos mons». El 31 de
desembre de 1896 figurà com a «perillós» en el registre recopilador
d'anarquistes establert per la policia i en aquesta època vivia al número 38
del carrer Mignottes. Entre 1897 i 1898 sembla que assistí a les reunions
anarquistes, especialment als mítings en favor d'Alfred Dreyfus. El 3 d'agost
de 1897 va ser esborrat del registre recopilador d'anarquistes. Joseph Capette
va morir el 6 d'agost de 1903 al seu domicili del número 10 del carrer Jourdain
del XX Districte de París (França).
---
Signatura
de Joseph Capette (1868)
---
Notícia
de la detenció de Joseph Capette apareguda en el diari parisenc Figaro del 20 de febrer de 1894
---
Notícia
de la detenció de Joseph Capette apareguda en el diari parisenc L'Intransigeant del 21 de febrer de 1894
---
Notícia
de la detenció de Joseph Capette apareguda en el diari parisenc L'Intransigeant del 26 de febrer de 1894
---
Foto policíaca de Joseph Capette (7 de març de 1894)
---
---