---
José Molina Ortega (1909-1994)
El 19 de febrer de 1908 –encara que en l'exili francès
manifestà com a data de naixement el 21 de maig de 1911– neix a Constantina
(Sevilla, Andalusia, Espanya) l'anarquista i anarcosindicalista José Molina
Ortega, també conegut com Acracio Ruiz Gutiérrez. Sos pares es deien
Manuel Molina i Manuela Ortega. Afiliat a la Confederació Nacional del Treball
(CNT) i a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), en 1935 vivia a Madrid
(Espanya) on treballava fent armadures per a la construcció. Amb l'aixecament
feixista de juliol de 1936 marxà amb Cipriano Mera Sanz cap a l'operació de
control de Conca (Castella, Espanya) i després participà en la creació de la
Columna «España Libre» i del Batalló «Espartaco». Entre 1937 i 1938 va fer de
comissari polític de la 77 Brigada Mixta de l'Exèrcit Popular de la II
República espanyola. Quan la derrota era evident, participà en la
contraofensiva contra l'estalinisme juntament amb Cipriano Mera Sanz, José
Torremocha Arias, José Luzón Morales i Eduardo Val Bescós. L'últim dia de la
guerra abandonà la Península des de Gandia (Safor, País Valencià) cap al Regne
Unit. A l'exili londinenc milità en la CNT i a finals dels anys quaranta va ser
secretari d'aquesta organització a Gran Bretanya, alhora que col·laborà en el
periòdic Reconstrucción, òrgan dels exiliats a Gran Bretanya del
Moviment Llibertari Espanyol (MLE). El febrer de 1949 fou delegat a la II
Conferència Intercontinental del MLE-CNT a l'exili. Va ser delegat als
congressos confederals de 1960 i 1961. En 1962, arran del Congrés de Llemotges
(Llemosí, Occitània), entrà a formar part de la direcció de Defensa Interior
(DI) des de Londres. En el Congrés confederal d'octubre de 1963 encapçalà la
candidatura opositora a Germinal Esgleas Montseny. Fou delegat per Anglaterra al
Congrés de la CNT de l'estiu de 1965 celebrat a Montpeller (Llenguadoc,
Occitània), el qual abandonà juntament amb altres militants (Cipriano Mera Sanz,
Acracio Bartolomé Díaz, Luis Andrés Edo, Marcelino Boticario Sierra, Octavio
Alberola Suriñach, Ramón Álvarez Palomo, Josep Peirats Valls, etc.). El febrer
de 1967 va fer una conferència a Londres, l'any següent ocupà la secretaria del
Nucli Confederal de Gran Bretanya i en 1970 s'encarregà de la Secretaria de
Premsa. Establert a Montpeller, on feia feina de pintor, en 1972 va ser membre
de la Comissió de Relacions dels Grups d'Afinitat de França. En 1973 assistí a
la Conferència de Narbona (Llenguadoc, Occitània). En 1975, amb la mort del
dictador Francisco Franco, retornà a la Península i s'instal·là a Novelda
(Vinalopó Mitjà, País Valencià). En els anys vuitanta passà a viure a Madrid.
Trobem articles seus en Le Combat Syndicaliste, Esfuerzo, España
Fuera de España, Mujeres Libres i Reconstrucción, Solidaridad Obrera, entre d'altres. Sa
companya fou María Suceso Portales Casamar. José Molina Ortega va morir el 3 de
gener –algunes fonts citen erròniament el 4 de gener– de 1994 a Móstoles
(Madrid, Espanya) i va ser incinerat.
---
José
Molina Ortega (Acracio Ruiz Gutiérrez)
---
José
Molina Ortega
---
José
Molina Ortega (al centre amb gorra i camisa blanca) al funeral de Miguel García
García (Londres, desembre de 1981)
---
---