---
Victor
Buhr (1868-1923)
El 3 d'agost de
1868 neix a Colònia (Renània, Confederació Alemanya del Nord; actualment Rind
del Nord-Westfàlia, Alemanya) el socialista revolucionari, anarquista i
sindicalista Viktor Buhr, també conegut com Victor
Buhr. Sos pares es deien Christian Buhr, que comerciava amb palla i pinso
per als cavalls de l'exèrcit, i Anna Marie Kraemer, i tingué dos germans i dues
germanes. El 6 de novembre de 1888 entrà a servir en el 52 Regiment
d'Infanteria estacionat a Krossen (Brandenburg). El 2 de febrer de 1890 va ser
enviat com a mesura disciplinària a la «Divisió Obrera» de Magdeburg (Saxònia)
i el 9 d'agost de 1891 a Königsberg (Prússia Oriental; actual Kaliningrad, Rússia).
El 30 de setembre de 1891 va ser llicenciat del servei militar i fins al 21
d'abril de 1893 visqué a Berlín i posteriorment a Johannisthal (Treptow-Köpenick,
Berlín). A finals de 1892 havia publicat a Berlín una mena de memòries de les
seves experiències militars Der
Sozialismus in der deutschen Armee. Selbst-Erlebtes. Es guanyava la vida
com a pintor decorador. Fou un dels fundadors, amb Gustav Landauer i Rudolf
Rocker, entre d'altres intel·lectuals destacats del moviment llibertari
alemany, de la Verein unabhängiger Sozialisten (VUS, Associació de Socialistes
Independents), els membres dels quals eren coneguts com «Els Joves»,
descontents i dissidents de la línia legalista i reformista del Sozialdemokratische
Partei Deutschlands (SPD, Partit Socialdemòcrata d'Alemanya). El 8 de novembre
de 1891 va ser nomenat, amb Eugen Ernst, president de la VUS i el febrer de
1892 president. En 1892 va fer nombroses conferències i participà en reunions
dels socialistes independents a Magdeburg, on denuncià la lluita pel «poder
polític», que només porta a la corrupció, tot reivindicant les «vagues
internacionals» en els sindicats com a única via d'acció per al proletariat. En
aquesta època mantingué dures controvèrsies amb Paul Singer, líder de l'SPD.
Quan els socialistes independents es dividiren en socialdemòcrates i
anarquistes, ell prengué una posició contrària a l'anarquista. El 2 d'abril de
1892 va ser condemnat a quatre mesos de presó per «incitació a l'odi cap el
govern» i el 20 de setembre de 1892 va ser detingut per «sedició». L'estiu de
1893 abandonà, amb Eugen Ernst i Carl Wildberger, la redacció de Der Sozialist, fortament influenciat per l'anarquisme de
Gustav Landauer. En aquest 1893 va ser condemnat a sis mesos de presó
per haver distribuït pamflets revolucionaris entre els soldats. L'agost de
1893, fugint d'aquesta condemna d'«incitació a l'assassinat, al pillatge i a
l'incendi», es refugià a París (França). Sense recursos, va ser ajudat per
companys expatriats, com ara l'escultor en fusta Jean Frédéric Scharr i el
sabater Jean Crayer, que li donaren hospitalitat. El 3 d'octubre de 1893 llogà
un recambró moblat al número 45 del carrer Maronites de París. En aquesta època
freqüentà reunions de socialistes i d'anarquistes alemanys, especialment les
del «Club dels Socialistes Alemanys Independents», on prenia la paraula per
exposar les seves teories comunistes i anarquistes. El 26 de desembre de 1893
el seu nom figurava en un llistat d'anarquistes establert per la Prefectura de
Policia de París. El 28 de febrer de 1894 el prefecte de policia lliurà una
ordre d'escorcoll i d'interrogatori al seu nom, sospitós de formar part
d'«associació criminal», i el 2 de març el seu domicili, al número 127 del carrer
Dames de París, on vivia tot sol des del 19 de novembre de 1893, va ser
escorcollat pel comissari de policia del barri de Batignolles; en aquesta
perquisició només es trobà una cartera amb papers, correspondència i la seva cartilla
militar, tot en alemany, documentació que va ser traduïda al francès. Detingut,
va ser portat a les cel·les de la Prefectura de Policia, on va ser fitxat en el
registre antropomètric del laboratori policíac d'Alphonse Bertillon. El 3 de
març de 1894 va ser interrogat pel jutge d'instrucció Henri Meyer i, després de
negar ser anarquista i d'afirmar que sempre havia combatut les idees
llibertàries, va ser reclòs a la presó parisenca de Mazas. El 29 de març de
1894 Meyer decretà la seva llibertat i se li va notificar el decret d'expulsió
del país que havia estat signat el 8 de març anterior i que s'havia de
materialitzar en 48 hores. Argumentà que necessitava la seva documentació per
partir, però el prefecte li va ordenar d'abandonar França immediatament. El 25
d'abril de 1894 va escriure, suposadament des de Londres (Anglaterra), al
procurador de la República francesa per a intentar recuperar els seus papers
que havien estat requisats quan va ser detingut. El 17 de juny de 1894 abandonà
França a bord del vaixell Cité de Paris
cap a Londres. En aquesta època va ser inscrit en un registre de «vigilància
especial» de la policia ferroviària de fronteres. El 5 de juny de 1895 el
procurador estimà que la documentació recollida durant l'escorcoll de casa seva
no tenia interès especial i recomanà als instructors del cas el seu
sobreseïment, fet que es va fer efectiu dos dies després pel jutge Meyer. El 23
de juny de 1894 emigrà als Estats Units i s'establí a Nova York (Nova York,
EUA), on milità sobretot en el sindicalisme. En 1897 es casà amb Carolina
Bottjer, amb qui tingué nou infants. El juliol de 1899 s'encarregà de la
recollida de fons per al suport dels tramviaris en vaga. El 3 d'octubre de 1900
es va naturalitzà nord-americà i en aquesta època treballava de pintor en la
construcció i vivia al número 1.145 de Tinton Avenue, al barri novaiorquès del Bronx.
En aquests anys fou president de l'Amalgamated Painters' Union (Sindicat de
Pintors Units) i agent comercial de la International Brotherhood of Painters
(IBP, Germanor Internacional de Pintors). El febrer de 1917 fou membre del People's
Conference Committee (PCC, Comitè de la Conferència Popular), per a combatre
els preus elevats dels aliments. Victor Buhr va morir el 5 de juliol de 1923 al
barri del Bronx de Nova York (Nova York, EUA) i va ser incinerat quatre dies
després al Fresh Pond Crematory del Middle Village d'aquesta ciutat.
L'anarquista André Girard va prendre el pseudònim Victor Buhr a partir de l'1 d'octubre de 1894, quan treballava
d'empleat en les oficines de la Prefectura de Policia; sota aquest pseudònim
col·laborà en el periòdic La Cocarde;
quan la seva identitat va ser descoberta, va ser acomiadat de la seva feina a
la Prefectura i a partir d'aquest moment treballà de corrector d'impremta.
---
Foto
policíaca de Victor Buhr (2 de març de 1894)
---
Foto
antropomètrica de Victor Buhr (1894)
---
Notícia
de la detenció de Victor Buhr i d'altres companys apareguda en el periòdic parisenc Gazette Nationale del 4 de març de 1894
---
---