---

Antonio Bermejo Perea (1912-1994)

El 29 de setembre de 1912 neix a Nerva (Huelva, Andalusia, Espanya) l'anarcosindicalista Antonio Bermejo Pera –a vegades el segon llinatge citar erròniament com Parea. Sos pares es deien Benjamín Bermejo i Visitación Perea. Quan era infant s'instal·là amb sa família a Gijón (Astúries, Espanya). Va fer estudis primaris a l'Escola «El Maricu» i després al Col·legi San Fernando, completant l'educació secundària a l'Institut Jovellanos. Quan tenia 14 anys entrà a treballar en un taller de soldadura autògena i un any més tard va fer de venedor a la botiga de queviures «La Argentina». Més tard va fer feina a «Astilleros Gijón», fins el seu tancament en 1933, passant a tasques de càrrega i descàrrega al port del Musel de Gijón. Des del 1929 milità en el Sindicat Metal·lúrgic de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Durant la guerra civil lluità al front asturià, amb les graduacions de sergent, tinent i capità, i va ser ferit en dues ocasions. En 1937 col·laborà en el periòdic Acracia de Gijón. Quan la caiguda del front nord va ser capturat per l'exèrcit feixista a l'hospital. A conseqüència de la segona ferida per metralla d'un obús d'artilleria i, per no haver rebut l'assistència sanitària necessària, li amputaren la cama esquerra. En 1938 va ser jutjat i condemnat a mort, passant per diferents presons (Coto, Presó Nova d'Avilés, Presó Central de Burgos, Presó de Celanova a Ourense). Mesos després la pena li va ser commutada per la de grau inferior (30 anys). L'octubre de 1943 se li va concedir la llibertat condicional atenuada. Lluità en la clandestinitat antifranquista a Gijón i el desembre de 1945, quan era secretari del Comitè Regional d'Astúries de la CNT, va ser detingut i tancat a la Presó Provincial de Lleó (Castella, Espanya); jutjat, va ser condemnat el 5 de desembre de 1947 a tres anys i mig de presó, i va ser enviat a l'Hospital Penitenciari «Eduardo Aunós» de Madrid. En 1948 sortí en llibertat condicional. En 1957, quan ocupava la secretaria de la CNT asturiana, s'entrevistà amb Pachón Núñez a Gijón, de visita clandestina arreu la Península, i Ramón Álvarez Palomo fou el seu enllaç amb l'exili confederal «col·laboracionista». En 1961, amb Fidel Gorrón Canoyra i Eduardo Madrona Castaños, organitzà una agència comercial («Gorrón-Madrona») a Madrid (Espanya), que en realitat era una tapadora del Comitè Nacional de la CNT. L'octubre de 1961 va ser detingut a Oviedo (Astúries, Espanya) en una agafada del Comitè Nacional confederal encapçalat per Ismael Rodríguez Ajax. Nou mesos després, en espera de ser novament jutjat, va ser posat en llibertat vigilada, moment que aprofità, el maig de 1963, per a passar clandestinament la frontera i instal·lar-se a París (França). Durant la tardor de 1967 va ser condemnat en rebel·lia pel Tribunal d'Ordre Públic (TOP), juntament amb Fidel Gorrón Canoyra i Eduardo Madrona Castaños, a sis anys de presó, 12 anys d'inhabilitació i 5.000 pessetes de multa per «associació il·lícita» –va ser absolt del càrrec de «propaganda il·legal». Després de la mort del dictador Francisco Franco participà en la reconstrucció de la CNT asturiana i col·laborà en el seu òrgan d'expressió Acción Libertaria. En 1978 ocupava la secretaria del Sindicat de Pensionistes de la CNT de Gijón i participà en l'homenatge realitzat a José María Martínez Sánchez. En 1979 assistí com a delegat al V Congrés de la CNT que se celebrà a la Casa de Campo de Madrid i s'integrà en el sector «escindit» o «renovat» de la CNT d'Astúries, futura Confederació General del Treball (CGT). Sa companya fou Emilia Piñera Bordón. Antonio Bermejo Perea va morir el 21 de juliol de 1994 a Gijón (Astúries, Espanya). Deixà inèdites unes memòries (Vivencias de un sindicalista español).

---

D'esquerra a dreta: Julio Fernández López (El Cabra), Narciso Martínez González (El Mondas) i Antonio Bermejo Perea; acotat, Jacinto Rueda Pérez.
Pati de la presó de Puerta Castillo de Lleó (24 de setembre de 1946)

---

Requisitòria a nom d'Antonio Bermejo Perea publicada en el Boletín Oficial de la Provincia de Madrid del 19 de setembre de 1963

---

Antonio Bermejo Perea

---

Escriu-nos

---