---
Félix Álvarez Ferreras (1921- 2009)
El 8 de juny de
1921 neix a Velaurs (Provença, Occitània) l'anarquista i anarcosindicalista
Felicísimo (Félix) Álvarez Ferreras. Fill d'immigrants lleonesos anarquistes,
en 1931, amb la proclamació de la II República espanyola, sa família tornà a la
Península i s'instal·là a Tolosa (Guipúscoa, País Basc). Atret per l'anarquisme
des de l'adolescència, en 1934 s'afilià a la Confederació Nacional del Treball
(CNT) i participà en els fets revolucionaris d'octubre d'aquell any. Durant la
guerra civil lluità al front basc i després de la caiguda del front nord, creuà
els Pirineus, passant per Baiona i després per Saint-Nazaire. En 1937 entrà a
Catalunya i lluità al front d'Aragó. Quan la derrota era un fet, el febrer de
1939 passà els Pirineus per Puigcerdà i fou internat, d'antuvi, al camp de les
Guinguetes i després als de Setfonts i Gurs. Més tard va ser enrolat en la 142
Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) i enviat a Chalon-sur-Saône. Després
passà a la 552 CTE, establerta a Pontanevaux. En 1942 realitzà missions per al
maquis de Cluny. Detingut, fou internat al Fort de Chapoly de
Saint-Genis-les-Ollières i després a Mâcon, per ser deportat a Alemanya, però
aconseguí escapar i amagar-se fins la victòria aliada, participant en
l'alliberament de Mâcon. Després de la II Guerra Mundial s'instal·là a
Montluçon, on va fer feina a la fàbrica Dunlop. En 1947 es casà amb
l'exdeportada polonesa Helène Slawinska, amb qui tindrà quatre fills. En
aquesta època fou secretari de la Federació Local de la CNT en l'Exili,
secretari i administrador de les Joventuts Llibertàries de Montluçon i
responsable de Propaganda de la CNT del Massís Central. Entre 1950 i 1956 fou
l'editor responsable del butlletí de la Regional. També fou membre del grup
«Cultura y Acción» de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), amb Salvador
Fernández Canto i son germà Juan Álvarez Ferreras (Íbero Galo). En 1956
emigrà al Canadà i s'instal·là a Calgary (Alberta), on realitzà diverses
feines. També residí temporalment a Saint Michel i Mont-real, i en 1963 va
estar a punt de tornar a Europa per mor de les dificultats econòmiques. Entre
1963 i 1969 publicà la revista La Escuela Moderna i entre 1966 i 1967
participà en el Bulletin de la Commission préparatoire du Congrès International
de Fédérations Anarchistes. Entre 1971 i 1984 començà l'edició d'uns
fulletons, «Piedra y Alarido». En 1984 retornà a Europa i s'instal·là a Sant
Esteve del Monestir (Rosselló, Catalunya Nord), on fundà el grup cultural
«Sembrador» i reprengué, en 1985, l'edició de La Escuela Moderna.
Políglota, contribuí a l'edició castellana de l'Encyclopédie Anarchiste,
col·laborà en nombroses capçaleres de la premsa llibertària (Boletín Interno
CIR, Boletín Ródano-Alpes, Cenit, CNT, Le Combat
Syndicaliste, Espoir, Ideas-Orto, Ráfagas, Reconstruir,
Ruta, Siembra, Solidaridad Obrera, Tierra y Libertad,
Umbral, etc.) i, també, en publicacions literàries (Boreal, Clarín,
El Eria, Gemma, etc.). A partir de 1998 reemplaçà Tomás Marcellán
Martínez, que havia mort l'any anterior, en la direcció del setmanari
confederal Cenit. És autor de Antología miliciana (1971, amb
Ángel Samblancat i Campio Carpio), Francisco Ferrer y la pedagogía
antiautoritaria (1971, amb altres), Eugen Relgis, el hombre y su obra
(1974, amb altres), Las maravillas de los países socialistas autoritarios
(1977), Caminos para la revolución ibérica. Porvenir del pensamiento
libertario (1978, amb Campio Carpio), Cuaderno poético (1979), El
gran canto de los poetas universales. Única antología poética de nuestro tiempo
(1982), entre d'altres. En 1970 publicà el llibre autobiogràfic Vicisitudes
de la lucha, i en 1975 edità, sota el mateix nom, una acurada selecció de
les seves cartes rebudes en 10 quaderns, que van ser reeditats en 2005 sota el
títol Cartas del exilio libertario. Epístolas de anarquistas ilustres a
través del mundo. En 1992 donà la seva biblioteca i arxiu a la Fundació
Anselmo Lorenzo (FAL) de Madrid. Félix Álvarez Ferreras va morir el 2 d'agost
de 2009 a l'Hospital de Prada (Conflent, Catalunya Nord), on es trobava
ingressat des del 30 de juny.
---
Félix Álvarez Ferreras de soldat (1938)
---
Els pares i el germà petit de Félix Álvarez (1940)
---
Félix Álvarez Ferreras (1942)
---
Félix Álvarez dibuixat per son fill petit Germinal (1973)
---
Portada de Cartas del exilio libertario (2005)
---
---