---
Joan
Campà Claverol (1914-1991)
El 8 de setembre de 1914 neix a Barcelona
(Catalunya) el pedagog anarcosindicalista Joan Campà Claverol. Va estudiar a
l'Escola Natura, coneguda com «La Farigola», al barri del Clot de Barcelona,
dirigida per Joan Puig Elías i sostinguda econòmicament pel Sindicat Fabril i
Tèxtil de la Confederació Nacional del Treball (CNT). En 1923, quan encara era
un nin, conegué Albert Einstein en la seva visita que va fer a Barcelona, fet
que el marcà profundament. Puig Elías l'orientà cap els estudis de magisteri i a
començament de la dècada dels trenta va començar a fer classes a l'Escola
Racionalista de Terrassa (Vallès Occidental, Catalunya), fundada per Joan Jové
Vallés, Valentí Noguera Martin, Pablo Rodríguez Escamilla i Francesc Sabat
Romagosa, centre educatiu que acabà dirigint. Arran dels fets revolucionaris
d'octubre de 1934, la Guàrdia Civil escorcollà l'escola a la recerca l'armes i
va ser detingut. Membre del Sindicat de Professions Liberals de la CNT, del
qual fou secretari, durant la Revolució, el juliol de 1936, va ser un dels
fundadors del Comitè de l'Escola Nova Unificada (CENU), una nova escola
racionalista i laica que funcionarà segons els principis de l'Escola Moderna de
Francesc Ferrer i Guàrdia. En aquesta època dirigí el Col·legi Galileu, que havia
estat abandonat per la congregació de La Salle quan esclatà la guerra. El
setembre de 1936 fou el representant de la CNT en la delegació del Vallès
Occidental de la CENU i va participar en la confiscació de diversos edificis
religiosos de la ciutat. Durant la guerra fou secretari de Relacions
Professionals del secretariat de la Federació Nacional de Sindicats de
l'Ensenyament (FNSE) de la CNT i va elaborar l'avantprojecte de decret sobre la
llengua catalana. El 4 de maig de 1937 va ser ferit durant els «Fets de Maig» i
va ser ingressat a l'Hospital Clínic de Barcelona. En 1939, amb el triomf
franquista, passà a París (França), però va ser detingut i enviat al camp de
concentració de Sètfonts. Aconseguí sortir aviat i s'establí a Chartres
(Centre, França), on treballà com a mestre en una colònia de nins refugiats
espanyols. En aquesta època va ser nomenat secretari de la Federació Nacional
de Sindicats de l'Ensenyament d'Espanya (FNSEE) en l'exili. El desembre de 1939
s'embarcà, amb sa companya Felisa Gimeno Valero, a Bordeus (Aquitània,
Occitània) rumb cap a la República Dominicana, però a causa del mal tracte
rebut per les autoritats i les tensions amb els comunistes espanyols exiliats,
va decidir emigrar a Veneçuela, on arribà el gener de 1940. Organitzà a Caracas
l'Associació Nacional d'Instituts Educatius Privats (ANDIEP) i edità la revista
ANDIEP. A Veneçuela realitzà
nombroses tasques en el camp docent, com ara professor d'agricultura a l'escola
rural Caurimare de Caracas (1940); supervisor de dibuix i de treballs manuals a
les escoles federals del Ministeri d'Educació (1941); professor a
l'Institut-Escola de La Florida; professor a l'Escola d'Arts i Oficis per a
Dones (1944); classes al «Colegio América» i a l'«Instituto Las Américas»
(1955); etc. En 1956 fundà l'Institut Einstein, a la urbanització Bolívar del
municipi Chacao de Caracas, que després dirigí sa filla Olga Campà Gimeno. En
1946 era secretari de Relacions de la Subdelegació de la CNT, favorable a les
tesis polítiques de l'interior. Col·laborà en la comissió encarregada d'ajudar
els anarquistes terrassencs exiliats i els que havien quedat a l'Espanya
franquista. En 1959 col·laborà amb articles sobre educació en el periòdic El Libertario
de Caracas. En 1960, en el
moment de la reunificació confederal, milità en
l'Agrupació de CNT de Veneçuela,
de la qual va ser el secretari de la Regional de Catalunya.
Participà en
diferents congressos internacionals anarquistes celebrats a
Amèrica i a Europa.
Fundà el Centre Català a Caracas i va fer classes de
català en els seus centres
educatius. Després d'haver-se enriquit, abandonà la CNT i
amb Joaquín Ascaso
Budría, Valeriano Gordo Pulido, Jesús Maella, Antonio
Ortíz Ramírez i altres,
fundà cap el 1960 «Fuerza Única» (FU,
Força Única). En 1964 col·laborà en la
revista Volveremos de Caracas. En
1966 era secretari de Cultura i Propaganda de la CNT i en 1967 s'afilià al
partit Acción Democrática (AD, Acció Democràtica). En els seus últims anys
realitzà alguns viatges a la Península. En 1985, en aplicació de l'amnistia, va ser reintegrat en el Cos de
Magisteri Nacional d'Ensenyament Primari i en el Cos de Professorat
d'EGB com a funcionari de la Generalitat de Catalunya. Joan
Campà Claverol, que adquirí la
nacionalitat veneçolana, va morir el 24 de desembre de 1991 a
Caracas
(Veneçuela). A l'International Institute of Social History
(IISH) d'Amsterdam
es troba dipositada correspondència seva amb destacats militants
anarquistes,
com ara Diego Abad de Santillán, Ramón Álvarez
Palomo, Liberto Sarrau Royes i
Antoni Téllez Solà. Son germà, Domènec
Campà Claverol, també va ser un destacat militant
anarcosindicalista.
---
Joan
Campà Claverol
---
Necrològica
de Joan Campà Claverol apareguda en la revista barcelonina Polémica del gener de 1992
---
---