---
Benito Milla Navarro (1916-1987)
El 6 de setembre de 1916 neix a Villena (Alt Vinalopó, País
Valencià) el militant i editor anarquista Benito Milla Navarro. Des de molt
jove va militar en el moviment llibertari, pensament que es va desenvolupar
quan es va instal·lar a Barcelona durant els anys de la II República espanyola.
Afiliat a les Joventuts Llibertàries, quan va esclatar la Revolució de 1936 es
va allistar a la Columna Durruti. A més de lluitar a Aragó fins al seu enfonsament,
va crear les Joventuts Llibertàries al front i va ser secretari de les mateixes
a la Columna Durruti entre 1936 i 1937; en aquesta època va col·laborar en El
Frente. De tornada a Barcelona, en 1938 es va encarregar de la direcció de Ruta,
portaveu de les Joventuts Llibertàries. El febrer d'aquell mateix any assistirà
al II Congrés de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) a
València en representació de les joventuts de la 121 Brigada de la XXVI
Divisió. En acabar la guerra es va exiliar a França, on va passar pels camps de
concentració. En 1942 es va instal·lar a Marsella. Després de la derrota
hitleriana, va formar part dels grups que intenten reconstruir l'FIJL i l'abril
de 1945 va assistir al seu ple fundacional a França, on fou elegit secretari
general, càrrec del qual va dimitir arran del II Congrés de març de 1946 per
ocupar-se de la Secretaria de Relacions, però mantenint la direcció de Ruta,
tant a Tolosa com a París. En 1945 també va assistir al Congrés Confederal de
París. Es va oposar radicalment al reconeixement del Moviment Llibertari de
Resistència (MLR) ja que pensava que seria el germen d'actituds autoritàries.
En 1949 va abandonar França rumb a Amèrica. En 1951 s'instal·là a Montevideo
(Uruguai), on va començar amb una parada de llibres a la plaça Libertad de la
capital. Després, i fins al 1954, va ser promotor de publicacions de la UNESCO.
A Montevideo va fundar i dirigir diverses revistes (Cuadernos
Internacionales, Deslinde, Temas), col·laborà en altres (En
Marcha, Acción), creà en 1954 la distribuïdora de llibres espanyols
Dilae i fundà en 1958 l'editorial Alfa, que va editar més de 400 títols a
Montevideo i l'Argentina --entre ells els primers d'un desconegut Mario
Benedetti. En 1963 va ser membre del jurat del «Grand Prix International de
Poésie» de Bèlgica, que s'atorgà a Octavio Paz. En 1968 es va traslladar a
Caracas (Veneçuela), on de bell nou va fundar, a instància de l'Institut
Nacional de Cultura i Belles Arts veneçolà, una editorial que assoliria força
importància, «Monte Ávila Editores», així com «Tiempo Nuevo» (1971). En 1977 va
retornar a la Península, convertit en un notable editor. Més tard es va
instal·lar a Barcelona, on va dirigir l'editorial Laia, afavorint l'edició de
llibres anarquistes. A més de les citades va col·laborar en nombroses
publicacions, com ara Açao Directa, Cenit, Hora de Poesía,
Nueva Senda, Ruta, Solidaridad Obrera, Tierra y
Libertad, Umbral, etc. Benito Milla Navarro va morir el 22 de
setembre de 1987 en un hospital de Barcelona (Catalunya) després d'una llarga i
penosa malaltia; les seves cendres van ser escampades a les aigües de la
Mediterrània, davant de les costes de l'Empordà català.
---
Benito Milla Navarro (París, 1948)
---
Benito Milla amb l'intel·lectual anarquista Antonio García
Birlán (París, 1948)
---
Benito Milla al seu despatx
---
