---
Feliciano Benito Anaya (1894-1940)
El 24 de gener de 1894 neix a
Tabladillo (Segovia, Castella, Espanya) l'anarquista i
anarcosindicalista Feliciano Benito Anaya. Sos pares es deien Eugenio Benito Martín i
María Encarnación Anaya Callejo. Fuster de professió, s'instal·là a Madrid, on va ser un dels
militants de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i de la Federació
Anarquista Ibèrica (FAI) més destacats. Formà part dels grups anarquistes «Los
Iguales» (Pedro Merino, Mauro Bajatierra, Moisés López, etc.) i, durant els
anys vint, «Los Libertos» (Celedonio Pérez, Melchor Rodríguez, Francesc
Tortosa, Francisco Trigo, Salvador Canorea, Manuel López, Santiago Canales,
Luis Jiménez, Avelino González Mallada, José Barrios, Guerra, etc.) de la FAI,
que actuava a l'Ateneu de Divulgació Social –del qual era membre de la Junta
Directiva amb el càrrec de comptador– i que no era partidari de l'«acció
directa» i reivindicava l'«anarcohumanisme» i l'«anarcopacifisme». L'agost de
1922 va ser detingut, amb Alfredo Moreno Martín, Modesto Magro García i Ángel
Díaz, membres del Comitè de Ram de la Fusta, acusat d'haver preparat un
atemptat contra Félix Graupera Lleonart, president de la Federació Patronal
Espanyola, i contra el patró Vicente Pérez Martín. L'1 de setembre de 1923 va
ser detingut, amb Manuel González Marín, acusat de l'atracament a mà armada a
Villaverde del caixer de la «Companyia Bilbaïna de Construccions Euskalduna»,
empresa en la qual havia fet feina; considerat per la policia com a un
«anarquista individualista i teòric», va ser tancat a les presons madrilenyes
de la Model i de Getafe. Per aquest delicte va ser jutjat el 26 de novembre de
1925. El març de 1930 va ser un dels signants, amb un gran nombre de militants
d'esquerres de totes les tendències, del «Manifest a la joventut espanyola»
contra la monarquia i el militarisme. El 10 d'agost de 1930 fou un dels
oradors, amb Melchor Rodríguez García, Luis Caballero Montalbán i José Olalla
García, del Míting Pro Amnistia celebrat al Teatre Fuencarral de Madrid, i una
setmana després, el 17 d'agost, representant a la Societat de Fusters del
Formigó, amb Melchor Rodríguez (Societat de Constructors de Carruatges), Mateo
López (Federació Tabaquera), Juan Gallego Crespo i Antonio Paulet participà en
un míting pro amnistia al Centre de la Federació Tabaquera. El 13 de setembre
de 1930 participà, amb Luis Zulillaga i Olalde, Miguel González Inestal, José
Antonio Balbontin i José Martínez Pastor en un míting contra la dictadura
celebrat a l'Ateneu de Divulgació Social. El 4 de novembre de 1930, amb Pedro
Correa, Vicente García Muisa i José Olalla, participà en el míting de
presentació de la Societat de Paletes «El Avance» celebrat al Cine Victoria del
barri madrileny de Tetuán. El 24 de maig de 1931 participà en el míting
organitzat per la Federació Local de Sindicats Únics de Madrid al Teatre
Fuencarral contra la campanya de descrèdit i confusionisme portada a terme per
desprestigiar la CNT, i on intervingueren també Nicasio Álvarez de Sotomayor, Pedro
Palomín, Mora, Miguel González i Gallego Crespo. Entre l'11 i el 16 de juny de
1931 assistí a Madrid al III Congrés de la CNT com a delegat del Sindicat de
Fusters d'aquesta ciutat. En aquesta època era membre del grup anarquista «Los
Intransigentes» (Cipriano Mera, etc.). El 14 de setembre de 1931 parlà en el
míting d'orientació sindical celebrat als locals de la Federació de Sindicats
Únics de Madrid i on també intervingueren Miguel González, Anselmo Sánchez,
Gregorio Antón i Pablo María Yusti. En 1932 va ser nomenat administrador del
periòdic CNT. Amb Cipriano Mera, Teodoro Mora i Miguel González Inestal,
va ser un dels principals defensors de l'exclusió dels bolxevics del Sindicat
de la Construcció de Madrid. En 1933 va fer un míting a Navalmoral i l'any
següent presidí un acte públic a Madrid. Arran de la insurrecció d'octubre de
1934 va ser empresonat. En 1934 publicà Cómo traicionaron los socialistas el
movimiento revolucionario de diciembre. Durant els anys republicans va ser
redactor de la publicació clandestina Revolución Social. Entre l'1 i el
10 de maig de 1936 assistí al IV Congrés de la CNT celebrat a Saragossa. Quan
esclatà la guerra, comandà una columna de la CNT-FAI que portà el seu nom, que
després d'alliberar Alcalá de Henares el 20 de juliol, continuà la seva marxa
cap a Guadalajara, on participà en la derrota dels aixecats feixistes. Aquesta
columna es traslladà als límits de la província per intentar ocupar posicions
per a frenar l'avanç de les tropes del general Emilio Mola des d'Aranda del
Duero i Sòria. També lluità amb la Columna Mera en la defensa de Madrid. El
desembre de 1936 comandà el Batalló Sigüenza, en el qual va romandre arran de
la militarització. Després passà a ser inspector de Milícies de l'Exèrcit
Republicà i més tard comissari en cap del IV Cos de l'Exèrcit, establert a
Guadalajara, fins al final de la guerra. El febrer de 1937 assistí en
representació de les Milícies del Centre al Ple de Columnes celebrat a
València. Trobem articles seus en Castilla Libre, Construcción, Solidaridad
Obrera, ¡Rebeldía!, La Tierra, etc. Amb el triomf feixista va
ser detingut, processat, entre altres acusacions, com a responsable de la txeca
de les Ursulines de Guadalajara, i condemnat a mort. Feliciano
Benito Anaya va ser afusellat el 26 d'octubre de 1940
al cementiri de Guadalajara (Castella, Espanya).
---
Feliciano Benito Anaya
---
Feliciano
Benito Anaya (assegut) amb els testimonis de l'atracament del caixer de la
«Companyia Bilbaïna de Construcciones Euskalduna» a Villaverde al jutjat de
guàrdia durant les diligències
(1 de setembre de 1923)
---
El militar Feliciano Benito Anaya
---
Feliciano Benito Anaya
El comissari Feliciano Benito Anaya
---
Feliciano Benito Anaya, comissari del IV Cos de l'Exèrcit Popular (1938)
---
Notícia de l'execució de Feliciano Benito Anaya al llibre del cementiri de Guadalajara
---
---