---
Mariano
Baglioni (1904-1969)
El 30 de gener –algunes
fonts citen el 30 de novembre– de 1904 neix a Serra San Quirico (Marques,
Itàlia) l'anarquista i resistent antifeixista Mariano Baglioni. El 23 de maig
de 1911 s'instal·là amb sa família a Fabriano (Marques, Itàlia). Sense interès
pels estudis, no acabà l'escola primària i començà a treballar a la barberia
dels republicans Gisleno Carelli, Amleto Schicchi i Giovanni Schicchi. De mica
en mica la seva consciència política es va anant desenvolupant de la mà de les
idees subversives i anarquistes. En 1926 marxà cap a Gualdo Tadino (Úmbria,
Itàlia) buscant feina i l'octubre d'aquell any un empresari luxemburguès de la
construcció el va contractar just perquè pogués aconseguir els papers per a
expatriar-se. Amb passaport en regla, emigrà a Luxemburg i s'establí a
Dudelange (Esch-sur-Alzette, Luxemburg), on va obrir una barberia al carrer des
Minières. El 6 d'octubre de 1930 es casà amb Elvira Bucari, resident a Dudelange,
encara que originària de Gualdo Tadino, i la parella tingué una filla. Durant
la seva estada a Luxemburg desenvolupà una intensa propaganda antifeixista que
li va portar amenaces dels feixistes locals. En aquesta època va ser fitxat per
la policia com a «simpatitzant comunista». El 25 de febrer de 1935 va ser
inscrit en el registre policíac de fronteres i el 25 d'octubre de 1936 va ser
expulsat de Luxemburg per les seves activitats polítiques, decidint marxar cap
a Espanya. El 4 de novembre de 1936, amb altres companys (Luigi Brazzorotto, Giovanni
Dall'Agnol, Gualtiero Nubola, Libertario Tassi, etc.), abandonà Dudelange en un
comboi organitzat pel Partit Comunista i a París (França) prengué un tren
especial amb 1.400 voluntaris amb direcció a Perpinyà (Rosselló, Catalunya
Nord) i d'allà a la frontera. L'11 de novembre de 1936 s'enrolà en la formació
«Guido Picelli», enquadrada en el «Batalló Garibaldi», i enviat durant els
primers dies de desembre de 1936 al front de Madrid (Espanya). Havia signat un
contracte d'allistament de sis mesos, però va combatre durant tota la guerra.
Els informes dels espies estalinistes que actuaven dins les tropes el
qualificaren d'«element anarcoide». L'11 de març de 1937 va ser ferit a la mà
esquerra a Guadalajara (Castella, Espanya) i un cop guarit retornà al seu destí,
combatent fins a finals d'agost de 1938. Quan el «Batalló Garibaldi» es va
retirar del front, marxà cap a França i el 8 de febrer de 1939 va ser reclòs al
camp de concentració d'Argelers, on formà part del grup llibertari «Libertà o
Morte». Requerit per la justícia luxemburguesa, va ser enviat a Dudelange, on
va reprendre les seves activitats polítiques. Quan l'evacuació de la població a
resultes de l'entrada de les tropes alemanyes al país, va ser denunciat per
alguns feixistes locals i s'establí amb sa família a Charolles (Borgonya,
França). Després de l'armistici francoalemany, el juliol de 1940 retornà amb sa
família a Dudelange, on va reprendre el seu ofici de barber, però sense deixar
de banda les seves activitats antifeixistes. El 22 d'agost de 1940 va ser
detingut per la policia alemanya, enviat a la frontera italiana i lliurats a
les autoritats feixistes dels seu país. Detingut el 30 d'agost de 1940 a
Brenner (Tirol del Sud), signà amb altres companys una petició on es penedia de
les seves activitats polítiques passades i demanava clemència, però el consolat
italià de Luxemburg vetà aquesta demanda. El 14 de setembre de 1940 va ser
interrogat a la Prefectura de Policia, on va negar la seva militància comunista
i haver fet propaganda per al Partit Comunista, encara que va afirmar haver anat
a Espanya per les seves conviccions anticapitalistes i haver lluitat en un
batalló italià fins al final de la guerra. El 14 d'octubre de 1940 va ser
condemnat a cinc anys de deportació a la colònia penitenciària de l'arxipèlag
de Tremiti. El 18 d'agost de 1943 va ser alliberat i retornà immediatament a
Fabriano. Participà activament en la guerrilla d'alliberament a les muntanyes
de l'Úmbria i les Marques, i animà una ràdio clandestina a través de la qual,
en estreta relació amb les forces aliades, indicava els llocs idonis a
bombardejar, participant alhora en l'avituallament de les tropes i en altres
missions. Mario Baglioni va morir el 21 de març de 1969 a Dudelange (Esch-sur-Alzette,
Luxemburg).
---
Mariano
Baglioni
---
Mariano
Baglioni
---
Mariano
Baglioni
---
Companyia
de la formació «Guido Picelli»
---
---