---
Miguel
Abós Serena (1889-1940)
El
29 de setembre
de 1889 neix a Saragossa (Aragó, Espanya) el militant
anarcosindicalista Miguel
Abós Serena. Fill de Juan Abós i de Martina Serena. El
febrer de 1916 va
participar en el congrés de la Federació Local de la
Confederació Nacional del
Treball (CNT) de Saragossa com a secretari de comitè,
càrrec que va mantenir
fins a la seva marxa a Barcelona en 1917. Va militar en el Ram del
Metall de
Barcelona, assolint gran prestigi, i va participar activament en la
vaga de
1917. En 1918 va ser delegat pels calderers del coure en el
Congrés de Sants.
També va ser present en el congrés de 1919 i va ser un
dels deportats a la Mola
(Maó) l'any següent. Va retornar a Saragossa durant els
anys del pistolerisme
de Severiano Martínez Anido i de Miguel Arlegui, incorporant-se
en el Sindicat
del Construcció de la CNT on treballava d'administratiu,
destacant per les
seves dots d'organització. En 1922 va assistir a la
Conferència de Saragossa i
des d'aleshores va comptar amb una sòlida fama com a orador a
Aragó, La Rioja i
Navarra, a més de com a conseqüent militant en
l'acompliment dels càrrecs
orgànics. Després de la dictadura de Primo de Rivera, va
participar en la
reunió organitzadora dels sindicats cenetistes de Saragossa de
juny de 1930. Va
assistir al congrés de 1931 com a mediador del conflicte miner
asturià i també
en el regional de setembre d'aquell mateix any on es van imposar les
tesis
radicals de Joaquín Aznar, Ramón Andrés i
Joaquín Ascaso. Durant els anys
següents va simpatitzar amb les tesis trentistes encara que sense
alinear-s'hi,
va mantenir amistat amb els assidus de la Penya Salduba (Antonia
Maymón, Servet
Martínez, Luis Máinar, Ramón Acín, els
germans Alcrudo, Isaac Puente) –tertúlia àcrata que
es reunia els diumenges a la tarda al bohemi cafè del mateix
nom, propietat de Pepe Domenech, ubicat a l'aleshores plaça de
la Constitució
saragossana– i va fer mítings en diversos llocs. En 1933
va ser nomenat
secretari de la CNT d'Aragó, Rioja i Navarra. L'abril d'aquell
any va
participar en el gran míting de Soto de Alzamora, a prop de
Saragossa, amb
Valeriano Orobón i González Mallada. En 1935 va ser
detingut amb Adolfo
Arnal i Servet Martínez per ordre del nou governador civil
Francisco de Paula
Duelo. A començaments de 1936 era membre del Comitè
Nacional de la CNT a
Saragossa i va ser criticat per alguns sectors durant el congrés
de 1936 per
haver demanat veladament el vot per a les esquerres. Poc abans de
l'aixecament
militar feixista va mantenir converses cara a un pacte amb les
esquerres, però
en realitat va mantenir una actitud vacil·lant, sembla que per
confiar en el
republicanisme del general Miguel Cabanellas, maçó com
ell, i, quan va voler
reaccionar, ja va ser impossible dominar els feixistes i Saragossa va
quedar
fora de l'òrbita republicana sense disparar cap tret. La
pèrdua de Saragossa va
causar una enorme impressió en els cercles anarquistes i
confederals, ja que
aquesta ciutat era considerada «la perla anarquista», i van
atribuir el fracàs
a Abós. A partir d'aquest moment va començar un
autèntic calvari per a Abós:
detingut pels feixistes, aquests s'estimen més no afusellar-lo
per utilitzar-lo
i crear sospites en el bàndol cenetista; la seva situació
es va tornar més
sospitosa en negar-se a marxar de Saragossa quan un grup d'acció
havia arribat
expressament a la ciutat per alliberar-lo per por a patir
represàlies
familiars. Les coses se li van complicar enormement quan el gener de
1937 el
coronel franquista, però també maçó,
Urrutia el va alliberar. De Saragossa va
marxar a Farleta i a Bujaraloz, on la Columna Durruti el va rebre
bé, però el
Comitè Regional d'Aragó el va traslladar a Alcañiz
i en una reunió de militants
convocada expressament el 31 de gener de 1937 va ser acusat de
traïció; per
només un vot no va ser afusellat i es va acordar tancar-lo al
camp de Valmuel.
El juliol de 1937 va ser alliberat i va treballar en una llar de
combatents
creada per la 127 Brigada Mixta, excolumna «Roja y Negra»,
a Bellver de Cinca,
fins que, després de la pèrdua de Catalunya, va passar a
França. Va patir força
als camps de Barcarès i de Setfonts, agreujades les penalitats
per les injúries
dels companys i, després d'una breu estada enrolat en el
553è Grup de
Treballadors Espanyols fent feina en una fàbrica de productes
químics a
Lanemezan, va morir d'un accés pulmonar per l'asma que patia a
les 6 del matí
del 28 de novembre de 1940 a l'hospital del Camp de Judes de Setfonts
(Llenguadoc, Occitània), on havia reingressat el 19 de novembre
molt malalt.
Miguel Abós va ser enterrat al Cementiri dels Espanyols de
Setfonts (tomba
número 78).
---
Miguel
Abós Serena (ca. 1921)
---
Miguel
Abós Serena
---
Miguel
Abós Serena al camp de treball de Valmel (1937)
---
---