---
Antonio
Bermejo Perea (1912-1994)
El 29 de setembre
de 1912 neix a Nerva (Huelva, Andalusia, Espanya) l'anarcosindicalista Antonio
Bermejo Pera –a vegades el segon llinatge citar erròniament com Parea. Sos pares es deien Benjamín
Bermejo i Visitación Perea. Quan era infant s'instal·là amb sa família a Gijón
(Astúries, Espanya). Va fer estudis primaris a l'Escola «El Maricu» i després
al Col·legi San Fernando, completant l'educació secundària a l'Institut
Jovellanos. Quan tenia 14 anys entrà a treballar en un taller de soldadura autògena
i un any més tard va fer de venedor a la botiga de queviures «La Argentina».
Més tard va fer feina a «Astilleros Gijón», fins el seu tancament en 1933,
passant a tasques de càrrega i descàrrega al port del Musel de Gijón. Des del
1929 milità en el Sindicat Metal·lúrgic de la Confederació Nacional del Treball
(CNT). Durant la guerra civil lluità al front asturià, amb les graduacions de
sergent, tinent i capità, i va ser ferit en dues ocasions. En 1937 col·laborà
en el periòdic Acracia
de Gijón. Quan
la caiguda del front nord va ser capturat per l'exèrcit feixista
a l'hospital. A
conseqüència de la segona ferida per metralla d'un
obús d'artilleria i, per no
haver rebut l'assistència sanitària necessària, li
amputaren la cama esquerra. En
1938 va ser jutjat i condemnat a mort, passant per diferents presons
(Coto,
Presó Nova d'Avilés, Presó Central de Burgos,
Presó de Celanova a Ourense). Mesos
després la pena li va ser commutada per la de grau inferior (30
anys). L'octubre
de 1943 se li va concedir la llibertat condicional atenuada.
Lluità en la
clandestinitat antifranquista a Gijón i el desembre de 1945,
quan era secretari
del Comitè Regional d'Astúries de la CNT, va ser detingut
i tancat a la Presó
Provincial de Lleó (Castella, Espanya); jutjat, va ser condemnat
el 5 de
desembre de 1947 a tres anys i mig de presó, i va ser enviat a
l'Hospital Penitenciari
«Eduardo Aunós» de Madrid. En 1948 sortí en
llibertat condicional. En 1957,
quan ocupava la secretaria de la CNT asturiana, s'entrevistà amb
Pachón Núñez a
Gijón, de visita clandestina arreu la Península, i
Ramón Álvarez Palomo fou el
seu enllaç amb l'exili confederal
«col·laboracionista». En 1961, amb Fidel
Gorrón
Canoyra i Eduardo Madrona Castaños, organitzà una
agència comercial
(«Gorrón-Madrona») a Madrid (Espanya), que en
realitat era una tapadora del
Comitè Nacional de la CNT. L'octubre de 1961 va ser detingut a
Oviedo
(Astúries, Espanya) en una agafada del Comitè Nacional
confederal encapçalat
per Ismael Rodríguez Ajax. Nou mesos després, en espera
de ser novament jutjat,
va ser posat en llibertat vigilada, moment que aprofità, el maig
de 1963, per a
passar clandestinament la frontera i instal·lar-se a
París (França). Durant la
tardor de 1967 va ser condemnat en rebel·lia pel Tribunal
d'Ordre Públic (TOP),
juntament amb Fidel Gorrón Canoyra i Eduardo Madrona
Castaños, a sis anys de
presó, 12 anys d'inhabilitació i 5.000 pessetes de multa
per «associació
il·lícita» –va ser absolt del càrrec
de «propaganda il·legal». Després de la
mort del dictador Francisco Franco participà en la
reconstrucció de la CNT
asturiana i col·laborà en el seu òrgan
d'expressió Acción Libertaria. En 1978 ocupava la secretaria del Sindicat de
Pensionistes de la CNT de Gijón i participà en l'homenatge realitzat a José
María Martínez Sánchez. En 1979 assistí com a delegat al V Congrés de la CNT
que se celebrà a la Casa de Campo de Madrid i s'integrà en el sector «escindit»
o «renovat» de la CNT d'Astúries, futura Confederació General del Treball (CGT).
Sa companya fou Emilia Piñera Bordón. Antonio Bermejo Perea va morir el 21 de
juliol de 1994 al seu domicili de Gijón (Astúries, Espanya). Deixà inèdites unes memòries (Vivencias de un sindicalista español).
---
D'esquerra
a dreta: Julio Fernández López (El Cabra),
Narciso Martínez González (El Mondas)
i Antonio Bermejo Perea; acotat, Jacinto Rueda Pérez.
Pati de la presó de
Puerta Castillo de Lleó (24 de setembre de 1946)
---
Requisitòria
a nom d'Antonio Bermejo Perea publicada en el Boletín Oficial de la Provincia de Madrid del 19 de setembre de 1963
---
Antonio
Bermejo Perea
---
---