---

Ana Camello García

El 20 d'octubre de 1922 neix a Andújar (Jaén, Andalusia, Espanya) l'anarquista, anarcosindicalista, anarcofeminista i resistent antifeixista Ana Camello García, també coneguda com Ana Delso o Anna Delso, pel llinatge de son company. Filla d'un ferroviari que treballava a Madrid (Espanya) va ser registrada en aquesta població. Quan tenia 12 anys es traslladà a Andújar, on aprengué l'ofici de costurera. En 1936, amb tota sa família, s'instal·là a Madrid, on treballà en la confecció i, mitjançant son germà Miguel Camello García, entrà en contacte amb la Confederació Nacional del Treball (CNT). El novembre de 1936, en plena guerra civil, formà part d'un grup d'infants i d'adolescents evacuats de Madrid cap a València (València, País Valencià). Després a Vilanova i la Geltrú (Garraf, Catalunya), amb Consuelo Pujante, s'encarregà del secretariat federal de l'organització anarcofeminista «Mujeres Libres». A més d'això, milità en la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) i col·laborà en Boletín Oficial. Malalta, en 1938 va ser ingressada a La Garriga (Vallès Oriental, Catalunya). En 1939, amb el triomf franquista, passà a França i va ser internada als camps de concentració occitans d'Argelers i de Sent Africa. En 1940, amagada en un tren de mercaderies, aconseguí arribar a Sent Daunís (Llenguadoc, Occitània). En 1944 s'integrà en la Resistència i després de la II Guerra Mundial va ser nomenada secretària de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) de Sent Daunís, on treballava de criada. En 1951, després de passar 12 anys en la clandestinitat i en la precarietat, emigrà amb son company Dionisio Delso de Miguel i sa filla Vida a Mont-reial (Quebec). En aquesta població treballà durant 26 anys en la indústria de la confecció. Membre del sindicat Union Internationale des Ouvriers/ières du Vêtement pour Dames (Unió Internacional d'Obrers/es de la Confecció para Dones), denuncià la corrupció dels seus dirigents sindicals, la malversació de fons i la connivència amb la patronal i l'Estat, fet pel qual va ser marginada tant pel sindicat com pels patrons. Alhora milità activament en la Federació Local de Mont-reial de la CNT i en els moviments anarquista, feminista, pacifista. Va fer amistat amb la pintora Marcelle Ferron, exmembre del grup artístic «Automatistes» i una de les fundadores de la llibreria «Alternative» i del periòdic de Mont-reial La Nuit. En 1976, després de la mort del dictador Francisco Franco, viatjà a la Península i posteriorment col·laborà en el periòdic barceloní Solidaridad Obrera i en el butlletí madrileny Bicel, de la Fundació Anselmo Lorenzo (FAL). En 1989 publicà a Mont-reial el llibre Trois cents homes et moi ou Estampe d'une révolution, que va ser publicat en 1998 en castellà sota el títol Trescientos Hombres y yo. Estampa de una revolución i en 2006 en italià.

---

Certificat d'identitat i de viatge d'Ana Delso i sa filla Vida emès per l'Estat francès

---

Ana Delso amb sa filla vida (Corps, desembre de 1941)

---

Ana Delso missatgera de la Resistència (La Salle-en-Baumont, 1944)

---

Ana Delso (ca. 1976)

---

Ana Delso

---

Ana Delso

---

Primera edició de les memòries d'Ana Delso

---

Edició castellana

---

Edició italiana

---

Escriu-nos

---