---
Adolphe Assi (1841-1886)
El 27 d'abril de 1841 neix a
Roubaix (Nord-Pas-de-Calais, França) el garibaldí, communard,
francmaçó
i revolucionari Adolphe Alphonse Assi. Sos pares es deien Alphonse
Victor Assi, obrer paperer, i Élisabeth-Anne Virginie Dutrouy.
Obrer mecànic de professió, s'enrolà
voluntari en l'Exèrcit del II Imperi francès, però
en 1859 va desertar i
combaté les tropes austríaques a la campanya
d'Itàlia en les files de Giuseppe
Garibaldi. Quan tornà a França va ser amnistiat i
reprengué el seu ofici. A
mitjans de 1868 s'instal·là a Le Creusot i entrà a
fer feina a les factories
Schneider com a mecànic ajustador. El gener de 1870 jugà
un paper important en
la vaga declarada contra Eugène Schneider per obligar-lo a
confiar la gestió de
la caixa de secors a un organisme elegit pels obrers. La vaga
acabà fracassant
i, com que havia estat elegit per a l'organisme citat, va ser acomiadat
el 19
de gener de 1870. Entre el 10 i el 25 de febrer de 1870 marxà a
París per
demanar ajuda a la Federació de les Societats Obreres i
establí relació amb
diversos revolucionaris i membres de l'Associació Internacional
dels
Treballadors (AIT). El 21 de març fou l'organitzador, amb
Jean-Baptiste Dumay,
de la vaga de miners de Le Creusot contra la reducció salarial,
però va ser
sufocada 23 dies després i seguida d'una ona de detencions i de
condemnes de
presó entre dos mesos a tres anys. Assi a ser detingut l'1 de
maig de 1870 i
implicat en el tercer procés contra la Internacional,
però va ser absolt. A
París, com que no pogué trobar feina als tallers a causa
de la seva reputació
d'agitador, es dedicà a confeccionar objectes d'equipament
militar. Durant el
setge de la capital francesa per les tropes alemanyes fou nomenat
oficial de
l'anomenada «Guerrilla de l'Illa de França» i
després passà al 192 Batalló de
la Guàrdia Nacional com a tinent d'una companyia de marxa.
Sempre lluità per la
creació del Comitè Central de la Guàrdia Nacional,
del qual formà part des de
la seva creació. El 17 de març de 1871 va ser elegit
comandant del 67 Batalló i
el 19 de març coronel i governador de l'Ajuntament de la ciutat.
Destacà com a
organitzador de la resistència armada, com a estrateg de les
barricades i com a
administrador del repartiment de queviures i de municions. Fou
partidari de la
demolició de la Columna Vendôme. El 26 de març va
ser elegit, per 19.890 vots
sobre 25.183 votants, representant del XI Districte parisenc al Consell
de la
Comuna, del qual va formar part del seu Comitè de Seguretat
General. Acusat per
alguns d'ambició desmesurada i de fer servir la seva
posició en la
Internacional i en la maçoneria per grimpar, entre l'1 i el 15
d'abril va estar
arrestat, però un cop alliberat es reintegrà com a
delegat de la Indústria de
Guerra. El 21 de maig de 1871 va ser detingut per membres del 37
Regiment de
Línia de les tropes de Versalles. Jutjat pel III Consell de
Guerra el 2 de
setembre de 1871 a Versalles, va ser condemnat a la deportació
en recinte
fortificat i enviat a Nouméa (Nova Caledònia).
Després de l'amnistia de juliol
de 1880, decidí restar a Nouméa, on visqué
treballant com a mecànic ajustador.
Adolphe Assi va morir el 8 de febrer de 1886 a Nouméa (Nova
Caledònia).
---
Adolphe Assi fotografiat per Thiébault
---
Adolphe Assi, president del Comitè Central de la Guàrdia Nacional (28 d'abril de 1871)
---
Adolphe Assi dibuixat per Bertall en el primer número de Le Grelot (9 d'abril de 1871)
---
Adolphe Assi segons un dibuix de Paul Klenck (1871)
---
Adolphe Assi segons una litografia de 1871
---
Adolphe Assi en un dibuix publicat en Histoire de la Commune révolutionnaire, de Jules Rouquette
---
Adolphe Assi segons un gravat de 1874
---
---