---
Acácio Tomás de Aquino (1899-1998)
El 9 de novembre de 1899 neix a Alcântara (Lisboa, Portugal) el militant
anarquista i anarcosindicalista Acácio Tomás de Aquino. Fill d'una família
obrera, sos pares es deien João Tomás de Aquino i Maria Teresa. Va treballar primer
de paleta i després d'operari de la Cambra Municipal de Lisboa, entre 1918 i
1922. A començaments dels anys vint es va fer llibertari, primer enquadrat en
les Joventuts Sindicalistes i després en la Confederació General del Treball
(CGT) de Portugal, de la qual arribarà a ser secretari. També va ser secretari
de la Federació dels Sindicats de la Construcció Civil. En aquests anys
col·laborà en diversos periòdics anarquistes, com ara A Batalha, òrgan
de la CGT, i O Construtor. A partir del cop d'Estat de 1926 i la
instauració de la dictadura d'António de Oliveira Salazar, les seves activitats
les haurà de desenvolupar en la clandestinitat i en aquest mateix any entrà a
treballar com a ferroviari. En 1927 es casà amb la també destacada militant
llibertària Luísa Adão. L'11 de desembre de 1933 va ser detingut, en qualitat
de membre del Comitè d'Acció Confederal de la CGT, mentre preparava amb altres
companys (Custódio da Costa. Serafim Rodrigues, etc.) una vaga general
insurreccional per al 18 de gener de 1934 que fou avortada. El 9 de març de
1934 va ser condemnat per un Tribunal Militar Especial a 12 anys de confinament
acusat de lliurar bombes a un altre militant insurrecte a l'estació del Rocio
de Lisboa. El 8 de setembre de 1934 va ser enviat a Angra do Heroísmo (Terceira,
Illes Açores) i el 23 d'octubre de 1936 va ser deportat a la Colònia Penal de
Tarrafal (Chão Bom, Illa de Santiago, Sotavento, Cap Verd). Al penal jugà un
paper força important en l'Organització Llibertària Penitenciària i en la
denúncia del col·laboracionisme de determinats presos, com ara Bento Gonçalves,
secretari general del Partit Comunista Portuguès (PCP) i membre de
l'Organització Comunista Penitenciària de Tarrafal. Va tornar a la Península el
10 de novembre de 1949, però no aconseguí la llibertat total fins al 22 de
novembre de 1952. Després de la Revolució dels Clavells del 25 d'abril de 1974,
participà activament en la reorganització del moviment llibertari portuguès,
centrant-se sobretot en la creació del Centre d'Estudis Llibertaris i en la
publicació del periòdic A Batalha. També col·laborà en Voz Anarquista,
d'Almada. En 1978 sortiren publicades les seves memòries, O segredo das prisões
atlânticas, do Forte de S. João Baptista de Angra ao Campo do Tarrafal,
mena de història de tot el moviment anarquista portuguès. Aquest mateix any
també col·laborà en el llibre col·lectiu O 18 de Janeiro e alguns antecedentes:
depoimento colectivo. Acácio Tomás de Aquino va morir el 30 de novembre de
1998 a Lisboa (Portugal).
---
Fitxa policíaca d'Acácio Tomás de Aquino
---
Presos
llibertaris al camp de concentració de Tarrafal (1946).
D'esquerra a dreta (drets): Joaquim Pedro, Custódio da Costa,
José VenturaPaix ão, Ricardo do Vale, António Gato Pinto, Acácio
Tomás de Aquino; asseguts: José Ramos, Bernardo C.
Pratas, Joaquim Duarte Ferreira i Américo Fernandes
Fitxa antropomètrica d'Aquino (11-11-1949)
---
Acácio Tomás de Aquino de gran
---
Dinar de confraternització d'antics membres de la CGT portuguesa (Almada, 1954)
[Fotografia d'Emídio Santana]
D'esquerra a dreta: Acácio Tomás de Aquino, Germinal de
Sousa, Alexandre Vieira, Raul Curado i José dos Santos
---
La seva companya, Luísa do Carmo Franco Elias Adão
---
---