---

Ernest Bauló Amadó (1915-1981)

El 20 de febrer de 1915 neix a Gandesa (Terra Alta, Catalunya) l'anarcosindicalista i resistent antifeixista Ernest Bauló Amadó –el segon llinatge a vegades citat erròniament com Amador i Amado. Sos pares es deien Josep Bauló Esquirol, llaurador, i Regina Amadó Peig. Va començar a treballar molt jove i en els anys trenta s'afilià al Sindicat Únic del Ram de la Pell de Barcelona (Catalunya) de la Confederació Nacional del Treball (CNT). En aquests anys va fer amistat especialment amb l'anarquista Josep Ester Borràs. Entre 1935 i 1937 col·laborà en Solidaridad Obrera. El 9 de maig de 1935 va ser detingut, juntament amb son germà Miquel Bauló Amadó i Antoni Ventosa Llurba, per propaganda i possessió d'armament –la premsa de l'època presentà els detinguts com a militants comunistes. Durant la guerra civil participà en la col·lectivització de la indústria pelletera i lluità als fronts com a sergent de la Brigada de Milícies del Transport i del Servei de Tren de l'Exèrcit Popular de la II República espanyola. En 1939, amb el triomf franquista, passà a França i va ser internat al camp de concentració d'Argelers. Durant l'Ocupació va ser obligat a fer feina per a l'«Organització Todt» –grup de construcció i d'enginyeria creat pel nacionalsocialista Fritz Todt que durant els anys del nazisme esclavitzà milions de persones dels països ocupats per la Wehrmacht. Aconseguí evadir-se i s'integrà en la Resistència de la zona, un dels responsables de la qual era Yves Lavoquer, participant en la fabricació de pamflets, en la preparació de sabotatges i en el reclutament de resistents. El 3 de març de 1944 va ser detingut per la Gestapo al cafè Pecoil de Rennes (Bretanya) en una reunió amb membres del moviment «Libération-Nord». Després d'uns dies a la presó Jacques-Cartier de Rennes, d'antuvi va ser internat al camp de trànsit de Royallieu (Compiègne, Picardia, França), on trobà els companys Josep Ester Borràs i José Paniagua, i després va ser deportat amb l'últim, el 21 de maig de 1944, sota la matrícula 31.342, al camp de Neuengamme (Bergedorf, Hamburg, Alemanya), mentre que el primer ho va ser al camp de concentració de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria). En arribar va ser integrant el «Kommando Watenstedt-Salzgitter» per a treballar a la fàbrica d'obusos «Hermann Göring Werke». Assegurà el just repartiment del poc menjar dins del grup de 90 espanyols del comando, rebutjant la seva doble ració de sopa a la qual tenia dret com a responsable del grup d'espanyols mentre que tots no s'haguessin servit. Arran de la destrucció de la fàbrica per un bombardeig el 6 de gener de 1945, formà part del comboi de deportats que a peu i a bastonades van ser traslladat al camp de concentració de Ravensbruck (Mecklenburg, Alemanya), on arribaren a principis d'abril. Després de l'alliberament del camp, el 30 d'abril de 1945, el seu estat de feblesa l'obligà a restar 15 mesos allunyat de qualsevol militància. El juny de 1945 es va reintegrar en el moviment llibertari a Bretanya, on col·laborà en el periòdic confederal bretó Libertad. En el Ple Regional de Bretanya de la CNT, celebrat entre el 24 i el 25 de juny de 1945 a Rennes, al qual no va poder assistir a causa de la seva hospitalització, va ser nomenat secretari del Comitè Regional de la CNT. Fou un dels signants del famós manifest «Con España o contra España», publicat en el número 5 (18 de novembre de 1945) del periòdic parisenc España Libre, firmat, el 27 d'octubre d'aquell any, per secretaris de les Regionals cenetistes contra el Comitè Nacional de Frederica Montseny Mañé i Josep Esgleas Jaume (Germinal Esgleas) i que significà la ruptura definitiva del Moviment Llibertari Espanyol (MLE). L'agost de 1946 fou delegat de la Regional X de la CNT al Ple Nacional de Regionals i en 1947 assistí amb caràcter informatiu, en nom del Comitè Regional, al Congrés de la CNT celebrat a Tolosa (Llenguadoc, Occitània). En aquesta època vivia a Cité, al camp provisional de refugiats «Camp Victor Rault - Barraque 5», de Rennes. Va ser un dels fundadors de la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics (FEDIP) i fou redactor en cap de la segona època del seu òrgan d'expressió Hispania, dirigit per Roc Llop Convalia, assistint a més a nombrosos congressos i reunions d'aquesta organització. També fundà una efímera «Amical de Neuengamme». A partir de començament de la dècada dels seixanta s'establí a La Vaur i fou responsable de la Zona 5 (Departament del Tarn) de la FEDIP. Com a membre de la Comissió Pro-Monument, el 13 d'abril de 1969 fou un dels qui inaugurà el monument, sufragat per la FEDIP, a la memòria dels espanyols morts per la llibertat al cementiri parisenc de Père-Lachaise. Ernest Bauló Amadó va morir el 9 de maig de 1981 a La Vaur (Llenguadoc, Occitània). En 2019 van ser trobats documents de la seva propietat i el seu rellotge de polsera que havia deixat en entrar al camp de concentració de Neuengamme i que esperen ser recollits per algun familiar seu.

---

Notícia de la detenció d'Ernest Bauló Amadó apareguda en el diari madrileny La Voz del 10 de maig de 1935

---

Notícia de la detenció d'Ernest Bauló Amadó publicada en el diari madrileny La Nación del 10 de maig de 1935

---

Capçalera d'Hispania, on apareix Ernest Bauló Amadó com a cap de redacció

---

Ernest Bauló Amadó (primer per la dreta) i Fernando Moiset, de la Comissió Pro-Monument, i José Bailina Sibila, vicepresident de la FEDIP, en la inauguració del monument de Père-Lachaise (13 d'abril de 1969)

---

Ernest Bauló Amadó

---

Escriu-nos

---