---
Charles
Alerini (1842-1901)
El
22 de març –el seu certificat de defunció cita erròniament el 20 de març– de 1842 neix a Bastia (Còrsega) el mestre, communard i membre
i animador de la Internacional antiautoritària Charles Alerini –a vegades citat erròniament com Alérini.
Fou el
primogènit d'una família nombrosa formada per 12 infants.
Son pare, nascut en
una antiga família corsa, metge de professió, es
deia Quiricus Innocent Alerini i sa mare Émilie Milanta. En 1862
obtingué el batxillerat en
ciències a l'institut de Bastia i en 1863 va ser nomenat
aspirant a prefecte
d'estudis. Exempt del servei militar com a membre de la
instrucció pública, va
ser traslladat als instituts provençals d'Avinyó i de
Marsella. Després d'un
temps com a prefecte d'estudis i ajudant químic a l'institut de
Marsella,
l'octubre de 1869 va ser nomenat mestre de ciències
físiques al col·legi de la
Barceloneta de Provença (Occitània) i va esdevenir membre
i després secretari
d'una secció de la l'Associació Internacional dels
Treballadors (AIT) d'aquesta
població; més tard en fou membre de la secció de
Marsella i, entre finals de
març i principis d'abril de 1871, membre de la secció
executiva de la Comissió
Departamental Insurreccionalista de les Boques del Roine
(Provença, Occitània).
L'abril de 1870 les autoritats educatives el suspengueren de les seves
funcions
al col·legi de la Barceloneta de Provença per la seva
militància i esdevingué
gerent de Le Rappel de Provence. A partir d'aquell moment prengué part
molt activa en la Internacional marsellesa i col·laborà estretament amb André
Bastelica. El 20 de maig de 1870 fou detingut per «adhesió a societat secreta»
(l'AIT). Però el 8 d'agost de 1870 prengué part, juntament amb Gaston Crémieux,
Combe Étienne, Célestin Matheron i altres insurgents, en l'ocupació de
l'Ajuntament de Marsella, on es va establir la Comuna revolucionària. Després
del fracàs d'aquesta insurrecció, va ser empresonat i alliberat el 4 de
setembre amb la proclamació de la República i la caiguda de l'Imperi. Entre
1870 i 1871 col·labora en el setmanari anarquista madrileny La Solidaridad.
El 23 de març de 1871 fou de bell nou, amb Gaston Crémieux, capdavanter d'un
moviment insurreccional a Marsella, formant part del Comitè Director de la
Comissió Departamental de 12 membres, que organitzà la resistència armada.
Després del fracàs d'aquest nou moviment insurreccional el 4 d'abril de 1871,
es refugià a Barcelona (Catalunya). Jutjat en absència el 24 de gener de 1872,
va ser condemnat a mort –set anys més tard, el 17 de maig de 1879, va ser
indultat. A Barcelona s'integra en el nucli de l'AIT i visqué al número 42 del
carrer de Mercaders. Amic de Mikhail Bakunin, fou membre de l'Aliança de la
Democràcia Socialista (ADS), creada en la primavera de 1870, i fou delegat de
la Federació Regional Espanyola (FRE) en el congrés de la Internacional a
l'Haia (Holanda, Països Baixos) a començaments de 1872, on es declararà
l'expulsió de Bakunin i de James Guillaume. Aquest mateix any va contactar a
Vitòria (Àlaba, País Basc) amb Anselmo Lorenzo en ruta cap a l'Haia i li va
lliurar una carta de Bakunin; ambdós marxaren a Bilbao (Biscaia, País Basc) i
Alerini va seguir cap a Holanda. Aquest any signà a Barcelona el fullet Cuestión
de la Alianza. El 15 de setembre de 1872 assistí al congrés antiautoritari
internacional de Saint-Imier (Berna, Suïssa) on fou un dels seus tres
secretaris. El Consell General (marxista) de l'AIT el va excloure el 30 de maig
de 1873. A Catalunya, durant la primavera de 1873, constituí amb Camille Camet
i Paul Brousse, el «Comitè de propaganda revolucionària socialista de la França
meridional», el qual apel·là a l'«an-arquia», al col·lectivisme i al
materialisme, i edità el periòdic La Solidarité Révolucionnaire. Organe
socialiste-révolutionnaire. Entre l'1 i el 6 de setembre de 1873 fou un
dels cinc delegats de la Federació Regional Espanyola (FRE) al congrés de
Ginebra (Ginebra, Suïssa). De tornada a Catalunya, es mostrà força actiu en el
Centre de Societats Obreres de Barcelona i va ser detingut arran de les
insurreccions republicanes de 1873 i empresonat durant dos anys a Cadis
(Andalusia, Espanya). El setembre de 1875, rebutjarà l'oferta d'Errico
Malatesta, que havia vingut comissionat per Bakunin per organitzar la seva
evasió del penal. L'abril de 1877 fou membre, amb Jean-Louis Pindy, Paul
Brousse i François Dumarteray, del Comitè Federal de la Federació francesa de
l'AIT, que tingué el seu congrés el 19 d'agost de 1877; el novembre d'aquell
any, encara n'era membre, amb Pierre Jeallot, Hippolyte Ferré, François
Dumarteray i Jean-Louis Pindy. Posteriorment va marxar al Caire (Egipte) i a
Alexandria fou professor i formà part del Centre Europeu d'Estudis Socials (CEES).
El setembre de 1889 es casà a Alexandria amb Marie-Catherine de la Rocca (Catherine Rocca), amb
qui tingué cinc infants. En 1881 donà dues conferències amb Ugo Parrini (L'Orso),
que en aquella època havia fundat una petita impremta clandestina. Com que
podia entrar a França, el 1881 retornà i va ser nomenat cap del despatx de
Péricles Grimanelli, prefecte departamental de Deux-Sèvres (Poitou-Charantes,
França) i exadvocat republicà de Marsella, el qual havia gestionat la seva
petició d'indult. Entre 1881 i 1888 ocupà diversos càrrecs a Bastia, Annecy
(Savoia, Arpitània) i Nimes (Llenguadoc, Occitània). En 1888 obtingué una plaça
d'administrador a Indoxina i en 1900 de president d'un tribunal. Segons les
places, fou jutge civil i/o oficial civil de l'Estat, encarregat d'assentar els
pressuposts i de l'execució de les obres públiques, a més de representar França
vers els visitants europeus. També s'encarregà de denunciar els abusos de
l'administració colonial. Charles Alerini va morir, a resultes d'un paludisme
crònic, el 24 de juliol de 1901 al seu domicili de Vinh (Nghe, An, Tonquín, Indoxina francesa;
actualment Vietnam).
---
Charles
Alerini fotografiat per J. Ganz a Zuric
Charles
Alerini fotografiat per D. Arnó a Alexandria entre 1879 i 1881
---
Charles
Alerini fotografiat per L. Alessi a Bastia entre 1893 i 1894
---
---