---
Ernesto
Bruna (1904-1977)
El 4 de juliol de 1904 neix a Brescia
(Llombardia, Itàlia) l'obrer anarquista Ernesto Bruna. Sos pares es deien
Giacomo Bruna i Erminia Comatto. En 1923 va ser condemnat a un mes de presó per
portar un revòlver. En 1927 desertà de l'Exèrcit i s'exilià, d'antuvi, a França
i, després, a Alemanya, a Suïssa i a Bèlgica. En 1930 el trobem de venedor
ambulant a Düsseldorf. Durant la seva estada a Bèlgica participà en diverses
expropiacions. Segons la policia formà part d'un grup anarquista il·legalista
anomenat «Gli Espropriatori» (Els Expropiadors), que incloïa nombrosos
llibertaris italians (Luigi Sofrà, Marcello Qualizza, Carlo Girolimetti, Enrico
Zambonini, Tommaso Serra, Federico Brino, Carlo Piovano Quinto Panizzi, Pietro
Boggio, etc.). En 1932, a Lieja (Valònia), freqüentà coneguts anarquistes, com
ara Nicolas Lazarevitx, Camillo Sartoris, Pietro Boggio, Francisco Ascaso,
Buenaventura Durruti, Dal Col, Giuseppe Pasotti o Luigi D'Agaro. En 1933 marxà
clandestinament, amb Lazarevitx i Zambonini, a Espanya per preparar la
Revolució Social. L'estiu de 1936, en assabentar-se del cop d'Estat feixista a
Espanya, marxà com a voluntari a la Península i s'allistà com a milicià en la
Secció Italiana de la «Columna Ascaso». Com a membre del grup «Angiolillo»,
participà en diversos combats (Monte Pelado, Irun, Guadalajara) i fou ferit
durant l'atac a Osca. Després dels «Fets de Maig» de 1937, abandonà la
Península i fou detingut per la policia francesa a Tolosa de Llenguadoc, la qual,
durant el seu tancament, el va interrogar violentament. En 1938 arribà a
Brussel·les (Bèlgica), on va ser condemnat a nou mesos de presó per «infracció
al decret d'expulsió i rebel·lió contra la força pública». A començaments de
1939 patí una nova condemnat de dos anys per «robatori». Un cop lliure en 1940,
marxà a Itàlia on, segons la policia, establí relacions amb l'anarquista Angelo
Sbardelotto. Detingut, va ser condemnant per un tribunal militar a un any i mig
de presó per «deserció». Amnistiat, va ser condemnat, però, com a antic milicià
en la guerra d'Espanya, a cinc anys de deportació a l'illa de Ventotene. En
1943 va ser alliberat i l'agost d'aquell any s'establí a Torí (Piemont) i més
tard a Andorno Micca (Piemont). El 9 de maig de 1948 es casà amb Luisa
Martignano, la qual l'havia amagat durant la guerra. Sos germans Guido i
Margherita també van ser destacats anarquistes. Ernesto Bruna va morir el 27 de
febrer de 1977 en un hospital de Biella (Piemont, Itàlia).
---
Ernesto
Bruna
---
Fitxa
policíaca d'Ernesto Bruna de l'Arxiu Central de l'Estat (Roma)
---
---