---

Beto Gallegos (1921-2010)

El 26 de març de 1921 neix a El Dorado (Cerro Batoví, Tacuarembó, Tacuarembó, Uruguai), en una família pagesa, l'anarquista i anarcosindicalista Luis Alberto Gallegos Prieto, conegut com Beto Gallegos o Viejo Gallegos, i que a vegades signava amb les seves inicials LAG. D'adolescent, el professor anarquista Salvador Fernández Correa el va introduir en el pensament llibertari i també rebé la influència de Antonio Lombardero. Quan tenia 18 anys començà a freqüentar el grup «Voluntad» de les Joventuts Llibertàries, agrupació en la qual trobà la militant Débora Céspedes, que esdevingué sa companya. També fou assidu de la «Casa dels Llibertaris» que tenia la seva seu al Sindicat de Forners i participa en la distribució del periòdic Voluntad. En aquesta època, amb López Lombardero (Lomba), fou un dels pilars de la Cooperativa Agrícola Industrial, fundada als voltants de la fleca «Esfuerzo» i les Joventuts Llibertàries. Lampista de professió, esdevingué un dels militants més actius del Sindicat de Lampistes, adherit a l'anarcosindicalista Federació Obrera Regional Uruguaiana (FORU). Fugint de la repressió, passà a l'Argentina, on treballà al port de Buenos Aires i milità en el Sindicat de Construccions Navals de l'anarcosindicalista Federació Regional Obrera Argentina (FORA). En plena II Guerra Mundial lluità des de les Joventuts Llibertàries contra el servei militar obligatori. En 1947 sa companya es va reunir amb ell a Buenos Aires. A l'Argentina la parella establí estretes relacions amb la FORA i la Federació Llibertària Argentina (FLA) i amb destacats militants, com ara Diego Abad de Santillán, Humberto Correale, José María Lunazzi, Jacobo Maguid, Jacobo Prince, Juanita Quesada, etc. En 1952, per la seva militància i per les seves contínues crítiques al peronisme, va ser empresonat al Penal de Olmos de Buenos Aires i no recobrà la llibertat fins l'abril de 1955. En 1963, després de 16 anys, alguns d'ells en la clandestinitat, resistint el peronisme i la dictadura militar, la parella retornà a Montevideo i, a resultes de la ruptura en el si de la Federació Anarquista Uruguaiana (FAU) a conseqüència del suport d'aquesta a la Revolució cubana, participaren, al voltant de Luce Fabbri i altres companys (Cresatti, els germans Errandonea, H. Fabbri, José B. Gomensoro, Iriondo, D'Ottone, etc.), en la fundació en 1964 de l'Aliança Llibertària Uruguaiana (ALU), contrària a donar suport el castrisme i on van militar fins al cop dels militars. Durant els anys dels milicos participà en les activitats del Centre d'Acció Popular (CAP) que agrupava anarquistes i gent d'esquerres que volien organitzar comunes autònomes. Després de la caiguda de la dictadura militar, participà amb sa companya i Luce Fabbri en la formació en 1979 del Grup d'Estudis i Acció Libertària (GEAL) i en el seu periòdic Opción Libertaria, que es publicà entre 1986 i 2004 a Montevideo. També la parella fou responsable de la «Biblioteca Luce Fabbri», quan aquesta va morir en 2002. En 2003 Hugo Fontana publicà la biografia Historias robadas. Beto y Débora, dos anarquistas uruguayos. Beto Gallegos va morir el 18 de juny de 2010 a Montevideo (Uruguai). En 2014 «La Turba Ediciones» publicà un recull dels seus escrits sota el títol Luis Alberto Gallegos. Escritos anarquistas.

---

D'esquerra a dreta: Esperanza, Santiago, Débora Céspedes, Beto Gallegos i López Lombardero (Lomba)

---

Débora Céspedes i Beto Gallegos, a l'esquerra; López Lombardero (Lomba), a la dreta; i el cap de Santiago

---

Luce Fabbri, Débora Céspedes i Beto Gallegos fotografiats per Misato Toda

---

Beto Gallegos amb un grup d'amics

---

Luis Alberto Gallegos (Beto Gallegos) en l'enterrament de les cendres de Débora Céspedes
(7 de juny de 2009)

---

Escriu-nos

---