---
Armando
Bientinesi (1898-1967)
El 14 de gener de
1898 neix a Liorna (Toscana, Itàlia) l'anarquista i resistent antifeixista
Armando Bientinesi. Sos pares es deien Luigi Bientinesi i Iginia Cecchi.
Després de lluitar com a soldat durant la Gran Guerra, el 16 de novembre de
1920 va ser condemnat a un any de presó per «objecció doble en zona de guerra»,
pena que va ser sospesa per cinc anys, i a començament de 1921 emigrà a França.
En 1924 va ser fitxat com a «propagandista anarquista» a Marsella (Provença,
Occitània). El gener de 1926 treballava de descarregador al moll de Lo Pòrt de
Boc (Provença, Occitània) i el febrer d'aquell any retornà a Liorna, on va ser
sotmets per les autoritats a diversos escorcolls domiciliaris i personals tots
sense cap resultat. Després de dos intents fallits d'abandonar Itàlia amb el correu
Liorna-Bastia, el maig de 1931 pogué arribar clandestinament a Còrsega amb
barca. Denunciat per «expatriació il·legal per motius polítics», en 1932 se li
va decretar l'expulsió del país per activitats subversives. Restant a Còrsega,
va ser condemnat a dos mesos de presó per «violació del decret d'expulsió». L'agost
de 1933 es va refugiar, via Tunis, a Alger (Algèria) i quaranta dies després
passà a Orà (Algèria), on fins a principis de 1935 treballà en la construcció. En
1935 va fer de grum al País Valencià (Alacant i València). Arran de
l'aixecament feixista de juliol de 1936, l'agost d'aquell any s'enrolà a
Barcelona (Catalunya) en la «Secció Italiana» de la «Columna Ascaso»,
majoritàriament anarquista, comandada pel republicà Mario Angeloni. Lluità al
front d'Aragó a les batalles de Monte Pelado, Tardienta, Almudèver i Carrascal.
L'abril de 1937, després de la dissolució de la «Secció Italiana», entrà a
formar part de la 26 Divisió (antiga «Columna Durruti») de l'Exèrcit Popular de
la II República espanyola. Els informes dels espies comunistes a l'exèrcit el
definiren com «element individualista, indisciplinat i contrari a la política
del govern de Negrín». El 7 de desembre de 1937 va ser inscrit en el Bolletino delle Ricerche de la policia
feixista italiana amb l'orde de detenció, el 10 de gener de 1938 va ser fitxat
per «rebel·lió i militància anarquista» per la Prefectura de Liorna i el 15 de
maig de 1938 figurava en el llistat d'anarquistes, juntament amb altres
companys (Ernesto Bruna, Antonio Calamassi, Antonio Chierici, Luigi Collina,
etc.), que havien lluitat en l'«exèrcit roig» a Espanya. El febrer de 1939 creuà
els Pirineus amb la resta de la 26 Divisió i va ser internat al camp de
concentració d'Argelers, on formà part del grup anarquista «Libertà o Morte» (Ernesto
Bonomini, Faustino Braga, Cornelio Giacomelli, Gennaro Gramsci, Carlo
Montresor, Muzio Tosi, etc.). El juliol de 1939 va ser enviat al camp de
concentració de Gurs i integrat en la IX Companyia. A començament de 1940 va
ser allistat en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) i enviada a
treballar en les fortificacions de la frontera francobelga. Després de la
caiguda de París, pogué fugir del comboi que el deportava i passà a Bèlgica. A
Brussel·les visqué en un apartament amb altres exmilicians de la guerra
d'Espanya (Dante Armanetti, Aldo Demi, Giuseppe Peano i Ateo Vannucci) i
treballava en la reconstrucció dels ponts de la ciutat. Després, sembla que
voluntàriament per a evitar l'extradició a Itàlia, va fer feina en la
construcció de la carretera que unia les ciutats d'Szczecin (Pomerània
Occidental, Polònia) i Berlín. El 14 de novembre de 1942 va ser lliurat per les
autoritats nazis als feixistes italians al pas fronterer tirolès de Brenner. El
18 de novembre d'aquell any va ser portat a Liorna, on va ser interrogat. El 23
de març de 1943 se li va decretar confinament per un període de dos anys i
enviat a la colònia penitenciària de l'arxipèlag de Tremiti, d'on va ser
alliberat el setembre d'aquell any. De bell nou establert a Liorna, participà
en la Resistència i amb l'anarquista Virgilio Antonelli salva la vida a un
pilot austríac cremat. Després de la II Guerra Mundial continuà militant en el
moviment llibertari fins el seu final. Armando Bientinesi va morir el 29
d'octubre –algunes fonts citen el 20 d'octubre– de 1967 a l'Hospital Civil de
Liorna (Toscana, Itàlia).
---
Fitxa
policíaca d'Armando Bientinesi
---
Salutacions
als familiars dels milicians des del front, entre elles les d'Armando
Bientinesi, apareguda en el periòdic parisenc Giustizia e Libertà del 25 de setembre de 1936
---
Armando
Bientinesi
---
Tomba
d'Armando Bientinesi
---
---