---

María Ascaso Abadía (1908-1968)

El 5 de maig de 1908 neix a Almudèver (Osca, Aragó, Espanya) l'anarcosindicalista María Ascaso Abadía. Sos pares es deien Domingo Ascaso Corredor, comerciant, i Emilia Abadía Abad i era la germana petita dels destacats militants anarquistes Domingo i Francisco. Es guanyava la vida com a modista. En 1924 es refugià amb sa mare al domicili de la militant llibertària María Barajas, qui l'havia posat a disposició dels companys buscats per la policia i on van estar allotjats, entre d'altres, Felipe Alaiz de Pablo i Hermós Plaja Saló; poc després, amb sa mare passà a França per a trobar-se amb sos germans Domingo i Francisco. En 1926 participà en les activitats del «Comitè Ascaso, Durruti i Jover», creat per demanar la llibertat dels tres militants anarquistes (Buenaventura Durruti Domínguez, Francisco Ascaso Abadía i Gregorio Jover Cortés) detinguts a França i en perill de ser extradits al Regne d'Espanya, i va ser allotjada amb sa mare a casa de Berthe Fabert i Séverin Ferandel, dos dels principals animadors del citat comitè. Posteriorment esdevingué la companya de Lluís Riera Planas (Pere Carner), amb qui tingué un infant, Sol. Durant la Revolució espanyola, amb Paula Feldstein i Lluís Riera Planas, fou responsable de la «Colònia Ascaso-Durruti», oberta per Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) a Llançà (Alt Empordà, Catalunya) i on s'acolliren uns 300 infants, la majoria orfes. En 1939, amb el triomf franquista, creuà els Pirineus i el juliol de 1939 formà part d'un grup de 150 refugiats, entre ells son company, son infant i sa mare, la majoria membres de la Confederació Nacional del Treball (CNT), que, malgrat tenir els papers en regla, no pogueren embarcar en cap nau amb destí a Mèxic, per mor de la intervenció dels responsables comunistes, que en l'últim moment havien substituït el Servei d'Evacuació dels Refugiats Espanyols (SERE) i havien efectuat una tria entre els refugiats que fugien. Son company morí de de tifus en un camp de concentració a prop de Bordeus (Aquitània, Occitània); també son fill Sol finà en un camp de concentració francès. Poc després es casà amb el xofer i mecànic, i militant de la Unió General de Treballadors (UGT), Mariano Francés Alonso. Posteriorment aconseguí embarcar amb el buc De la Salle cap a San Felipe de Puerto Plata (Puerto Plata, República Dominicana), on arribà, amb sa mare Emília i son company, el 23 de febrer de 1940. Visqué a Ciudad Trujillo (actual Santo Domingo, República Dominicana) i a Santiago de los Caballeros (Santiago, República Dominicana) i en 1942, amb el suport de la Junta d'Auxili als Refugiats Espanyols (JARE), es traslladà a Mèxic, on continuà militant en el nucli confederal de l'exili. María Ascaso Abadia va morir de càncer el 10 de març de 1968 a la Ciutat de Mèxic (Mèxic). A vegades les seves dades biogràfiques es confonen amb els de sa cosina María Ascaso Budría, també militant anarquista i germana de Joaquín Ascaso Budría.

---

María Ascaso Abadía i Buenaventura Durruti (1936)

---

María Ascaso Abadía

---

Necrològica de María Ascaso Abadía publicada en el periòdic tolosà Espoir del 14 d'abril de 1968

---

Necrològica de María Ascaso Abadía publicada en el periòdic tolosà Espoir del 14 d'abril de 1968

---

Escriu-nos

---