---
Ersilio Belloni (1902-1978)
El 10 de
juliol de 1902 neix a Milà (Llombardia, Itàlia) l'anarquista individualista i
resistent antifeixista Ersilio Belloni, conegut com Armando. Sos pares es deien Carlo Belloni i Maria Dovera. Mecànic
de professió, en 1922 va ser fitxat com a membre d'un escamot d'«Arditi del
Popolo» i denunciat per lesions a un feixista, però va ser absolt per manca de
proves. També fou sospitós d'haver matat el feixista Ugo Pepe, però en 1923 va
ser absolt per manca de proves. En 1924 pertanyé a la cèl·lula comunista
«Gadda» a l'establiment Caproni del barri milanès de Taliedo, on treballava de
mecànic. No obstant això, en 1926 es declarà netament anarquista, concretament
anarcoindividualista i tolstoià. El 4 d'abril de 1926 va ser detingut amb
Gerardo Lanidi per repartir manifests de la Unió Anarquista Italiana (UAI),
pamflets impresos a Milà per l'anarquista Ciro Baraldi i els quals van ser
segrestats a Bolonya i a Ravenna. Posteriorment fou novament detingut a casa de
l'anarquista Enrico Sabbatini, a Vignola (Emília-Romanya, Itàlia), per
propaganda anarquista, però va ser posat en llibertat per manca de proves. En
1927 es va refugiar a Bellinzona (Tizino, Suïssa), on rebé el suport d'Antonio
Gagliardi i Giuseppe Peretti per arribar a París. A la capital francesa conegué
Camillo Berneri, Gaetano Salvemini i Eugenio Girola. Després d'un temps a
Luxemburg, retornà a París, on contribuí a la represa del periòdic Lotta Anarchica. Amic de l'anarquista
Gino Bibbi, aquest li confià una bomba amagada en un termos. Més tard, el 22 de
gener de 1931 a Lugano (Ticino, Suïssa), es reuní amb el republicà Randolfo Pacciardi
i poc després, amb el també republicà Luigi Delfini, passà del Ticino a la vall
de Muggio amb l'ajuda de contrabandistes, amb la intenció de fer un atemptat
contra la vida de Benito Mussolini. El 6 de febrer de 1931 va ser detingut a
Roma portant una pistola i documentació falsa; Delfini fou arrestat el 2 de
març. Jutjat pel Tribunal Especial Feixista el 25 de juny de 1932, va ser
condemnat per complot i intent d'assassinar el Duce a 30 anys de presó i a 10
anys de vigilància especial. La pena es va veure reduïda a 19 anys per diverses
amnisties i la purgà a les presons de Castelfranco Emilia i de Torí. Les dures
condicions carceràries el van portar a oferir el seus serveis a la policia, que
aixecà un memorial i una sol·licitud de gràcia el maig de 1938, però va ser
rebutjada. Hospitalitzat per motius de salut a l'illa de Pianosa, en 1943 va
ser traslladat a la Casa Penal de Saluzzo (Piemont, Itàlia). La seva
excarceració s'havia de produí el 6 de febrer de 1950, però els partisans
l'alliberaren el gener de 1945. Entre el 25 de març de 1945 i el 8 de juliol de
1945 lluità com a partisà, sota el nom d'Armando,
en la 181 Brigada de la 11 Divisió «Garibaldi» al Piemont. Ersilio Belloni va
morir el 19 de juliol de 1978.
---
Documentació falsa d'Ersilio Belloni a nom de Leone
Daia (1930)
---
Notícia de la detenció de Belloni apareguda en el
periòdic barcelonès La Vanguardia del
26 de març de 1931
---
Notícia de la detenció de Belloni apareguda en el
periòdic nord-americà Plattsburgh
Sentinel del 27 de març de 1931
---
---