MISSATGE URGENT DES D'OAXACA

Estimats companys i companyes:

Els escrivim des d’Oaxaca (Mèxic), per informar-los de la molt greu situació que estem vivint. Com ja saben molts, el passat 14 de juny una reivindicació de professors va ser brutalment reprimida (més de cent ferits) per la policia estatal d’Oaxaca, fet que va generar una gran mobilització ciutadana, que va començar demandant la destitució del governador i ha anat evolucionant fins a qüestionar la simulació democràtica  que viu el nostre Estat i el nostre país. És a dir, es va generar un ample moviment antiautoritari que ha creat una organització que anomenem Assemblea Popular dels Pobles d’Oaxaca (APPO), on participen grups de dones, sindicats, xarxes de drets humans, ecologistes, organitzacions de pobladors, camperols i indígenes, estudiants, comunitats eclesials de base i artistes.

Durant més de cinc mesos ens hem mobilitzat de maneres molt diverses, des de marxes en massa a la ciutat de Mèxic, fins a vagues de fam, ocupacions pacífiques d’emissores de ràdio i de televisió, tancaments d’oficines públiques, fòrums, talls de carreteres i set megamarxes, on han participat centenars de milers de persones, en un Estat que compta amb 3,3 milions d’habitants.

El nostre moviment ha estat brutalment reprimit. Durant el passat agost es van haver de muntar barricades, ja que combois de pistolers i policies disparaven contra les concentracions pacífiques, això va portar a l’extrem que durant la nit del 27 d’octubre hi va haver més de 15 atacs, amb el resultat d’almenys quatre morts i alguns companys que encara no apareixen. Aquesta violència va servir per justificar l’ocupació militar d’Oaxaca, mitjançant 4.500 membres de la Policia Federal Preventiva (PFP).

Però els fets més greus van passar el 25 de novembre, quan una marxa pacífica d’unes 300 mil persones va ser dissolta a trets, amb el resultat d’almenys 20 ferits de bala i molts companys desapareguts. Aquell dia més de dos-cents companys van ser detinguts i torturats per la Policia Federal i enviats a presons molt llunyanes.

A partir d’aquest moment han actuat amb moltíssima força les bandes de sicaris que segresten i fan desaparèixer els companys. S’han oprimit, cremat i tirotejat oficines d’organitzacions socials, de grups de drets humans i de l’Església catòlica.

Molts de nosaltres estem amagats, però seguim preparant accions de mobilització en massa i de denúncia.

Organitzacions socials de més de 35 països s’ha mobilitzat en el nostre suport i els hem agraït aquest gest solidari. Però és tan greu aquesta situació que continuem fent aquesta crida a la solidaritat activa; els demanem de manera fraterna, que donin a conèixer aquesta informació i tant de bo puguin realitzar actes de pressió davant consolats i ambaixades de Mèxic, demanant l’alliberament dels detinguts i l’esclariment de la situació dels desapareguts.

La situació és extremadament greu, però la lluita del poble d’Oaxaca no s’atura, no farem un pas enrere en la nostra lluita per la democratització des de baix del nostre país. Per tot això us demanen comprensió i solidaritat.

Fraternalment,

Carlos Beas Torres,

coordinador de programes de la Unió de Comunitats Indígenes de la Zona Nord de l’Itsme (UCIZONI) i de l’Aliança Mexicana per l’Autodeterminació dels Pobles (AMAP)