---
Justo
Bueno Pérez (1907-1944)
El 16 de juliol de 1907 neix a
Munébrega (Saragossa, Aragó, Espanya) l'anarquista i anarcosindicalista Justo
Bueno Pérez. Sos pares es deien Justo Bueno i Vicenta Pérez. Quan era infant,
emigrà amb sa família a Barcelona (Catalunya). Aprengué l'ofici de torner i,
cap el 1933, s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT) i a la
Federació Anarquista Ibèrica (FAI). El març de 1933 va ser detingut a Barcelona
acusat de pertànyer a una banda d'atracadors de «caràcter social». Juntament
amb José Martínez Ripoll i altres militants, formà part dels grups de defensa
confederal, especialment actius durant la vaga de tramvies –se li va atribuir
l'incendi de tramvies i el seu llançament per carrers en pendent, així com de
l'assalt i sabotatge de les cotxeres. El 28 d'abril de 1936 participà, amb
Rodolfo Prina (Lucio Ruano Segúndez),
José Martínez Ripoll i Vicente Tomé Martín, en el grup d'acció que donà mor els
germans Miquel i Josep Badia Capell, militants d'Estat Català i membres dels
escamots catalanistes trenca vagues i enemics acèrrims del moviment llibertari.
Detingut amb altres companys, va ser alliberat el 25 de juny de 1936 a causa de
les fortíssimes pressions que el jutge que portava la causa patí des de la
Generalitat de Catalunya, interessada a fer caure les responsabilitats en grups
falangistes. El 20 de juliol de 1936, quan l'aixecament feixista, participà en
l'assalt de la caserna de les Drassanes de Barcelona i quatre dies després
s'enrolà en la «Columna Durruti» amb la qual lluità a Aragó com a membre del
seu Comitè d'Investigació. Va ser nomenat delegat general d'Ordre Públic i
després subsecretari del mateix departament del Consell d'Aragó. Va ser acusat
de l'afusellament de 29 franquistes a Gelsa (Saragossa, Aragó, Espanya), a la
rereguarda immediata al front militar. Després retornà a Barcelona i amb altres
companys (José Martínez Ripoll, Lluís Latorre Mestres, Vicens Ferrer Cruzada,
Antonio Moreno López, Rafael Ginesta Rueda i Rafael Sellés) s'encarregà del
garatge de la «Columna Durruti» (Tallers Labora), dedicat a l'arranjament de
material mòbil i a la fabricació de material de guerra. En 1937 formà part del
grup que planificà la mort a Barcelona per «dignitat confederal» de Lucio Ruano
i son germà, antics destacats milicians de la «Columna Durruti» acusats de tota
mena d'excessos (robatoris, assassinats, etc.) al front, a més de les seves
respectives companyes, quan aquests planificaven la seva fugida del país;
aquestes execucions es realitzaren el 15 de juliol de 1937 a Barcelona per un
grup format per Lluís Latorre Mestres, Vicent Ferrer Cruzado, Antonio Moreno
López, José Martínez Ripoll, Rafael Ginesta Rueda, Rafael Sellés i Josep Parés.
El 6 d'octubre de 1937 va ser detingut sota diverses acusacions (possessió de
passaport fals, evasió de capitals, venda de valors artístics, etc.) i
empresonat primer a Barcelona i després a Manresa (Bages, Catalunya). El 8 de
gener de 1938 fugí juntament amb 17 presos, amb el suport de la CNT, del
Preventori de Manresa i s'establí a Marsella (Provença, Occitània) i a París
(França) com a espia de Manuel Escorza del Val, cap del Servei d'Informació i
Investigació. Se li va encarregar l'assassinat d'Antonio Ortiz Ramírez i de Joaquín
Ascaso Budría, caiguts en desgràcia i fugits a França, però el seu intent
d'enverinament dels citats fracassà a causa de l'ínfima dosi d'arsènic que usà.
El 9 de març de 1939 va ser detingut per les autoritats gal·les i lliurat a la
policia franquista el 12 de març de 1940 a Portbou juntament amb José Martínez
Ripoll. Després d'un temps a la presó de Figueres (Alt Empordà, Catalunya), va
ser traslladat a la Direcció General de Seguretat de Madrid. El 30 de juliol de
1940 va ser alliberat perquè no estava reclamat per cap jutge. Es posà a fer
feina a la Maquinista Terrestre i Marítima del barri de Sant Andreu de
Barcelona, però el 29 de juny de 1941 va ser detingut a les Rambles
barcelonines pel comissari Pedro Polo Borreguero i l'inspector Eduardo Quintela
Boveda. L'1 de desembre de 1942 va ser traslladat al penal de Burgos (Castellà,
Espanya), el 14 de juliol de 1943 se li obri el sumari 27059 per «auxilio a la
rebelión» i el 22 de juliol va ser traslladat a Barcelona. Jutjat en consell de
guerra, el 17 d'agost de 1943 va ser condemnat a mort. Justo Bueno Pérez va ser
afusellat el 10 de febrer de 1944 al Camp de la Bota del Poblenou de Barcelona
(Catalunya) i enterrat al Fossar de la Pedrera. El seu nom figura en una de les
columnes amb els noms dels «Immolats per les llibertats de Catalunya» que precedeixen
l'entrada al Fossar, nom que ha estat esborrat en diverses accions d'Estat
Català (abril de 2008, desembre de 2008 i maig de 2010) i que totes les vegades
ha estat restaurat per l'Ajuntament de Barcelona.
---
Justo Bueno Pérez
---
Justo Bueno Pérez
---
Justo Bueno Pérez
---
---