---
Alberto
Bargagna (1894-1972)
El 26 d'octubre de
1894 neix a Pisa (Toscana, Itàlia) l'anarquista, i després comunista, Alberto
Barganga, conegut com Giorgio. Sos
pares es deien Alfredo Bargagna i Ida Campani. Es guanyà la vida com a obrer
vidrier. De molt jove, amb sos germans Pietro i Primo, es va integrar en el
moviment anarquista. Entre els anys 1910 i 1911 participà en el grup llibertari
juvenil «L'Avvenire», al barri Porta a Piagge de Pisa. Posteriorment formà part
del grup llibertari «Pietro Gori». El setembre de 1911 organitzà la conferència
L'anarchia di fronte allà storia al
suburbi pisà de San Giusto in Cannicci, on vivia, i a la qual assistiren un
centenar de treballadors. El 17 de setembre de 1911, amb motiu de l'arribada a
Pisa dels fills dels vaguistes de Piombino (Toscana, Itàlia), demanà
enèrgicament la solidaritat proletària pisana i en acabar va tenir un
enfrontament amb els carrabiners. Denunciat per «ultratges i violència» i per
«incitació al crim», passà clandestinament a França, establint-se a Marsella
(Provença, Occitània). A finals de 1911 retornà a Itàlia i el gener de 1912 va
ser jutjat i absolt dels càrrecs dels quals era acusat. En 1913 col·laborà
ocasionalment amb el periòdic L'Avvenire
Anarchico i amb altres publicacions periòdiques, com ara la nord-americana Cronaca Sovversiva. Segons informes del
Ministeri de l'Interior italians del 20 de desembre de 1913 formà part, amb sos
germans Pietro i Primo, del grup anarquista pisà Gioventù Studiosa. Durant la Gran Guerra va ser enquadrat en el III
Regiment de Muntanya. Durant el «Bienni Roig» (1919-1920) milità activament en
el Sindicat del Vidre, on ocupà entre 1923 i 1925 el càrrec de secretari de la
Federació Provincial de Pisa. En aquests anys va ser detingut per les
autoritats i perseguit pels escamots feixistes. A principis dels anys trenta
creà un negoci propi de producció de detergents. En aquest període va estar contínuament
vigilat per les autoritats feixistes, que el consideraven un «anarquista
perillós». En 1934 es va inscriure en l'«Opera Nazional Dopolavoro (OND, Obra Nacional del
Lleure), associació recreativa obrera creada pel règim feixista, i en 1936 en
la Federació Feixista d'Artesania (FFA). Segons algunes fonts, durant els anys
trenta s'acostà al Partit Comunista d'Itàlia (PCdI) i fou un dels fundadors en
1933 de la primera cèl·lula comunista pisana i, segons aquests fonts, en 1936
va ser detingut com a sospitós d'«activitats subversives» i empresonat durant
sis mesos. En els registres policíacs italians, però, no hi ha cap rastre
d'aquesta activitat ni cap detenció. En 1937 va anar uns mesos a treballar a
l'Espanya franquista. Quan la caiguda del feixisme, va ser un dels primers a
organitzar l'oposició política, entrant a formar part del Comitato di
Liberazione Nazionale (CLN, Comitè d'Alliberament Nacional), sota el nom Giorgio, i dedicant-se a la lluita
clandestina contra els nazis i els feixistes. El maig de 1944 va ser nomenat
comissari polític i comandat de la XXIII Brigada Partisana d'Assalt Garibaldi «Guido
Boscaglia» que actuà a la zona toscana de Massa Marittima-Govarrano i Volterra.
Quan l'estiu de 1944 els aliats arribaren a la seva zona d'operació i aquests
van ordenar l'immediat lliurament de totes les armes, ell es va negar i va ser
detingut juntament amb dos companys més. Un cop lliure, a principis de setembre
de 1944 retornà a Pisa, que acabava de ser alliberada, on continuà amb les seves
activitats en les files comunistes i ocupant càrrecs com a assessor en els
serveis de racionament en el nou consell municipal. En acabar la guerra va ser
condecorat amb la Medalla d'Argent al Valor Militar. El 31 de març de 1946 va
ser elegit regidor municipal en les eleccions locals. A principis dels
seixanta, en desacord amb la política de Palmiro Togliatti del Partit Comunista
Italià (PCI), va ser un dels impulsors del Partit Comunista d'Itàlia
(Marxista-Leninista). Alberto Bargagna va morir l'1 de
setembre de 1972 a Pisa (Toscana, Itàlia).
---
Alberto Bargagna, segon per l'esquerra, amb el socialista Pietro Nenni, al centre amb ulleres i boina, en el primer aniversari de l'alliberament de Pisa
---
Condecoració
d'Alberto Bargagna amb la Medalla
d'Argent al Valor Militar
---
---