---
Henri
Beylie (1870-1944)
El 30 de novembre
de 1870 neix al V Districte de París (França) el propagandista de l'anarquisme
«naturianista» i anarcocomunista Félix Camille Beaulieu, també citat Beaulieau,
i conegut com Henri Beylie. Sos pares es deien Louis Charles Anselme Beaulieu,
empleat, i Jeanne Beylie, costurera. De ben jovenet fou sotsoficial als
Batallons d'Àfrica («Bats d'Af»), però va ser degradat per «revolta i protesta
col·lectiva». En tornar a la metròpoli, freqüentà els cercles llibertaries
parisencs de Montmartre. En aquesta època publicà els seus primers articles en La
Revue Libertaire (1893-1894). El gener de 1894 va ser detingut, amb Henri
Gauche i Henri Guerin, i interrogats pel jutge d'instrucció en el marc de l'ona
de detencions d'anarquistes parisencs que es produí per mor de diversos
atemptats que es realitzaren aleshores i després d'això es refugià una
temporada a Brussel·les (Bèlgica). En retornà, participà en els grups
«naturianistes» llibertaris, especialment en el format al voltant d'Henri Zisly
i de Jules Bariol, membre del Cercle d'Estudis Socials (CES) i president del
«Club des Harmoniens». Entre juliol de 1894 i febrer de 1898 edità, amb Émile
Gravelle i Hernri Zisly, quatre números de L'État Naturel, on es
reivindicà el naturianisme, el vegetarianisme i el veganisme. Entre 1895 i 1898
publicà amb Zisly i Gravelle la revista mensual La Nouvelle Humanité, en
les quals reivindicava l'alliberament de l'esclavitud humana mitjançant una
alimentació sana i la vida a l'aire lliure. Es guanyava la vida fent de
lampista als Ferrocarrils del Nord, però l'abril de 1895 esdevingué empleat de
banca i en aquests anys començà a escriure sota el pseudònim Henri Beylie,
col·laborant en diferents publicacions llibertàries, com ara La Débâcle
Social (1896), Bulletin de l'Harmonie (1896-1901), La Vérité.
Organe hebdomadaire du comunisme libertaire (1896-1897), Tribune Libre
(1896-1900), Vérité (1896-1897), Le Cravacheur (1898), Le
Naturien (1898), Le Cri de Révolte (1898-1899), etc. Quan el «Procés
de Montjuïc» a Catalunya, va escriure la cançó Souvenons-nous, dedicada
als seus màrtirs, amb la música de la peça d'Aristide Bruant À la Roquette.
El 10 de setembre de 1898 es casà al XVIII Districte de París amb Clémentine
Bontoux i aleshores treballava de comptable. En 1898 el grup naturista es
dissolgué i s'uní a la lluita en defensa d'Alfred Dreyfus, però l'estiu de 1899
fou un dels que s'allunyà d'aquesta lluita disconforme amb la manera que
Sébastien Faure portava el cas. Aleshores col·laborà en diferents publicacions
llibertàries, com ara L'Homme Libre (1899), Émancipation (1901), Le
Flambeau (1901-1902), Le Réveil de l'Esclave (1902-1903), L'Insurgé
(1903-1909), Revue Communiste (1903-1904) i L'Ennemi du Peuple
(1903-1904). En 1901 el grup naturianista es tornà a formar gràcies a
l'arribada de Renou, antic reporter de L'Aurore, i entre juny i octubre
de 1901 edità Le Bulletin de l'Harmonie. En 1901 també col·laborà en el
Cercle d'Estudis Socials (CES) de París i, amb Zisly, publicà els llibrets La
conception libertaire naturienne. Exposé du naturisme i Rapport sur le
mouvement naturien. El febrer de 1902 el grup es disgregà a causa de
divergències entre naturianistes anticientífics (Beylie i Zisly), per als quals
per arribar a l'«Estat Natural» cal trencar radicalment amb els valors socials
dominants tot retirant-se del món, i naturianistes científics, que just volien
moderar els excessos de la civilització urbana sense renunciar als beneficis
del progrés. El desembre de 1902 fou un dels fundadors, amb Georges Yvetot,
Paraf-Javal, Dubois-Desaulle, Émile Janvion, Fortuné Henry i Albert Libertad,
entre d'altres, de la Lliga Internacional per a la Defensa del Soldat (LIDS),
també coneguda com «Lliga Antimilitarista», de la qual fou secretari tresorer,
i origen de l'Associació Internacional Antimilitarista (AIA), i l'any següent publicà
el fulletó Le militarisme. Ses causes, ses conséquences, les moyens de le
