---

Pere Adrover Font (1911-1952)

Pel 1911 --algunes fons citen 1908-- neix a Palma (Mallorca, Illes Balears) el militant anarquista Pere Font Adrover (El Yayo o El Iaio), que va tenir una actuació molt destacada en la guerrilla anarquista de Catalunya durant els anys 40. Vidrier de professió, en 1936 era secretari de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) del Masnou (Maresme, Catalunya) i quan l'aixecament feixista es va enrolar en la columna «Los Aguiluchos» de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). En 1939 passà a França després de la Guerra Civil i durant la Guerra Mundial va ser detingut i enviat com a treballador forçat a l'organització Todt a Alemanya. Lluità clandestinament en la resistència participant en nombrosos sabotatges; detingut, va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen. Acabada la guerra, va ingressar en els grups d'acció confederals i des de 1947 en el feia poc creat Moviment Llibertari de Resistència (MLR). Va realitzar nombroses incursions des de França amb Celedonio García, Facerías, González Sanmartí i Pareja entre 1947 i 1949 (expropiacions a Barcelona, assalt a Granollers, atemptats contra consolats a Barcelona d'Estats que havien reconegut el règim de Franco, etc.) i estava relacionat amb el grup «Los Maños» de Wenceslao Jiménez Orive, al qual enllaçava amb els comitès orgànics de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Tolosa de Llenguadoc. El 12 de juliol de 1947 va participar en l'execució de l'antic dirigent confederal acusat de delator Eliseo Melis Díaz. Com a membre de la Comissió de Defensa de Barcelona va fabricar més de cent bombes i va participar com a mínim en dos atemptats contra Franco: el 17 de maig de 1947 amb una bomba a la catedral de Barcelona dissimulada en una capsa de sabates i el 3 de juny de 1949 amb una explosió a l'altar de Sant Pancraci de la Seu de Barcelona. El 15 de maig de 1949, amb Facerías, va col·locar artefactes explosius contra els consolats de Bolívia i de Brasil, Estats que havien reconegut el règim franquista. Va participar en 1949 amb el grup de Josep Lluís Facerías en expropiacions destinades a finançar la guerrilla. El 2 de juliol de 1949, amb Domingo Ibars Juanias, Arquímedes Serrano Ovejas, Francisco Martínez Márquez i César Saborit Carralero, va participar en l'atac de la fàbrica de ceràmiques ICAM amb un botí de 50.000 pessetes. El 27 de setembre d'aquell any amb el mateix grup va assaltar les oficines d'un empresari suís de la construcció i tres dies després l'empresa «Edificios y Estructuras» al cèntric passeig de Gràcia de Barcelona. El 9 d'octubre va participar en l'assalt del conegut bordell barceloní «La Casita Blanca», on el grup va recaptar 37.000 pessetes i les documentacions dels clients. El 14 d'octubre van robar una joieria de la via Laietana de Barcelona, portant-se 400.000 pessetes. La detenció de Ramón Loscos Viñas, company del grup, el 3 de novembre de 1949, va facilitar el seu arrest en una emboscada dos dies després, juntament amb José Pérez Pedrero i Arquímedes Serrano Ovejas, que va ser abatut en mig del carrer. El 6 de febrer de 1952 va ser jutjat en un consell de guerra a Barcelona juntament amb una trentena de guerrillers anarquistes i condemnat a mort. Pere Font Adrover va ser afusellat el 14 de març de 1952 al camp de la Bota (Barcelona, Catalunya), juntament amb els companys Jordi Pons Argilés, José Pérez Pedrero (Tragapanes), Ginés Urrea Piña i Santiago Amir Gruañas (El Sheriff).

---

Pere Adrover Font (segon per l'esquerra dels asseguts) amb altres companys (ca. 1937)

---

Pere Adrover Font (ca. 1941)

---

Pere Adrover Font (ca. 1942)

---

El Iaio amb sa companya

---

Sa família de Pere Adrover Font

---

Escriu-nos

---