---
Libero
Battistelli (1893-1937)
El 21 de gener de
1893 neix a Bolonya (Emília-Romanya, Itàlia) l'escriptor, advocat i milicià
llibertari Luigi Battistelli, conegut com Libero
Battistelli. D'antuvi republicà federal i francmaçó, milità en el Partit
Republicà Italià (PRI) i era un admirador del sindicalista Giuseppe Massarenti.
En 1915 va ser cridat a files i es va llicenciar en 1919. Després d'estudiar la
carrera de Dret, defensà, juntament amb Mario Bérgamo, davant els jutjats els
treballadors agraris de Molinella, d'on era la seva companya, Enrica Zuccari (Enrichetta). A començaments de 1927,
després que un escamot feixista destrossés el seu bufet a Bolonya, s'exilià
voluntàriament a Rio de Janeiro (Rio de Janeiro, Brasil) amb sa companya, on
treballà com a periodista en la premsa antifeixista. Al Brasil mantingué una
estreta amistat amb la parella d'anarquistes formada per Nello Garavini i Emma
Neri, a més de Francesco Frola i Goffredo Rosini. En aquest país milità en la
Lliga Antifeixista, en la Lega Italiana dei Diritti dell' Uomo (LIDU, Lliga
Italiana dels Drets de l'Home) i en Giustizia e Libertà, de la qual fou un dels
primers membres i formà part del seu Comitè Central, juntament amb Carlo
Rosselli, i col·laborà en el seu òrgan d'expressió del mateix nom. A partir del
setembre de 1929 entaulà correspondència amb Camillo Berneri, de qui arribarà a
ser un gran amic. Col·laborà en la revista llibertària Studi Sociali, publicada a Montevideo (Uruguai) i Buenso Aires
(Argentina) per Luigi Fabbri, i en Problemi
della Rivoluzione italiana. Quan s'assabentà del cop feixista de juliol de
1936 a Espanya, no dubtà a marxar-hi amb sa companya per lluitar. Embarcat en
el vaixell anglès Delambre, arribà a
Londres i després, el setembre de 1936, arribà a la Península. S'enrolà com a
milicià en el I Batalló de la Brigada «Garibaldi» i en la Secció Italiana de la
Columna «Ascaso». Col·laborà en el periòdic anarquista publicat per Camillo
Berneri a Barcelona Guerra di Classe
(1936-1936) i en Pensieri e Battaglie.
En novembre de 1936, durant l'ofensiva contra Almudébar, comandà la bateria
d'artilleria «Michele Schirru», gràcies a la seva experiència com a oficial
d'artilleria en la Gran Guerra. Fou conseller militar de la Divisió «Ascaso» i
va ser partidari, ben igual que Carlo Rosselli, de l'enquadrament dels
milicians en l'Exèrcit Popular republicà. El 16 de juny de 1937, quan guiava
l'assalt del I Batalló de la Brigada «Garibaldi» contra unes posicions falangistes
a la zona d'Osca, va ser greument ferit per una ràfega de metralladora. Libero
Battistelli va morir el 22 de juny de 1937 a l'Hospital General de Barcelona
(Catalunya) a resultes d'aquestes ferides. Entre les seves obres destaquen I fuori-classe (1931), Inconvenienti di segnare il passo (1932),
Appunti sui problemi dell'azione
(1933) i La reazione in marcia (1934),
i deixà tres llibres inèdits, L'attentato
Zamboni (2000), Un operaio qualunque
i un volum sobre Bolonya que va escriure abans de marxar a Espanya. Un carrer
de Bolonya porta el seu nom.
---
Libero
Battistelli, soldat de la Gran Guerra
---
Libero
Battistelli amb sa companya Enrica Zuccari a Espanya (ca. 1936)
---
Libero
Battistelli (dreta) amb Albino Marvin (Aragó, maig de 1937)
---
Libero
Battistelli (1937)
Libero
Battistelli (1937)
---
---