combattre, editat pel grup anarquista «Germinal» de Lió (Arpitània). En
1902 cofundà, amb Georges Butaud, una societat per a la creació i
desenvolupament d'una comuna anarcocomunista («milieu libre») a França, que a
començaments de 1903 donà lloc al «Milieu Libre de Vaux» (Comuna Lliure de
Vaux), situada a Essômes-sur-Marne (Picardia, França). A partir de novembre de
1903, però, la colònia anarquista patí una campanya de desprestigi per certs
mitjans llibertaris, fins i tot Le Libertaire del 5 de desembre de 1903
publicà un balanç negatiu de l'experiència que fou respost per Beylie et Butaud
en el Bulletin Mensuel de la Colonie «Le Milieu Libre» de desembre amb
una memòria dels guanys obtinguts en aquells «deu mesos de comunisme», tot
criticant les conclusions pessimistes de Le Libertaire. El febrer de
1907 aquesta experiència arribà al seu final. A partir de 1905 sembla que
renuncià a la teoria dels «Milieux Libres» i de mica en mica es va fent més
anarcocomunista, col·laborant en la premsa afí, com ara Nouvelle Humanité
(1905), L'Ordre (1905-1907), Ordre Naturel (1905), Terre et
Liberté (1905-1906), Le Combat Social (1907-1909), Vie Naturelle
(1907-1914), Bulletin du Comité de Défense Sociale (1909) i L'Insurgé
(1910-1911). La nit del 29 d'abril de 1906, en plena companya pel Primer de
Maig, va ser detingut quan penjava pels carrers de París un cartell titulat
«Manifeste abstentionniste et antimilitariste»; inculpat per «propaganda
anarquista», es beneficià d'una amnistia. Entre el 24 i el 31 d'agost de 1907
assistí al Congrés Anarquista Internacional d'Amsterdam (Països Baixos), amb
Pierre Monate, Benoît Broutchoux, René de Marmande, Amédée Dunois, Brille,
Louis Coriol, Margoulis, Albert Zibelin i altres. En 1908 militava de la
Federació Anarquista del Sena i Sena i Oise i com a membre del Comitè de
Defensa Social (CDS), organització que s'ocupava del suport als condemnats i
proscrits polítics, la policia l'acusà a finals de 1910 d'incitar els militars
a abandonar les armes i d'albergar desertors, inscrivint-lo l'any següent en el
«Carnet B» dels antimilitaristes. Entre 1909 i 1912 col·laborà en el Bulletin
du Comité de Défense Sociale. El febrer de 1912, en nom del CDS, i amb
representants del Partit Socialista i de la Confederació General del Treball
(CGT), fou membre de la comissió que preparà les exèquies d'Albert Aernoult.
Entre març i maig de 1912 participà en el Comitè Antiparlamentari Revolucionari
(CAR), impulsat per la Federació Revolucionària Comunista (FRC), el qual portà
una campanya abstencionista per a les eleccions municipals de maig. El juny
d'aquell any, fou membre de la Comissió de Repartiment del Comitè de
«L'Entr'aide», caixa de solidaritat amb els militants llibertaris empresonats i
les seves famílies creada per la Federació Comunista Anarquista (FCA). El
desembre de 1912 participà en el consell d'administració de Le Libertaire
i l'any següent fou accionista de La Bataille Syndicaliste. En 1914 va
ser mobilitzat en el 14 Regiment d'Infanteria Territorial i destinat a les
seves oficines. Entre abril i maig de 1918 participà en la redacció del
periòdic pacifista La Plèbe. Després de la Gran Guerra milità de bell
nou en el CDS. Entre el 14 i el 15 de novembre de 1920 fou delegat en el I
Congrés de la Unió Anarquista (UA) que se celebrà a París i en el IV Congrés
d'aquesta organització, que se celebrà entre el 12 i el 13 d'agost de 1923 a
París, fou elegit per al consell d'administració del diari Le Libertaire,
amb el qual col·laborava. El març de 1932 va ser nomenat secretari del CDS. El
gener de 1937 encara era secretari del CDS i treballava de comptable a París. Henri
Beylie va morir el 8 de març de 1944 al seu domicili, al número 86 del
carrer des Martyrs, del XVIII Districte de París (França).
---
Foto
policíaca d'Henri Beylie
(25 de maig de 1894)
---
Foto
policíaca d'Henri Beylie (25 de maig de 1894)
---
Portada
del llibret d'Henri Beylie Le militarisme (1903)
---
---