---
Marcos Alcón Selma (1902-1997)
El
10 d'abril de 1902 neix a Barcelona (Catalunya) el militant anarquista i
anarcosindicalista Marcos Alcón Selma. A partir d'agost de 1917 es va afiliar
al Sindicat del Vidre de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i en les
Joventuts Llibertàries. En 1919 va participar en els grups de defensa contra
els atacs dels escamots armats de la patronal. Va intervenir en la vaga del ram
de 1920 i va acabar empresonat quan encara no tenia fets els 18 anys. L'agost
de 1920 va ser alliberat i va ser ferit en un tiroteig contra el sometent i de
bell nou empresonat. El 21 de març de 1921 va ser detingut acusat de ser
l'executor de Lluís Vivó Tubau, lerrouxista que col·laborava amb els pistolers
del Sindicat Lliure, i va passar alguns anys empresonat (Alcalá, Granada, El
Puerto de Santa Maria). En 1924, després de fugir de Barcelona, s'instal·la a
Sevilla, on residia el Comitè Nacional, i participa en la reorganització de la
CNT. Fou un dels que des del cop d'Estat del general Primo de Rivera van pensar
en la necessitat de constituir una Federació Anarquista Ibèrica i va pertànyer
al grup que el 1927 va prendre l'acord de crear-la. Durant els últims anys de
la dictadura de Primo de Rivera va ocupar càrrecs de rellevància en la
organització regional –membre del Comitè Regional entre 1929 i 1931– al
costat de Ángel Pestaña, Hernández i Joaquim Bassons. Durant el període
republicà la seva importància militant encara s'accentuarà: membre del Comitè
Nacional de la CNT entre 1931 i febrer de 1933, delegat al Congrés de 1931,
president del Sindicat i de la Federació del Vidre entre 1929 i 1932 i després
fins al començament de la revolució de juliol del 1936, responsable del
periòdic El Vídrio, comissionat en 1932 amb Alexandre Schapiro i Eusebi
Carbó a València per solucionar el problema dels Sindicats d'Oposició (trentistes),
membre del Comitè Pro-Presos, etc. Quan va esclatar la guerra treballava en uns
estudis cinematogràfics i va ser membre de la Comissió Tècnica, creada el 26 de
juliol de 1936, encarregada de preparar el projecte del nou règim de treball
col·lectivitzat per a les sales de cinema i de teatre de Barcelona. Fou elegit
el 8 de juliol de 1937 secretari nacional de la Federació Nacional de la
Indústria d'Espectacles Públics i va tenir un paper important en l'organització
de la producció cinematogràfica de documentals i de noticiaris bèl·lics, tasca
per la qual comptà amb la col·laboració del son cunyat Joan Saña. Va substituir
Buenaventura Durruti, quan aquest marxà al front, en el Comitè de Milícies
Antifeixistes de Catalunya, encarregant-se dels Transports de guerra, que
aprovisionaven els milicians al front, i de les requises dels cotxes i camions
particulars de Barcelona, càrrec que va desenvolupar amb absoluta fidelitat als
criteris de Joan García Oliver fins a la seva dissolució d'aquest comitè el
setembre de 1936. En 1937 els Comitès de Defensa de Barcelona van demanar-li
que forcés la dimissió del secretari de la CNT catalana. Va formar part, en
representació de la CNT i al costat de son germà Rosalio, de la Comissió
Interventora dels Espectacles Públics de Catalunya, dependent del Departament
d'Economia de la Generalitat, formada a Barcelona el 19 de gener de 1938.
Aquest mateix any es va oposar a les pretensions de la Generalitat de controlar
el sector autogestionat dels transports. En acabar la guerra es va exiliar a
París (França) i després de restar tancat a la presó d'Orleans, va ser internat
al camp de Vernet. El 19 de juny de 1940, amb son germà Rosalio, va embarcar a
Bordeus cap al port de Coatzacoalcos (Veracruz, Mèxic), on va arribar el 26 de
juliol. Instal·lat a Mèxic, es va afiliar al Sindicat de Fàbrica de Vidre i el
gener de 1941 va ser elegit secretari d'Organització Obrera del Comitè Nacional
Executiu de la Confederació General de Treballadors (CGT) de Mèxic. En 1942 es
va alinear amb la «Nueva FAI» i en la Delegació del Moviment Llibertari
Espanyol (MLE), oposant-se a les pretensions de Joan García Oliver i d'Aurelio
Fernández i del grup «Ponència», el qual s'emparava sota les sigles de la CNT.
La seva activitat llibertària va ser força intensa tant pel que fa a
l'anarquisme espanyol de l'exili com a l'anarquisme mexicà: secretari
d'organització i propaganda de la CNT, col·laborador del periòdic Regeneración,
membre del Comitè de CNT en diverses ocasions entre 1940 i 1979, element
destacat del grup editor de Tierra y Libertad, etc. En 1953 va
participar a Mèxic en el V Congrés de la Federació Anarquista Mexicana (FAM)
com a representant de «Tierra y Libertad». Durant els anys vuitanta i noranta
vivia a Cuernavaca i, al costat de Katia Landau, va seguir, malgrat els seus
anys, al servei de l'anarquisme escrivint i amb el seu suport econòmic. Entre
el 14 i el 16 de setembre de 1991 va participar a Ocotepec (Morelos, Mèxic) en
el «Primer Encuentro Nacional de Anarquistas». Va publicar articles en CNT,
Combat Syndicaliste, El Compita, Cultura Obrera, Cultura
Proletaria, El Despertar Marítimo, Espoir, Ideas-Orto,
Inquietudes, Libertad, Solidaridad Obrera, Tierra y
Libertad, El Vídrio, etc. Marcos Alcón Selma va morir el 6 de juliol
de 1997 a Cuernavaca (Morelos, Mèxic). La seva biblioteca i arxiu es troba
dipositada a la Biblioteca Social Reconstruir de Mèxic.
---
Marcos Alcón Selma
---
Marcos Alcón Selma al seu despatx de la Secretaria de la Junta de Seguretat (Barcelona, 1937)
---
Alcón Selma, al centre assegut, amb altres companys del Comitè Econòmic de la Indústria de l'Espectacle (Barcelona, 1937)
---
---